Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
art gal·loromà
Art
Art desenvolupat a la Gàl·lia durant la dominació romana.
La conquesta romana trencà, a nivells públics, el llaç amb l’art cèltic, tot i que el seu fruit fou una matisació forta del llenguatge de l’art clàssic A més, la influència hellènica, fortament arrelada a Provença, havia de donar una evolució parallela a la de l’art romà d’Itàlia i, de vegades, avançar solucions que aquest presentà més tard En les realitzacions d’art cultual, hom troba una barreja de religió romana i de ritus cèltics i són més elaborades i complexes les que no tenen un model romà directe Alhora cal destacar la importància dels tallers ceràmics de la Gàllia en la fabricació d’…
escola romana
Sant Pere del Vaticà, la reconstrucció del qual ocupà al llarg del segle XVI Bramant, Rafael i Miquel Àngel, entre d’altres, i durant el segle XVII, Maderno i Bernini
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII.
Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del Vaticà,…
escola sienesa
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Siena durant els segles XIII i XIV.
L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors Durant el segle XV, malgrat l’activitat a Siena d’…
art visigòtic
Art
Art desenvolupat sota el domini polític dels visigots, particularment durant el regne de Toledo.
En la primera fase de la seva evolució segles V-VI només tenen característiques germàniques les peces d’art mobiliari, mentre que l’arquitectura i la seva ornamentació, tant escultòrica com pictòrica, segueixen el desenvolupament normal de les formes paleocristianes hispàniques Després de la unificació demogràfica de Leovigild, com a conseqüència de les necessitats àuliques de la cort de Toledo, sorgiren unes formes plàstiques d’origen mediterrani romà tardà, amb unes acusades influències bizantines, de les quals hi ha testimoniatges d’arquitectura i escultura durant el segle VII En la…
art otònic
Art
Art desenvolupat durant el regnat dels emperadors Otó.
Es basa en els models carolingis i és molt influït per la personalitat i les idees autocràtiques d’Otó III És una etapa de l’art preromànic en què hi ha força punts de contacte amb el romànic Les novetats arquitectòniques més importants són el gruix dels murs, que permet la utilització a l’exterior dels arcs cecs, l’alternança de pilars i columnes a l’interior i l’ús de galeries els exemplars més importants són l’església de Reichenau, Sinkt Peter de Wimpfen i Sinkt Cyriakus de Gernrode L’escultura s’identifica amb l’art àulic de tradició romana, i abunden les figures majestàtiques de…
classicisme francès
El palau reial de Versalles, obra paradigmàtica del classicisme francès
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Corrent estètic que predominà a França durant el regnat de Lluís XIV i afectà l’art i la literatura.
El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel al…
art sassànida
art sassànida Detall dels relleus rupestres de la cova de Tak-e Bostan
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat durant el regnat de la dinastia sassànida.
S'inicià amb Ardashīr I 226-242 Hom maldà per retrobar l’antiga monumentalitat dels aquemènides fou també un moment creador quant a les noves tècniques introduïdes en la construcció d’arcs i voltes Pertanyen a aquesta època la cúpula del palau d’Ardashīr a Fīrūzābād, així com els palaus de Dāmghān, Baz-e i Kuh-e Khwadje Posteriors, bé que d’estil idèntic, són els palaus de Djerre, Kāzerūn, Yazdikhwadt, Sarvestān, Kal-e Dukhatar i Qaṣr-e Shīrīn Quant a l’escultura, hi ha també un intent d’autoafirmació sobresurten els baixos relleus de Naqsh-e-Radjab i Naqsh-e-Rostam Just en…
art omeia
art omeia Detall de la mesquita d’Umar, a Jerusalem
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat durant el regnat de la dinastia omeia.
És una etapa de formació de l’art islàmic Les influències sassànida, bizantina i hellenística són molt fortes, però ja apareixen temes decoratius pròpiament islàmics, com les gelosies fetes a base de guixeries Dels monuments arquitectònics cal esmentar la mesquita d''Umar i la d’al-'Aqsa a Jerusalem aquesta darrera presenta un nou concepte arquitectònic, amb la seva forma de saló amb columnes La gran mesquita de Damasc 715, actualment molt modificada, té planta de tres naus separades per columnes es destaca la seva decoració de marbre i mosaics de tipus naturalista on ja no apareix la figura…
estil llombard
Sant Vicenç de Cardona, monestir amb influències d'estil llombard
© Fototeca.cat
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.
Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els segles IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato segle IX i Sant'Ambrogio segles X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia segle XII L'estil romànic llombard influí de…
preromànic
Església de San Miguel de Lillo, Oviedo, construïda durant el regnat de Ramir I d’Astúries (segle IX), una de les expressions més característiques de l'art preromànic
© Jaume Ferrández
Art
Dit del conjunt de moviments artístics apareguts a Europa des de la integració assolida amb Carlemany fins a la introducció del romànic (segles IX-XI).
Són designats diversament per raó de les circumstàncies que els configuraren art carolingi en els nuclis centrals de l’imperi, l’art de la renaixença carolíngia a Itàlia com a retorn i reviscolament de l’art romà a la península Ibèrica hom distingeix l’art asturià, que creà monuments singulars, i l’art mossàrab, empeltat en les obres d’aplicació de l’arc de ferradura Tots amb un procés que deriva de les anteriors formes tradicionals, encaminat a l’evolució d’aquestes amb nous assaigs d’estructures, no arribaren a aconseguir una dinàmica en la plenitud ni en l’extensió fins que foren ofegades…