Resultats de la cerca

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…

Format a Llotja, Barcelona, com a pintor Participà en la primera onada avantguardista catalana i promogué, amb Rafael Barradas, el vibracionisme , el 1920 Fundà i dirigí la revista Parthenon , i collaborà en els diaris barcelonins Las Noticias i La Vanguardia i en el madrileny El Imparcial Amb Claudi Mimó i Blasco fundà una efímera Associació de Pintors i Escultors de Barcelona 1928 A la postguerra promogué els Cicles Experimentals d’Art Nou 1948 i regí galeries d’art, a les quals incorporà les noves tendències Collaborador assidu d' El Correo Catalán , són especialment destacables les seves…

Estudià dret i belles arts a València, on fou professor d’història de l’art a l’Escola de Belles Arts 1898 i crític d’art a “Las Provincias” fins el 1903 Fou professor a l’Escuela Especial de Pintura, a Madrid El 1913 fou nomenat director del Museo Nacional de Artes Industriales y Decorativas de Madrid, i fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Collaborà a les revistes barcelonines “Forma” i “Vell i Nou” i als diaris madrilenys “ABC” i “El Liberal” Dirigí la “Biblioteca de Arte Español” i publicà, entre altres treballs, Sorolla, su vida y su arte 1909 i El…

Com a pintor formà part del London Group Com a crític revalorà l’art modern El seu concepte de la producció artística, objectual i formalista, s’entronca encara amb la tradició, de la qual extreu diferents èpoques i estils per corroborar la validesa de l’art d’avantguarda Bellini 1899, l’edició crítica dels Discourses , de J Reynolds 1905, i Cézanne 1927

Fou un dels fundadors 1965 de Signals Centre for Advanced Creative Study de Londres, un centre d’exposicions, activitats i edicions d’art contemporani, atent als nous desenvolupaments de la ciència i la tècnica, que publicà un butlletí Signals Newsbulletin Fou crític d’art al diari The Times  1964-75 i editor d’arts visuals al setmanari londinenc City Limits  1981-83 Especialista en art cinètic i en la situació artística de l’Amèrica Llatina, durant els anys setanta desenvolupà un treball estretament relacionat amb manifestacions artístiques involucrades en els moviments socials Fou curador…

Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també poesia, novella i…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del segle XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple…

Vida i obra D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles de crítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació El 1892 abandonà L’Avenç per passar a La Vanguardia com a…

Estudià medicina a Roma, on es graduà el 1934, en l’especialitat de neuropsiquiatria Aquests anys començà a exercir la crítica d’art en diverses publicacions, influït per Carl Jung, Rudolf Steiner i Johann Wolfgang Goethe El 1948 fundà, amb Bruno Munari , Atanasio Soldati i Gianni Monnet, el MAC Movimento per l’Arte Concreta, una contraproposta a l’abstracció de les dècades anteriors Els anys cinquanta es projectà internacionalment com a crític i sociòleg de l’art, disciplines en les quals fou pioner de nous punts de vista centrats en la influència dels mitjans de comunicació de…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona UB i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm Alemanya Ha estat professor de l’escola de disseny Elisava 1966-73, de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB 1978-87 i de la Facultat de Belles Arts de la UB 1979-80, i també, cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 1982-87, director gerent de la Fundació Caixa Catalunya 1987-89, director del Museu d’Art…