Resultats de la cerca

Estudià al Sarah Lawrence College de Nova York, ciutat on viu i treballa Els seus treballs es caracteritzen per una utilització de llenguatges diferents, com l’escultura i la fotografia, en intervencions espacials en les quals posa en evidència els mecanismes de comunicació de la societat i l’ús dels llenguatges publicitaris que oculten missatges amb forts continguts violents La seva obra fa una anàlisi sociològica de l’impacte dels mitjans de comunicació, especialment de la televisió i la proliferació de programes que vulneren la intimitat del públic

Editora de la revista October des de la seva fundació, és professora d’art modern i teoria a la Universitat de Columbia Entre els llibres que ha publicat, destaquen The Optical Unconscious 1993, The Originality of the Avantgarde and Other Modernist Myths 1985 i A Voyage on the North Sea Art in the Age of the Post-Medium Condition 2000 També és comissària d’exposicions, com ara “L’Informe Mode d’emploi” en collaboració amb Yves-Alain Bois, presentada al Centre Georges Pompidou de París l’any 1996 Ha escrit diversos articles crítics sobre la modernitat, l’escultura del s XX, el treball de…

La història de l’art de Sri Lanka és dividida d’acord amb les successives capitals reials en tres grans períodes el període d’Anurād-hapūraya s IV aC — VIII dC es caracteritza en el camp de l’arquitectura per les dagoba , adaptació dels stupa indis Les principals són les de Ruvanveli s II aC, Thūpārāma s III aC i Jetavana s IV dC Les dagoba eren envoltades de monestirs, l’exemple cabdal dels quals és el Lohapāsāda o Palau de Bronze L’escultura és representada per un conjunt de Budes excessivament restaurats i els relleus que ornen les llindes i els esglaons En la…

Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hellenista, i documentats sobretot a les cases i villes vesuvianes collapsades pel volcà l’any 79 dC, que AMau classificà Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji , 1882 en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil El primer estil o sistema estructural ~200 aC — 90/80 aC imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’…

Té unes característiques comunes geogràfiques, socials i intellectuals, però no forma un bloc unitari, car en el camp religiós existeixen unes diferències grans Cronològicament presenta cinc grans etapes de formació 2700-1500 aC, de màxima plenitud autòctona dels s XII aC al XIII dC, del domini musulmà s XIII-XVI, del domini mogol s XVI-XVIII i de la colonització occidental s XIX-XX La tradició local, que apareix a la segona etapa, perdura fins avui poc o molt modificada Les característiques principals d’aquest art són un caràcter eminentment religiós, una dependència de la…

Els períodes que cronològicament estructuren la història de l’art coreà són els de Lolang segle I aC — segle IV dC, els Tres Regnes segle I aC — segle VII dC, Silla segles VII-IX, Koryo segles X-XIV I Choson segle XIV — any 1900 Amb un passat prehistòric on sobresurten la sèrie de peces de bronze per estil i tècnica, connectables amb l’art escita i els diversos dòlmens com el d’Unyul, Corea inicià la seva producció artística d’influència xinesa amb el període dels Tres Regnes al nord, en el de Koguryo, es destaquen els milers de tombes de Pyongyang, de cambres…

La conquesta romana trencà, a nivells públics, el llaç amb l’art cèltic, tot i que el seu fruit fou una matisació forta del llenguatge de l’art clàssic A més, la influència hellènica, fortament arrelada a Provença, havia de donar una evolució parallela a la de l’art romà d’Itàlia i, de vegades, avançar solucions que aquest presentà més tard En les realitzacions d’art cultual, hom troba una barreja de religió romana i de ritus cèltics i són més elaborades i complexes les que no tenen un model romà directe Alhora cal destacar la importància dels tallers ceràmics de la Gàllia en la fabricació d’…

Quant al període prehistòric del 1500 aC al 1000 dC, en resten dòlmens, menhirs i sarcòfags de pedra, solucions funeràries que hi troben llur exponent més oriental El període més important és el d’influència índia 100-1400, amb una primera etapa on aquesta influència és molt suau segles I-VI i una segona d’esplendor de l’estil indoindonesi segles VII-XV, en la qual hom pot distingir, així mateix, dos subperíodes el primer segles VII-X, d’una forta influència estrangera, es caracteritza per l’arquitectura monumental en pedra complexos de Borobudur, Kalasan i Dieng, segle IX el…

Presenta dues característiques que en fan un cas únic dins el món antic Primer, nasqué d’una manera gairebé sobtada, durant els segles II-I aC, fill de la gran transformació de la societat en pocs anys i de la influència de la Grècia hellenística, sense seguir un procés intern de madurament Segon, s’estengué per una àrea immensa, tot el territori de l’Imperi, on establí una gran homogeneïtat artística i disposà d’una clientela molt nombrosa, fet que obligà sovint a les produccions en sèrie, una mica industrialitzades Resten pocs vestigis d’abans del segle II aC, limitats bàsicament a la…

El caràcter híbrid d’algunes de les seves manifestacions no permet de distingir si són obra d’artistes estrangers, influïts per la tradició local, o de nadius que seguien models estrangers Cal cercar les restes més antigues d’aquest art en les representacions rupestres, humanes i zoomòrfiques, de la zona d’Eritrea Les invasions de pobles sud-aràbics que hi hagué al territori d’Etiòpia es reflectiren en l’anomenat període paleoetiòpic , del qual encara hi ha restes, principalment a la ciutat d’Axum Els temples, els palaus i les tombes mostren un tipus d’edifici alçat sobre un podi de grades,…