Resultats de la cerca

El seu treball combina de manera desenfadada diferents mitjans i suports, com el vídeo, la música, el dibuix i la fotografia amb icones adolescents, la cultura disco i el món de l’art espanyol com a principals referents Els seus primers treballs entre la paròdia i la recreació cinematogràfica presentaven una sèrie de vídeos amb estètica retro on una model representa el seu alter ego , amb un caràcter volgudament low-tech Ha ampliat progressivament les exigències tècniques, però en la seva obra posterior continuen girant entorn de la identitat, la incomunicació i els conflictes…

Fill de Salvador Montllor i Pujal i germà de Josep i Joan Montllor i Puigvert Residí de molt jove a Catalunya El 1937, amb la seva família, emigrà i als EUA, a Nova York Estudià la carrera militar, i amb el temps formà part de l’exèrcit dels EUA 1943-46 i fou assignat a les illes de Samar i Mindanao Filipines i a la ciutat de Kwangju Corea El 1942, juntament amb l’escriptor i polític Jaume Miravitlles i el violinista català Ribalta, elaboraren una programació informativa en català a la ràdio del govern americà en previsió d’una hipotètica invasió de Catalunya per part de l’Alemanya d’Hitler…

Estigué molt en voga a la fi de l’edat mitjana i als dos primers segles de la impremta Un llibre d’hores de Setmana Santa en català fou imprès a València el 1494 LEs miniatures de la majoria d’aquests manuscrits constitueixen, sens dubte, un exponent valiosísim de la printura medieval Durant els ss XIV i XV França fou el centre més important JPucelle minià el llibre d’hores de Jeanne d’Évreux ~1325, The Cloisters Museum, Nova York una sèrie d’artistes agrupats sota el títol de Pintor del duc de Berry illustraren una gran quantitat de llibres per a Joan, duc de Berry Cal destacar també el…

Aquest principi tècnic ha rebut diferents tractaments al llarg del temps —és famós el secret mantingut per alguns grans artistes sobre la fórmula de llurs colors— fins a arribar a la pasta comercial en tub, utilitzada des del segle XIX La pintura a l’oli és usada sobre un suport absorbent, generalment la tela, bé que també, no tan sovint, ho és també la fusta A l’edat mitjana aquesta tècnica era ja usada, bé que combinada amb la del tremp Al segle XV aparegué la pintura a l’oli independent als Països Baixos la tradició n'atribueix la descoberta a J van Eyck Segons G Vasari, fou Antonello da…

La cultura prehispànica més antiga de Bolívia és la de Tiahuanaco, localitzada a l’altiplà bolivià, al sud del llac Titicaca Es caracteritza per una ceràmica molt senzilla, decorada amb tons foscos i per una arquitectura de grans pedres llavorades Són exponents d’aquesta cultura la piràmide d’Acapana, la porta del Sol i la porta de la Lluna En arquitectura, en l’època moderna, cal destacar la influència de l’art barroc espanyol que unit a elements indígenes configurà l’'estil mestís’ En són exemples les esglésies de San Francisco 1753-72, La Paz i San Lorenzo, la Casa de la Moneda i l’…

Estudià a la Universitat de Viena on fou deixeble de J Von Schlosser i M Dvořák L’any 1935 es traslladà a Londres, on començà a treballar per al Warburg Institute, del qual esdevingué director 1959-76 Exercí a més, la docència a les universitats de Londres, Oxford i Cambridge La seva obra The Story of Art 1950, traducció catalana de 1999 obtingué una difusió extraordinària La seva especialitat fou, però, la de l’art del Renaixement italià, que enfocà des d’una perspectiva psicosociològica Art and Illusion 1959, Norm and Form 1966, Symbolic Images 1972, The Heritage of Apelles 1976, The Sense…

L’obra d’art, vàlida ja com a fet cultural en l’època grega clàssica, començà en l’etapa hellenística a ésser objecte de colleccionisme per part de la nova classe mitjana enriquida i, sobretot, per la de les noves monarquies l’afany de formar colleccions sistemàtiques on no manquessin representacions de cap tendència fonamental —autèntics museus— donà origen a la producció gairebé industrial de còpies d’obres d’art i a la iniciació d’un actiu comerç A Roma, l’obra d’art, formalment hellenística, tingué, en canvi, un caràcter molt més utilitari als països dominats era gairebé una ensenya…

Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara gòtics En són…

El 1956 fou el primer patinador artístic espanyol a competir en uns Jocs Olímpics d’hivern Cortina d’Ampezzo, Itàlia Començà a estudiar dret i filosofia i lletres a Madrid, estudis que abandonà per l’art Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i, a París, amb André Lhote, el 1962 anà als Estats Units becat i donà a conèixer obres seves La Duquesa de Alba , Fósiles , torsos y huellas , que el 1967 exposà a Londres sota el títol de Los encapsulados , unes angoixants creacions consistents a presentar fotografies ampliades de persones en actituds violentes o difícils dins de…

L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del s XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan s XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la Comédie…