Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
pintura al pastel
Pintura al pastel sobre paper, Autoretrat de Maurice Quentin de La Tour (1750)
Musée de Picardie, Amiens
Art
Tècnica pictòrica consistent en l’aplicació del pastel damunt paper generalment granulat, protegit amb una preparació de cola, pedra tosca i pols de marbre o vidre.
El seu origen és molt discutit Ja H Holbein la utilitzà JA Thiele la divulgà a Alemanya Entre els nombrosos artistes que l’han conreada cal esmentar MQ de La Tour, JBS Chardin, JB Perronneau, R Carriera, JB Greuze, F Boucher
pintura al pastel
Art
Obra pictòrica feta amb aquesta tècnica.
Hom l’anomena també simplement pastel
al·legoria
L’estiu, representació al·legòrica de l’estiu que féu el pintor francès François Boucher (1703-1770)
© Corel Professional Photos
Art
Representació metafòrica d’idees abstractes a través de figures o temes plàstics.
Les composicions allegòriques han estat molt freqüents en tota la història de l’art A l’art clàssic foren notables les composicions d’Apelles s III aC, perdudes totalment, com La calúmnia amb allegories de la veritat, la ignorància, l’enveja, etc A l’art romà es donaren sobretot en obres de pintura, inspirades en les gregues allegoria d' Arcàdia, Hèracles i Tèlef , al museu de Nàpols A l’art cristià són inspirades en les Sagrades Escriptures Agnus Dei, el Bon Pastor, etc, però ja en el romànic, i, sobre tot, a partir del Renaixement, hom retroba allegories centrades en idees…
creu
Creu al cim del Matagalls
© C.I.C. - Moià
Art
Arqueologia
Monument, objecte artístic o figuració plàstica que vol representar la creu de Crist.
Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna, segle V-…
fantàstic | fantàstica
Unicorn, animal fabulós representat al costat d’una dama en un tapís conservat al Museu de Cluny
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen…
escola romana
Sant Pere del Vaticà, la reconstrucció del qual ocupà al llarg del segle XVI Bramant, Rafael i Miquel Àngel, entre d’altres, i durant el segle XVII, Maderno i Bernini
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII.
Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere…
bambú
Bosc de bambú a Kyoto, al Japó
© Fototeca.cat-Corel
Art
Botànica
Nom que reben diversos gèneres de plantes de la subfamília de les bambusòidies (gramínies) semblants a la canya.
Són de tija molt lignificada, força plena, lluent, resistent i flexible la canya de bambú o americana , que pot atènyer més de 30 cm de diàmetre i 30 m d’alçada les seves fulles són llargament lanceolades, gairebé ensiformes Els bambús són originaris de gairebé tots els països tropicals, especialment de la regió monsònica de l’Àsia oriental Creixen amb una gran rapidesa les tiges tendres s’allarguen de 30 a 60 cm cada dia Totes les parts de la planta són aprofitades pels indígenes Per llur resistència, són emprades com a fusta de construcció i en l’edificació de bastides A l’Àsia oriental…
art etiòpic
Art etiòpic. Fresc del monestir de Kebran, al llac Tana
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Etiòpia.
El caràcter híbrid d’algunes de les seves manifestacions no permet de distingir si són obra d’artistes estrangers, influïts per la tradició local, o de nadius que seguien models estrangers Cal cercar les restes més antigues d’aquest art en les representacions rupestres, humanes i zoomòrfiques, de la zona d’Eritrea Les invasions de pobles sud-aràbics que hi hagué al territori d’Etiòpia es reflectiren en l’anomenat període paleoetiòpic , del qual encara hi ha restes, principalment a la ciutat d’Axum Els temples, els palaus i les tombes mostren un tipus d’edifici alçat sobre un podi de grades,…
cartell
cartell propagandístic xinès per al control de la natalitat
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa.
És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a Roma Igualment…
atlant
Atlants de Balthasar Permoser al Zwinger de Dresden
Allie_Caulfield (CC BY 2.0)
Art
Estàtua d’home emprada, com la cariàtide, en l’arquitectura per a sostenir un entaulament o una cornisa.
És conegut amb aquest nom per la seva similitud amb la representació iconogràfica d'Atles sostenint el món amb l’esquena Fou un element arquitectònic utilitzat ja pels grecs temple de Zeus, a Agrigent i els romans, i del qual resten avui pocs exemples El tema fou reprès al Renaixement i al Barroc, ometent sovint les cames de la figura Són destacables els atlants del francès Pierre Puget 1620-94 a la casa de la ciutat de Toló, i de l’alemany Balthasar Permoser 1651-1732, al Zwinger de Dresden Als Països Catalans sobresurten els de cos sencer que acostuma…