Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Ramon Parramon Arimany
Art
Artista visual i investigador cultural.
Format en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en l’àmbit de la gestió i promoció de la creació contemporània en context, amb un interès cap a projectes interdisciplinaris i sobre les funcions que pot exercir l’art en un context sociopolític específic Des del 1999 dirigeix el projecte d’art IDENSITAT Del 2000 al 2010 fou codirector del màster en Disseny i Espai Públic a Elisava Universitat Pompeu Fabra Ha participat i organitzat nombrosos seminaris, tallers i fòrums de debat sobre art i espai social Ha editat algunes publicacions com ara Art, experiències i…
Rafael Tous i Giner
Art
Empresari tèxtil, col·leccionista d’art i mecenes.
Des dels anys setanta la seva collecció creixé i se significà a partir del seu interès per l’art conceptual i els artistes catalans Francesc Abad, Fina Miralles, Eugènia Balcells, Jordi Benito, Carmen Calvo, Joan Rabascall, Ferran Garcia Sevilla, Eulàlia Grau, Antoni Miralda, Pere Noguera, Carles Pazos, etc, les obres dels quals adquirí al llarg de cinc dècades Amb el temps la collecció també s’amplià a partir dels seus interessos per la videocreació, la fotografia contemporània i per l’art africà El 1980 obrí la sala Metrònom , i el 1985, la Fundació Rafael Tous d’Art Contemporani amb la…
centre d’art
Art
Institució cultural dedicada a la producció i difusió de la creació artística contemporània.
A diferència d’un museu, la seva funció principal no és generar una collecció ni patrimonialitzar la contemporaneïtat, sinó promoure activitats públiques al seu entorn Les activitats principals que s’atribueixen al centre d’art són les exposicions, però al mateix temps la majoria de centres promouen altres línies com ara el suport a la producció, la recerca, la formació, la documentació de les pràctiques artístiques des de l’actualitat mateixa i a partir dels agents actius de la creació, la crítica, l’educació o la investigació El model pren com a referència les Kunsthalle del nord d’Europa…
pintura
L’absenta (1876), obra del pintor francès Edgar Degas (1834-1917)
© Corel Professional Photos
Art
La cosa pintada.
La pintura pot representar objectes de la vida quotidiana natura morta , paisatges paisatge , de marines o retrats de persones determinades retrat Rep el nom de pintura de gènere quan representa escenes de la vida quotidiana, camperoles o ciutadanes, de la vida domèstica o escenes purament intimistes, on els personatges són sempre anònims ha estat conreada des de l’antiguitat, tant a orient com a occident, especialment pels mestres holandesos i flamencs del segle XVII, per JA Watteau, A Renoir, etc Rep el nom de pintura d’història aquella que representa escenes del passat o…
Art 2010
Art
La crisi econòmica global va marcar, sens dubte, el món de l’art i les accions de les entitats artístiques catalanes tot l’any 2010 La manera com va afectar aquesta reducció d’ingressos, juntament amb la por d’encarar més retallades en endavant, va frenar alguns dels projectes que estaven programats per a aquest any i, per exemple, va fer que els projectes expositius s’allarguessin molt més del que és habitual fins i tot doblant-ne la permanència i que es dirigissin a segments de població més amplis amb menys riscos, és a dir, reflotant artistes ja reconeguts amb la voluntat d’atreure el…
historiografia de l’art
Art
Ciència especialitzada a historiar els fets artístics.
Hom pot trobar, ja entre els grecs i a partir del segle IV aC, biografies d’artistes Duris de Samos, tractats tècnics Antígon de Carist i Xenòcrates de Sició i guies de viatge Pausànies A l’edat mitjana abunden sobretot els tractats tècnics, com el tan celebrat del monjo Teòfil segle XII Tenen una particular importància, al segle XIV, el Libro dell’arte de C Cennini, i al segle següent altres escrits de diversos autors L Ghiberti, LB Alberti, P della Francesca i F Luca Pacioli A la primera meitat del segle XVI, així mateix, hom troba els cèlebres manuals d’A Dürer, i freqüents polèmiques…
Art 2012
Art
La incertesa creix i s’instaura el pessimisme Calendari d'exposicions 2012 No sols els indicadors econòmics van assenyalar la inestabilitat que viu el país En tots els àmbits de la societat i en la cultura d’una manera especial, la situació de crisi va dictar els programes i les accions Per primer cop en la història democràtica, la Generalitat de Catalunya no va poder complir els terminis de pagament de les subvencions que havia atorgat abans de l’estiu a través del Departament de Cultura, de manera que la majoria d’institucions culturals es van haver d’acollir a crèdits que no saben quan…
exposició d’art
Portada del catàleg d’una exposició d’art a Barcelona
© Fototeca.cat
Art
Mostra d’obres d’art.
Pot ésser de dos tipus periòdica i extraordinària L’exemple més important de les periòdiques són els Salons francesos saló A imitació seva s’iniciaren una sèrie d’exposicions periòdiques a tot arreu durant el s XIX A Madrid, l’Exposición Nacional de Bellas Artes s’ha anat celebrant des del 1856 Aquestes exposicions comprenien totes les branques de l’art pintura, gravat, escultura i arquitectura Actualment, entre les exposicions periòdiques més importants hom pot citar la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel Les exposicions extraordinàries, ja celebrades al s XIX, adquiriren veritable…
Alexandre Cirici i Pellicer
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Tractadista i crític d’art i activista cultural.
Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…
, ,
vitrall

Vitrall
© Fototeca.cat-Corel
Art
Vidriera de colors d’alguns finestrals, lluernes o altres obertures d’un edifici, construïda segons un disseny o dibuix previ (cartó) i manegada generalment amb plom sobre un bastidor metàl·lic.
La primera operació del vitraller consisteix a calcar en un paper el cartó pintat per l’artista Després retalla aquest paper en plantilles, que serviran de model al tallador de vidres Un cop tallats els vidres, hom els emploma provisionalment per tal de poder-hi pintar els traços del dibuix amb pintura vitrificable Desarmats els vidres, hom els cou novament al forn entre 500°C i 700°C per a fixar les pintures Emplomats novament, hom solda les tires de plom i en forma diversos plafons, els quals, un cop collocats en un bastidor metàllic, són encastats amb barres de ferro al seu lloc definitiu…