Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
ametlla mística

Ametlla mística amb la imatge de la Mare de Déu, al timpà de l'esglèsia de Cornellà de Conflent
© Fototeca.cat / Arxiu Mas
Art
Ornament en general de forma el·líptica, originàriament símbol de les esferes celestials de la narració bíblica, que encercla una figura sagrada a la qual hom vol donar un relleu especial.
En l’art romànic, tant en la pintura com en l’escultura, el trobem en representacions del Pantocràtor absis de Sant Climent de Taüll, segle XII, de la Mare de Déu timpà de l’església de Cornella del Conflent, segle XII, i posteriorment d’àngels i sants representació d’un àngel en una clau de volta de la nau central de la Seu de Lleida, segle XIII
Juan Agustín Ceán Bermúdez
Art
Historiografia
Historiador i crític d’art.
De jove, conreà el dibuix i la pintura al taller de Juan Espinal, a Sevilla, i amb Mengs a Madrid Animat per Jovellanos, es dedicà a la investigació Publicà el Diccionario de los más ilustres profesores de bellas artes en España 1800, un gran nombre d’estudis i monografies, i Noticias de los arquitectos y la arquitectura en España 1829, sobre les dades compilades per Eugenio Llaguno Hom en publicà pòstumament Sumario de las antigüedades romanas en España 1832
David García i Torres
Art
Crític d’art i comissari d’exposicions.
Codirector i cofundador d’A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, és professor de la Universitat de Barcelona Collabora en diversos mitjans especialitzats com Bonart , El Cultural , Art Press , Lápiz , Papers dzArt , Lateral , Transversal , Untitled , i Circa i fou responsable del Butlletí del CASM entre el 2005 i el 2008 Ha estat comissari del Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona i ha fet exposicions a Objectif d’Anvers a Bèlgica, Bloomberg Space de Londres, Iconoscope de Montpeller, França, la Biennal de Pontevedra, el Palais de Tokyo de París, Macro de Roma, el Museu…
aquarel·la
Aquarel·la de Marià Fortuny i Marsal Il Contino , realitzada a Roma l’any 1861
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Tipus de pintura de colors transparents, aconseguits per la dissolució dels pigments en aigua i goma aràbiga.
El suport és generalment el paper blanc, però esporàdicament hom ha fet servir el vori i, a Orient, la seda La intensitat dels colors és regulada jugant amb la transparència de les diferents capes i el blanc del suport La transparència dels colors, que és el que la diferencia de l’aiguada, fa que les superposicions d’aquests amb una finalitat correctiva siguin pràcticament impossibles per tant, l’obra guanya en espontaneïtat, puix que la primera pinzellada ha d’ésser la definitiva És difícil d’establir l’origen exacte de l’aquarella A l’edat mitjana hom emprà una tècnica similar, sovint més…
Victòria Combalia i Dexeus
Art
Historiografia
Historiadora i crítica d’art.
Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en història de l’art el 1974, a l’École des Hautes Études de París 1975-76 i a l’Institute of Fine Arts de Nova York 1979-81, on preparà la seva tesi doctoral sobre Gustave Courbet Professora a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1974-2013, titular des del 1983 Especialista en Joan Miró , fou l’organitzadora de la collecció permanent d’art contemporani A Joan Miró de la Fundació Miró de Barcelona 1986 Ha estat comissària de nombroses exposicions, entre les quals destaquen “Tàpies, els anys vuitanta” 1988, “…
Art 2018
Art
Introducció Exposició digital de l'obra de Gustav Klimt a l’Atelier des Lumières de París © Culturespaces / Eric Spiller El 2018 va ser l’any en què un incendi va destruir el Museu Nacional de Rio de Janeiro, Brasil, i es van perdre totes les seves colleccions, fet que demostra la fragilitat de la conservació del patrimoni, si aquesta no té el suport suficient de l’Administració El 2018 també es va fer l’exposició digital dedicada a Gustav Klimt, Egon Schiele i el moviment de la Sezession vienesa a l’Atelier des Lumières de París, que va ser visitada per un públic molt nombrós…
paisatge
Art
Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà com a tema principal o bé com a fons o ambientació.
Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…
restauració

El monestir de Sant Llorenç de Sous en ple procés de restauració (2013)
© JoMV
Art
Procés o conjunt d’intervencions progressives que, de forma simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l’existència dels béns culturals, millorant, fins al màxim, llurs condicions físiques.
Concepte i abast Puix que el procés d’envelliment d’una obra és irreversible i s’inicia tot seguit de la seva creació, la paraula restauració, conceptualment massa ambiciosa, es va substituint per la de conservació, ja acceptada en el món anglosaxó, que, tot i ajustant-se molt més a la realitat, inclou la idea d’una acció preventiva Actualment, i com a pas transitori vers una homologació universal de la paraula conservació, existeix una accentuada tendència, en el món llatí, a delimitar la valor de la paraula restauració a la intervenció quirúrgica en els béns culturals i a reservar al mot…
art abstracte
art abstracte Josep M. Subirachs: Teckel (1958)
© Fototeca.cat
Art
Per contraposició amb l’anomenat figuratiu, art que no té com a objecte la representació de la realitat visual.
És una expressió ja consagrada però discutida En contra d’ella, Theo van Doesburg ja proposà 1930 el concepte alternatiu d' art concret Max Bill assolí de fer-lo reeixir a Itàlia i a l’Amèrica del Sud Hilla Rebay llançà, a l’Amèrica del Nord, el nom de no-objectivisme A França i també als Països Catalans sovint hom l’ha anomenat no-figuratiu Com passa amb altres denominacions romàntic, clàssic, barroc , té dos sentits un de genèric i un d’històric En el genèric existeix des del Paleolític superior, unes vegades com a perfeccionament de la tècnica, d’altres com a sistema de signes…
neoclassicisme
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte, d’Antonio Canova (1757-1822) (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…