Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Jakob Burckhardt
Art
Historiografia
Historiador de la cultura i tractadista d’art.
Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de…
eccehomo
Art
Cristianisme
Representació pictòrica o escultòrica de Jesucrist en ésser presentat per Pilat al poble amb aquestes paraules, segons la versió llatina de l’evangeli de sant Joan.
Iconogràficament l’escena ha tingut nombroses interpretacions, entre les quals destaquen les de Van der Weiden, Bosch, Correggio, Tiziano, Rubens, Ribera i Pedro de Mena
Roger de Piles
Art
Teòric francès de l’art.
Independent del món oficial Valorant Rubens provocà la reacció dels poussinistes Publicà Abrégé de la vie des peintres 1699 i Cours de peinture par principes 1708 Sobre una base tanmateix classicista, valorà la importància del geni, sense el qual, segons ell, no hi ha art malgrat l’aplicació rigorosa de les regles Aconsellà de basar els judicis en la raó, motiu pel qual hom ha parlat d’ell com del Descartes de la cultura artística
esbós
Eva , esbós realitzat pel pintor italià Il Tintoretto (1518-1594)
© Corel Professional Photos
Art
Primera forma imperfecta d’una composició artística.
En pintura i dibuix és un intermedi entre el croquis i l’obra definitiva en escultura és un modelat preparatori a mida reduïda L’esbós té l’espontaneïtat que hom no troba en l’obra enllestida, especialment en l’art tradicional, en què els deixebles acabaven l’esbós del mestre Abans del Romanticisme hom considerava els esbossos com a obres menors de l’artista la crítica actual, tanmateix, els considera sovint molt més importants que l’obra definitiva Cal destacar-ne alguns d’artistes com Miquel Àngel, Rubens i Tiepolo
autoretrat
Autoretrat del pintor francès Paul Gauguin (1848-1903)
© Corel Professional Photos
Art
Retrat d’algú fet per ell mateix.
Malgrat que ja se'n troben mostres a l’edat mitjana el miniaturista Florenci de la Bíblia de sant Isidor de Lleó, del 960 l’escultor Arnau Gatell al claustre de Sant Cugat, s XII l’anònim del cadirat del cor de Pohlde, a Hannover, 1284, etc, els trets fisiognòmics són encara poc individualitzats, i l’artista sol incorporar-se a l’obra exercint el seu ofici La gran època de l’autoretrat començà al Renaixement gràcies a la perfecció tècnica assolida i al sentit d’autovaloració de l’artista com a creador individual Giorgione, Dürer, Tizià, etc Anthonis Moor adoptà l’actitud, posteriorment molt…
amazona
Art
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Dona guerrera de la mitologia grega que cavalcava amb molta habilitat.
Les amazones no admetien homes entre elles sinó un dia l’any per tal d’assegurar la perpetuïtat de la raça Es cremaven el pit dret per tesar millor l’arc Habitaven l’Àsia Menor sota el comandament de la reina Hipòlita Segons el mite, les amazones lluitaren amb diversos herois com Hèracles, Aquilles, Teseu Hom ha considerat que aquest mite podia tenir origen en algun poble asiànic en règim de matriarcat guerrer o bé constituir una reminiscència de societats matriarcals egees prehellèniques Les amazones han estat sovint objecte de representació artística, la qual tingué un gran esclat en l’art…
escola veneciana
Venècia , de Il Canaletto (1697-1768), un dels màxims representants de l’últim període de l’escola veneciana
© Corel Professional Photos
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Venècia del segle XIV al XVIII.
Durant el s XIV i fins a mitjan s XV es mantingué a tot el Vèneto la tradició bizantina o maniera greca que s’havia desenvolupat i enriquit amb noves aportacions des de l’alta edat mitjana La influència, primer, de l’escola florentina a través de l’obra que Giotto executà a Pàdua i l’acceptació, després, de l’estil gòtic internacional, introduït a Venècia per Gentile da Fabriano, determinaren el canvi de direcció dels artistes venecians cap a les formes renaixentistes Entre els representants d’aquesta primera etapa cal citar Paolo i Lorenzo Veneziano, Iacobello del Fiore, Iacopo i Gentile…
Elies Tormo i Monzó
Art
Història del dret
Historiador de l’art, advocat i polític.
Llicenciat en dret a València i doctorat en filosofia i lletres a Madrid Fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1897, de teoria de la literatura i de les arts a Salamanca 1902 i d’història de l’art a la Universitat de Madrid 1904, on fou rector i sobre la qual publicà el fullet De mi rectorado Cuatro papeles 1930 Historiador molt prolífic, hom li ha retret, però, un cert desgavell i dispersió Publicà Varios estudios de artes y letras 1902, La escultura antigua y moderna 1903, recull de texts i obra divulgadora que donaren pas a estudis aprofundits, com Las tablas de las…
crucifixió
Crist en la Creu, representació de la Crucifixió que féu el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464)
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Figuració artística de la crucifixió de Crist (o, també, d’algun sant).
Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de…
gravat
La Torre de Londres en un gravat del segle passat de Thomas Hosmer
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Imatge obtinguda per estampació de la planxa o matriu gravada amb aquest efecte.
Pren també el nom de prova i d’ estampa Hom distingeix diversos tipus de gravats, segons els diferents tipus de planxa la qual rep el mateix nom amb què han estat impresos Així, hom en diu gravat original si és el mateix artista qui ha concebut l’obra i ha gravat la planxa, gravat d’interpretació si el gravador ha pres per model una obra pintada o dibuixada per un altre artista, gravat de reproducció si la planxa ha estat gravada per procés fotomecànic fotogravat i no pas per la mà de l’artista, gravat en relleu si el gravat de la planxa ha estat fet rebaixant la part corresponent als blancs…