Resultats de la cerca

Dirigida per Miquel Utrillo, pot ésser considerada —tot i ésser redactada en castellà— com a continuadora de Pèl & Ploma i de Forma Dedicà molta atenció als pintors catalans, amb nombroses reproduccions en blanc i negre i en color i amb gran luxe en la publicació

Metodològicament partia de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, i sobretot de les posicions de Heinrich Wölfflin, però aviat es decantà cap a la teoria de l' Einfühlung o empatia postulada per Theodor Lipps els anys 1903-06, tot integrant-la al concepte d' abstracció en una dialèctica de tipus binari La seva tesi doctoral Abstraktion und Einfühlung ‘Abstracció i empatia’, 1908, amb una especial atenció a l’art egipci, oriental, bizantí i gòtic, estudiava les formes com a expressió de certs substrats psicològics de cada cultura per a documentar-ne l’impuls a l’…

Si bé inicialment treballà sobre fenòmens físics, des del final dels anys seixanta analitza els vincles entre art i política treballa sobre el compromís social de l’art, realitzant un art polític que atreu l’atenció del públic en intervencions al límit de la censura Utilitza materials que extreu de la difusió que fan les empreses i institucions en els mitjans de comunicació, com fotografies, anuncis i eslògans, els quals manipula en installacions que, al mateix temps, posen de manifest la doble cara de la seva activitat, promotora i lucrativa Fou el representant del seu país a la…

Fill i alumne d’Adolfo Venturi, fou profundament influït per les metodologies de l’escola de Viena i, sobretot, per l’estètica idealista de Croce Ensenyà a la Universitat de Torí 1915-31 expulsat pel règim feixista 1931, residí a França i als EUA, fins el 1945 Publicà un llibre polèmic, antiacadèmic i anticlassicista, Il gusto dei primitivi 1926, però posteriorment concentrà l’atenció en l’art modern Cézanne, son art et son oeuvre, 1936 Les Archives de l’Impressionisme , 1939 i en problemes de crítica, on el seu History of Art Criticism 1936 ha esdevingut gairebé un clàssic Catedràtic a la…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Lisboa, es traslladà a París el 1964 i s’interessà per l’abstracció i la representació volumètrica amb la qual s’acostà als corrents conceptualistes De tornada a Lisboa, la seva evolució la dugué a eliminar quasi completament l’atzar de les seves obres, en un treball de construcció en el qual posà una atenció especial en l’espai formal o arquitectònic, per a arribar a distorsionar l’escala humana de to surrealista La seva obra és una hibridació entre el body art , la performance , el conceptualisme, la fotografia i la pintura Proposa una comunicació…

Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la civilització grega’,…

Fill d’un pintor i restaurador d’esglésies italià establert a l’Argentina, estudià enginyeria i en la seva joventut viatjà sovint a Itàlia, on treballà en tasques relacionades amb la seva professió i dedicà una atenció creixent a l’art, formant-se sobretot com a ceramista El 1960 feu a Buenos Aires una primera exposició d’art abstracte i a partir d’aleshores es dedicà sobretot a l’art polític El 1965 presentà una controvertida escultura d’un Crist crucificat en un caça nord-americà Refugiat el 1976 al Brasil fugint de la dictadura argentina que segrestà i probablement assassinà un fill seu,…

Seguint la tradició familiar ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila Prestà serveis al cos d’intendència de l'armada i fou professor d’idiomes en aquella acadèmia Establert a València 1925, es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes Amb ChR Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo Dedicà una particular atenció a M de Saix, P Nicolau, G Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac Era membre de la Hispanic Society de…

Les cases rurals, escampades, formen conjunt amb les construccions accessòries forns, pous, sínies, portals i amb les parets de pedra de les tanques, camins, marjades i partions, cosa que dóna als camps un aspecte característic, accentuat per la influència de l’arquitectura eivissenca sobre les esglésies rurals i els seus annexos porxos, patis, cases parroquials L’ús dels materials illencs pedra, calç, l’atenció al terreny i al clima, les formes rectangulars i l’austeritat funcional, que permet la llibertat dins la tradició, són característics El casament casa o masia, amb porxo, cuina i…

Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’imperi Romà…