Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
art maia
Mosaic de pedra representant una serp de cascavell, trobat a la Casa de las Monjas de les ruïnes d’Uxmal, al Yucatán (Mèxic)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat pels maies.
L’art maia, especialment l’arquitectura, constitueix un dels trets més importants de la cultura maia Gràcies al descobriment de l’anomenada falsa volta fou possible de cobrir els edificis amb pedra temples de Tikal, del període clàssic incipient i, en la plenitud del clàssic, temples i observatoris astronòmics magnífics i complexos, etc, decorats amb esplèndids relleus sobre estuc Palenque o sobre pedra Copán, famosos, així mateix, per les escultures Piedras Negras i les esteles commemoratives Quiriguá Cap al final de l’època clàssica, al sud del Yucatán, aparegué un nou estil arquitectònic —…
curos
Els Kuroi són un clar exponent de l’art arcaic grec. En la fotografia apareix un kuros pertanyent al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
© Corel Professional Photos
Art
Estàtua de jove nu, de marbre o bronze, característica de l’escultura grega arcaica (s. VII-V aC).
Oferta a una divinitat, simbolitzava un atleta o un difunt S'han trobat koúroi en santuaris i tombes de Grècia, l’Àsia Menor i la Magna Grècia
art hitita
Art
Art desenvolupat pel poble hitita.
Els testimonis artístics són nombrosos a l’Àsia Menor i a la Síria septentrional, particularment a la capital, Hattuša pro de Bogazköy i a Karkamiş En els múltiples emplaçaments excavats, hom ha trobat restes de ciutats emmurallades, aixecades sobre bases ciclòpies, santuaris i palaus bît-hilâni La pedra hi és un element bàsic de construcció, sobretot en els fonaments, i sovint és decorada per baixos relleus com els que hom troba a les portes de les ciutats porta dels esfinxs a Alaja Hüyük i als santuaris relleus rupestres de Malatya i relleus de Karkamiş, de Sam'al i de Karatepe…
enterrament de Crist
Art
Cristianisme
Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist (una tela brodada, anomenada epitáfion en grec i plaščanica en eslavònic).
Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones mostres de…
glíptica
Art
Art de gravar les pedres fines.
Nasqué de la necessitat de segellar un objecte A l’Orient antic, la glíptica fou molt apreciada i les seves produccions constituïren un element important per a la datació i la valoració artístiques Sobresortiren el cilindre segell , originari de Sumer i documentat des del 3100 aC Uruk IV, el botó segell , trobat a Mohenjo-daro, a Pèrsia, a Síria i a Egipte, i el segell amulet o escarabeu A l’Occident antic, minoics i etruscs feren un gran ús dels segells, i també els grecs, entre els quals sobresortiren Teodor de Samos, Pirgòteles i Dexàmenes La gliptografia romana arribà a l’…
art de les estepes
Art
Art dels cimmeris, els sàrmates i els escites, pobles que habitaren les estepes eurasiàtiques durant l’edat del bronze.
Una de les seves característiques és la gran extensió geogràfica —des de Mongòlia fins a Hongria—, amb diferents centres Un dels més interessants és el de Kuban’ sud de Rússia, on hom ha trobat un gran nombre de tombes kurgans dels capitosts escites els grups més importants són els de Kostroma i Kelermes, datats entre el 700 i el 200 aC D’aquestes hom ha obtingut diferents objectes, principalment armes la més interessant és la daga anomenada akinakes , espills, joies i gualdrapes, la decoració dels quals evidencia clares influències centreeuropees, anatòliques, iranianes i,…
Almanac dels Noucentistes

Portadella interior de l’Almanac dels Noucentistes
© Fototeca.cat
Art
Literatura catalana
Volum miscel·lani publicat el 1911 per l’editor Joaquim Horta en una edició de 150 exemplars.
Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circumstàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…
,
esmalt
Placa de coberta d’un missal, en coure daurat i gravat amb esmalt champlevé, que representa l’escena del Calvari (s XIII)
© Fototeca.cat
Art
Objecte adornat d’esmalt.
A l’antic Egipte era coneguda la tècnica de l’esmalt, però és a Grècia 800 aC on hom ha trobat les joies més antigues amb incrustacions d’esmalt El mantell de l’estàtua de Zeus de Fídies estava decorat amb esmalts de tipus cloisonné alveolat Els celtes ornaven llurs armes amb la tècnica del champlevé , tècnica consistent a rebaixar el gruix del metall, formar dibuixos i omplir els alvèols obtinguts amb esmalts, preferentment de to vermell Des del s V adquiriren una gran importància els esmalts bizantins, fets sobre làmina d’or amb cloisons finíssims Hom en troba importants…
dansa de la mort
La dansa de la mort a la processó de Verges
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.
En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les…
galeria d’art
Art
Establiment públic, generalment d’explotació privada, dedicat a l’exhibició i la venda d’obres d’art.
Producte típic de l’individualisme de la societat burgesa nascuda de la Revolució Francesa, fou el mitjà que substituí l’antic encàrrec directe per la moderna oferta de l’artista Cristallitzà a la segona meitat del s XIX a París, i es localitzà en botigues que, com la d’Adolphe Goupil, aviat esdevingueren parallelament editorials d’art per a promoure llurs negocis Va estretament unida al fenomen del marxandatge i ha servit de plataforma de llançament als corrents renovadors i avantguardistes dels s XIX i XX que mai no haurien trobat una tribuna oficial A Barcelona, l’origen de les galeries d’…