Resultats de la cerca

Influït pel pensament de B Croce i per l’experiència de la lingüística de K Fiedler Professor a Pisa, dirigí La Critica d’Arte , revista que fundà el 1935 amb R Longhi i R Bianchi Bandinelli Promogué i organitzà institucions dedicades a l’art i publicà nombroses investigacions I Carracci e la critica d’arte nell’età barocca , 1933 Cinema, arte figurativa, 1952 Mondrian e l’arte del XX secolo, 1962 L’arte nella paleostoria dell’uomo , 1973 Milità en la resistència durant el feixisme Profilo della critica d’arte in Italia , 1942, fou escrit a la presó

Estudià a Kansas 1948-50, a San Francisco, a la California School of Fine Arts 1950-52 i al Reed College de Portland 1952-55 Fins el 1961, any que s’introduí en el camp de l’escultura, es dedicà al teatre, a la realització de curtmetratges experimentals i a la pintura 1955-60 Més endavant compaginà la pràctica escultòrica amb la coreografia, el cinema, els happenings i amb estudis d’història de l’art al Hunter College de Nova York 1962-63, on començà a impartir classes el 1964 El 1966 participà en l’exposició “Primary Structures”, a Nova York, i inicià les seves obres més característiques,…

En la seva joventut formà part de grups artístics radicals, motiu pel qual li fou vetat l’ingrés en escoles oficials de l’antiga República Democràtica Alemanya, i hagué de guanyar-se la vida amb oficis diversos, que compaginà amb la pràctica artística Amb motiu de la seva candidatura al sindicat d’artistes que també li fou refusada adoptà el pseudònim d’A R Penck 1966, que utilitzà juntament amb d’altres Vigilat i perseguit per la STASI, les seves obres foren confiscades i destruïdes, sobretot des del 1975, quan guanyà el premi Will Grohmann de l’Acadèmia d’Art de Berlín Occidental El 1980…

Mobilitzat a 19 anys, prengué part en l’ofensiva de les Ardenes 1944, experiència que el marcà Després de la Segona Guerra Mundial exercí com a mestre i terapeuta i alhora es familiaritzà amb les teories de Wilhelm Reich sobre el potencial alliberador del sexe A partir d’aquesta doctrina articulà la seva trajectòria artística al voltant del rebuig total a normes i convencions, als quals contraposà els impulsos i els instints més elementals sense cap mena de restriccions Les seves obres, moltes vegades explícitament escatològiques, cercaren provocar sempre sensacions viscerals, bàsicament…

Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona 1916, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1921-60, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic 1923 —que promogué diverses exposicions— i edità un anuari 1924, 1926 i 1929 Collaborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals 1926 i 1928 Ajudà la revista vilafranquina d’…

El 1990 s’inaugurà la seu a l’edifici modernista de l’antiga editorial Montaner i Simon de Barcelona, projectat per Lluís Domènech i Montaner, degudament condicionat Corona l’edifici la installació Núvol i cadira , que li reforça el caràcter singular A més d’una mostra permanent de la seva obra, les activitats se centren en l’organització d’exposicions, conferències, seminaris, concerts, etc Després d’una època que es dedicà gairebé exclusivament a mostrar diferents períodes de l’obra d’Antoni Tàpies i les relacions que aquesta establia amb altres artistes, s’inicià un període d’exposicions,…

És considerat un dels primers artistes pop de l’Estat espanyol, com destacà en el seu moment el crític Alexandre Cirici i Pellicer Estudià al seminari de Girona, on aviat començà a destacar per les seves habilitats, i allà ornà les misses, creà obres d’art sacre i s’impregnà d’una litúrgia i d’un misticisme que sempre l’acompanyaren, tant en la seva producció artística com en la seva vida, dos conceptes —art i vida— indissolubles en ell En la seva primera exposició, sota el títol de “Banyoles 63”, incorporà com a escultures elements provinents del món industrial Ben aviat començà a destacar…

Bé que amb característiques pròpies, és el resultat de la fusió de les civilitzacions occidentals i orientals, amb l’assimilació i reelaboració dels diversos corrents artístics procedents de Grècia, Àsia i Egipte Són notables els jaciments arqueològics de Khirokítia, Èngomi, Alàssia, Kítion, etc A Èngomi, prop de Famagusta, les ruïnes d’Alàssia, testimoniatge de l’edat del bronze xipriota, presenten un nivell urbanístic notable, amb murs ciclopis que encerclen un conjunt d’habitacles, tallers, edificis públics i temples —en un d’aquests fou descoberta l’estàtua d’un déu cornut potser Apollo,…

Pot ésser de dos tipus periòdica i extraordinària L’exemple més important de les periòdiques són els Salons francesos saló A imitació seva s’iniciaren una sèrie d’exposicions periòdiques a tot arreu durant el s XIX A Madrid, l’Exposición Nacional de Bellas Artes s’ha anat celebrant des del 1856 Aquestes exposicions comprenien totes les branques de l’art pintura, gravat, escultura i arquitectura Actualment, entre les exposicions periòdiques més importants hom pot citar la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel Les exposicions extraordinàries, ja celebrades al s XIX, adquiriren veritable…

Aquest 2016 el fet casteller va convertir-se en un fenomen plenament viral a la xarxa social Facebook, quan Red Bull TV va publicar a l’octubre un vídeo resum del Concurs de Castells de Tarragona que va aconseguir 80 milions de visualitzacions, més d’un milió de comparticions, més de 410000 likes i més de 36000 comentaris Dies més tard, The Guardian també va augmentar la viralitat dels castells amb un vídeo propi, que va arribar a tenir més d’un milió i mig de visualitzacions, 20000 comparticions, 18000 likes i més de 900 comentaris, el qual, a més, va generar una certa polèmica política, ja…