Resultats de la cerca

Es fonamenta en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català La declaració preveu l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural i la inscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

La declaració d’un bé cultural d’interès nacional comporta la seva inscripció en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional, i es fonamenta en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que determina que són patrimoni cultural català aquells béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que, pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, mereixen una protecció i una defensa especials per al gaudi dels ciutadans Els BCIN són una de les tres…

Hom reconeix diversos graus de protecció, segons la categoria de la protecció atorgada A banda, són també objecte de protecció, els béns declarats per determinades institucions internacionals, especialment per la UNESCO

Constitueix, de fet, el primer intent reeixit d’elevar la tècnica fotogràfica a la categoria artística Es caracteritza, doncs, per l’ús de la fotografia com a recurs expressiu i per un llenguatge amb continguts i punts de vista anàlegs als de l’art realista El pictorialisme també implicà una certa preocupació per la qualitat dels materials i la depuració dels processos tècnics Entre els seus representants hi ha PH Emerson, H Kühn, FH Evans, A Stieglitz i E Steichen A l’Estat espanyol, i especialment a Catalunya, destaquen J Ortiz-Echagüe, J Pla-Janini, A Campañà, J Massana, etc

Autodidacta, s’inicià en el dibuix i la pintura Als divuit anys descobrí la fotografia i començà a treballar-hi de manera independent Del 1978 al 1981 residí a Barcelona, on realitzà la sèrie Peluquerías 1979, i posteriorment retornà a Madrid, on s’installà definitivament En la seva obra apareixen retrats de personatges coneguts del món cultural madrileny, natures mortes, autoretrats amb elements simbòlics, etc Són composicions molt elaborades amb una posada en escena meticulosa dels elements i les figures Utilitzà la tècnica de l’acoloriment amb aquarelles del material fotogràfic en blanc i…

Signa les obres com a Ben Inicià el seu treball a Niça a la meitat dels anys cinquanta, amb accions i happenings Obrí una galeria, Laboratoire 32, posteriorment anomenada Galerie Ben Doute de Tout La seva obra té dues possibles interpretacions una acció qualsevol pot ser elevada a categoria d’obra d’art pel fet de donar-li un títol o bé l’art pot ser devaluat pel fet de lligar-lo a accions comunes D’aquesta manera, qüestiona el món de l’art, l’activitat artística i el lligam de l’art amb la seva vida Utilitza les paraules amb un sentit irònic, i és característic el seu text…

A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants Molt sovint…

Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, collaborà en diverses publicacions catalanes i estrangeres, i fou crítica d’art a Destino i La Vanguardia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74 i de l’escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró 1971-75 Realitzà el muntatge de diverses exposicions Maillol, Gargallo, Matisse, etc Catedràtica de llengua i literatura franceses de la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’entre les seves publicacions és especialment remarcable la seva tesi doctoral sobre Francis Picabia 1985, obra…

La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels collegis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners esteve, grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi tenien diverses especialitzacions, la de pintor de retaules , la de…

Aquest patrimoni viu forma part de les declaracions de la UNESCO per a la protecció i el manteniment del patrimoni cultural i de la seva diversitat El concepte patrimoni cultural immaterial sorgí la dècada de 1990, i quedà definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003 en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial Es consideren patrimoni immaterial les tradicions i les expressions orals les arts de l’…