Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
escarabeu
Art
Amulet o segell de pedra o de pasta vítria que representa l’escarabat piloter egipci (Scarabaeus sacer).
A la part inferior, plana, porta un breu text o un element decoratiu Simbolitzava la creixença i l’esdevenir, i entre els egipcis era anomenat khepror Solia ésser de dimensions reduïdes, i presentava una gran varietat de tipus hi ha escarabeus de cor , destinats a substituir aquesta víscera en la mòmia a fi d’assegurar-se'n l’ajut en el judici d’ultratomba n'hi ha de commemoratius , inscrits amb un text molt breu, llevat dels d’Amenhotep III, que commemoren les seves caceres, els seus matrimonis, etc els anomenats hiksos , així mateix, són d’un gran interès històric, cronològic…
art funerari
art funerari Fragment de les pintures de la tomba de Tutankamon, a la vall dels Reis (Egipte)
© Fototeca.cat
Art
Art propi dels ritus funeraris.
La seva concepció varia segons les religions i civilitzacions i és l’expressió de llur sistema de vida Totes les arts han estat aplicades a la finalitat funerària La pintura ha deixat testimoniatges en els hipogeus egipcis, en els retrats funeraris del Faium i en les catacumbes, però des de l’edat mitjana ha estat poc utilitzada L’escultura apareix a l’antiguitat en els relleus dels sarcòfags en l’època romànica i gòtica es difongueren les figures agenollades i jacents, com la de Joan d’Aragó catedral de Tarragona en el Renaixement sepulcre de Bellpuig i en el Barroc tomba de…
cànon
Art
Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria tant en l’arquitectura com en l’escultura.
El concepte de cànon comporta una noció d’ordre i de mesura, l’aplicació de la qual a les arts és molt antiga, car els egipcis ja l’empraren per a estructurar llurs obres plàstiques El cànon permet d’establir l’harmonia entre cadascuna de les parts d’una obra i la seva totalitat a partir d’una determinada extensió mòdul, dit, cap, etc presa com a base Els grecs hi dedicaren una atenció especial, i Policlet fins i tot escriví un opuscle on estudiava les proporcions ideals d’una escultura El Dorífor , on Policlet plasmà la seva tesi, està, tanmateix, en contradicció amb obres d’…
vas
vas de terrissa
© Fototeca.cat
Art
Nom genèric de tot recipient de metall, terrissa, vidre, fusta, etc, de forma variada, amb nanses o sense, destinat a diversos usos, especialment a contenir un líquid.
Al Pròxim Orient, abans de la invenció de la ceràmica, es trobaren els més antics exemplars de pedra A partir del cinquè milleni aC aparegueren, sobretot a Nínive i Susa, peces de terrissa de color marró, negre o blanc sobre color cru o crema, amb motius geomètrics Una peça sumèria important és el vas d’ofrena a Gudea A Mesopotàmia també es treballaren vasos en metalls nobles en són un exemple els de la vaixella d’or de les tombes reials d’Ur Els vasos egipcis més antics foren fets amb diversos materials, com ara ceràmica, basalt, diorita i granit Cap al període de l’Imperi Antic…
ceroplàstia
Art
Modelatge amb cera.
Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…
art egipci
art egipci El temple d’Amon, a Luxor
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Egipte.
Pel que fa al faraònic, l’atzar dels descobriments arqueològics i la diferència qualitativa dels materials emprats fan que sigui fonamentalment religiós i funerari Altres característiques són el pragmatisme i l' egocentrisme de les seves produccions destinades a honorar els déus o a perpetuar i facilitar l’existència humana a l’altra vida, les quals solen ésser anònimes , car el qui comptava era el destinatari i no pas el creador D’altra banda, el caràcter decoratiu de l’escriptura jeroglífica creà un lligam estret entre ella i l’art i en constituí, un dels aspectes més notables L'…
decoració
Art
Activitat artística que té com a finalitat d’adornar o complementar objectes i edificis.
El procés decoratiu mostra dues tendències antitètiques, l’una geomètrica, basada en la dissociació abstracta del motiu, i l’altra naturalística, és a dir, propensa a incloure el motiu, o part d’ell, en el context d’una realitat descriptiva o narrativa Actualment, el mot decoració és usat sobretot per a designar l’acoblament de diferents elements per tal de crear en un espai interior un ambient determinat La decoració d’interiors, mitjançant una convergència de factors, és el reflex directe de la cultura i el gust de cada època Les cases d’Hattusa, capital de l’imperi hitita, són…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
sarcòfag
Sarcòfag dels esposos de Tarquínia, ciutat de l’antiga Etrúria
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Arca sepulcral feta per contenir un cadàver i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació.
En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares…
Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,