Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
escola romana
Sant Pere del Vaticà, la reconstrucció del qual ocupà al llarg del segle XVI Bramant, Rafael i Miquel Àngel, entre d’altres, i durant el segle XVII, Maderno i Bernini
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII.
Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del …
Ramon Casas i Carbó
Esport general
Art
Dibuixant, pintor i cartellista.
Fou un dels introductors del cartellisme a Catalunya, especialment el publicitari i esportiu, en la primera dècada del segle XX Entre les seves obres inspirades per l’esport hi ha Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem 1897, Una ciclista , C opa Catalunya 1908, Auto Garatge Central 1901 o el cartell de la Copa Tibidabo del Reial Automòbil Club de Catalunya 1914
Ester Xargay i Melero
Art
Literatura catalana
Poeta, videoartista i agitadora cultural.
Llicenciada en art Destacà per la seva voluntat experimental i per les investigacions en el camp audiovisual Fou instigadora del moviment poètic català actual, sovint al costat de Carles Hac Mor o d’altres collaboradors La seva obra, ja sigui en forma de poema, performance , o audiovisual, és juganera amb el llenguatge i transgressora amb la forma Publicà els poemaris i videopoemes, entre d’altres, Els àngels soterrats 1990, Darrere les tanques 2000, Trenca-sons 2002, Éssera ponent 2005, Salflorvatge 2006, Aürt 2009, Eixida al sostre 2009, Infinitius 2017, Desintegrar-se 2019,…
,
L’art català
Història
Art
Compendi de la història de l’art del Principat, editat (1955-58) per Aymà SL de Barcelona, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié.
És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer
minimal art
Art
Tendència artística originada durant els anys seixanta als EUA, que es basa en una màxima reducció morfològica, però tendent a una màxima complexitat d’ordres perceptius i del comportament de l’espectador.
Hom en diu també estructures primàries, art mínim i ABC art Té molt de formalista per la “neutralitat” de les estructures matemàtiques, geomètriques i serials que treballa Això, juntament amb els materials industrials utilitzats, dóna com a resultat un producte pretesament anònim El color acostuma a ésser pla i monocrom Alguns representants són C André, D Flavin D Judd, Sol Le Witt, E Kelly, R Morris i R Smithson, i als Països Catalans, X Franquesa, F Mejías, S Saura i F Torres s’hi han acostat
Achile Bonito Oliva
Art
Crític i historiador d’art italià.
Llicenciat en lleis i filosofia, viu actualment a Roma, on exerceix com a professor d’història de l’art contemporani a la universitat Formà part del Grup 63 i és conegut com a teòric de l’anomenada transavantguarda italiana Al marge de publicar més de vint llibres, dels quals destaquen El territori màgic 1971, La ideologia del traïdor 1976, Vida de Marcel Duchamp 1976, La transavantguarda a Itàlia 1980, La transavantguarda internacional 1982 i Superart 1982, elaborà el darrer capítol de la història de l’art dirigida per G C Argan 1990 Sempre polèmic i radical, ha estat condecorat…
historiografia de l’art
Art
Ciència especialitzada a historiar els fets artístics.
Hom pot trobar, ja entre els grecs i a partir del segle IV aC, biografies d’artistes Duris de Samos, tractats tècnics Antígon de Carist i Xenòcrates de Sició i guies de viatge Pausànies A l’edat mitjana abunden sobretot els tractats tècnics, com el tan celebrat del monjo Teòfil segle XII Tenen una particular importància, al segle XIV, el Libro dell’arte de C Cennini, i al segle següent altres escrits de diversos autors L Ghiberti, LB Alberti, P della Francesca i F Luca Pacioli A la primera meitat del segle XVI, així mateix, hom troba els cèlebres manuals d’A Dürer, i freqüents polèmiques…
instal·lació
Art
Concepte artístic sorgit als anys setanta en relació amb el nou plantejament d’exposició de l’objecte en l’art contemporani.
Hereva del ready made de M Duchamp, de l' assemblage i els combine painting de Rauschenberg, els seus precedents més pròxims són els happenings dels anys seixanta i els muntatges del pop-art C Oldenburg, A Warhol o del Nou Realisme Arman Es caracteritza per una determinada manera de collocar els objectes en l’espai, tot superant els límits tradicionals del marc o la peanya i implicant l’espectador en l’aprehensió d’aquest espai Acostuma a integrar diversos mitjans tradicionals pintura, escultura, música amb d’altres de més nous vídeo, televisió, fotomuntatges, etc, i preveu…
art pop
Art
Moviment artístic que pren com a punt de referència la cultura de massa.
L’art pop emfasitza l’accessibilitat, fins al punt de banalitzar-los, dels objectes de consum propis de l’anomenada “societat opulenta”, dels quals subratlla també la impersonalitat i el caràcter accessori i repetitiu Amb aquest propòsit, recorre a la juxtaposició, la seriació, l’aïllament i l’engrandiment dels objectes més quotidians per mitjà de tècniques de la publicitat Hom ha vist en l’art pop tant una denúncia com una exaltació de la societat de consum Sorgit a la fi dels anys cinquanta, s’ha estès ràpidament arreu del món occidental a partir dels dos focus originaris els Estats Units R…
art italià
art italià Façana del Palazzo Ducale del dux de Venècia (s XI-XII)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Itàlia a partir de la caiguda de l’imperi Romà.
Al començament fou continuador de l’art paleocristià, i a l’època de Justinià s’identificà amb l’art bizantí Des de la fi del segle VIII sorgí el tipus d’arquitectura que constituí l’anomenat primer art romànic , que s’estengué per Itàlia i l’Europa occidental Quant a l’art romànic, a partir del segle XI al nord predomina l’arquitectura llombarda, mentre que a la Itàlia central sorgeix una arquitectura centrada a la Toscana i a la regió de Roma inspirada en els models clàssics i paleocristians l’estil de les regions de Lucca i Pistoia, d’altra banda, influí en la construcció del complex de la…