Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
vernissatge
Art
Acte d’inauguració d’una exposició d’art consistent en la reunió de l’artista o els artistes que hi exposen amb els invitats.
Aquest mot prové del costum, obsolet, de realitzar en públic, el dia de la presentació d’una obra pictòrica, l’acte final d’elaboració, consistent a aplicar-hi el vernís protector
Erwin Panofsky
Art
Historiador de l’art nord-americà d’origen alemany.
Ensenyà a Hamburg 1921-33 i, amb el nazisme, emigrà als EUA, on professà a Princeton La formació filosòfica kantiana, la lectura d’obres d’A Riegl i la collaboració amb E Cassirer el menaren a una elaboració teòrica de la interpretació dels fets artístics Treballà a l’Institut Warburg i, en contra del formalisme i la tradicional historiografia de l’art, però amb els instruments de la iconografia, propugnà la iconologia Cal destacar els seus estudis sobre Dürer 1915, 1922, 1923 i 1943, Idea 1924, Die Perspektive als “symbolische Form" 1927, Studies in Iconology 1939
James Coleman
Art
Artista irlandès.
La seva trajectòria artística aborda qüestions referides a la realitat, la percepció, la representació l’elaboració de la imatge i de la identitat i els seus condicionants sociològics i històrics Després d’uns quants anys inicials de formació a Itàlia, desenvolupa el seu treball en diferents vessants, tals com projeccions d’imatges, pellícules, vídeos, performances i teatre Combina elements de la vida quotidiana amb d’altres de ficció, amb referències a la literatura, el teatre i la cultura popular irlandesa, i també amb referències indirectes a la pintura tradicional, la fotografia de moda i…
Tacita Dean
Art
Artista anglesa.
El seu treball, bàsicament desenvolupat des del 1990 en pellícules de 16 mm, busca les connexions entre la història i el present, realitat i ficció, de manera que se serveix del film com a element de meditació, que es mostra en un loop continu No es tracta estrictament d’històries amb un principi i un final, sinó d’imatges que s’estenen en el temps Són molt importants les qualitats específiques d’elaboració perquè refereixen a altres tècniques com la pintura També realitza dibuixos, fotografies i treballs acústics, sempre dins aquest vessant conceptual que regeix la idea i l’estructura de la…
art gàl·lic
Art
Art de la Gàl·lia abans de la dominació romana.
És, de fet, una branca del moviment artístic dels celtes a la segona edat del ferro, o període de La Tène Hom pot establir-ne la data d’origen al segle V aC La seva funció fonamental fou decorativa, i tenia com a fonts l’abstracció de formes del ferro I i préstecs clàssics i orientals en la figura animal i humana Això donà lloc a un art inicialment dedicat a la metallúrgia, amb armes, escuts, cascs i ornaments del vestit plens de decoracions curvilínies, obtingudes per tècnica de repussat, com la tapadora d’Auvers, amb motius espirals i incrustacions de corall En escultura, el santuari d'…
pessebre

Naixement
© Lluís Prats
Folklore
Art
Representació del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d’una manera vivent (pessebre vivent) ja en figures plàstiques.
Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal misteri i a la primera escenificació que en feu Francesc d’Assís a Greccio 1223 La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d’Arnolfo di Cambio El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del segle XV Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la…
túmul
Art
Arqueologia
Monument sepulcral en forma d’un turó de terra o de pedres bastit damunt una tomba.
Prové, potser, de la muntanyeta que formava el lloc d’enterrament un cop havia estat inhumat el cadàver amb la mateixa terra excavada per a la tomba Tipus diversos d’aquests promontoris funeraris, que ja entre els pobles primitius es devien considerar llocs sagrats que calia respectar i venerar, es poden trobar arreu del món, bé que són especialment abundants al nord d’Europa Hom hi podria relacionar d’alguna manera els dòlmens i altres tombes megalítiques, com galeries cobertes i sepulcres de corredor, però el desenvolupament constructiu de la tipologia funerària tumulària tingué lloc a…
medalla
medalla modelada per Eusebi Arnau per a les Festes de la Mercè (1902)
© Fototeca.cat
Art
Peça de metall d’una forma semblant a una moneda, preferentment d’or, bronze o argent, treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació o condecoració a algú determinat.
Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre medallista…
art psicopatològic
Art
Manifestació artística del malalt mental.
L’art psicopatològic és una gran ajuda per a la comprensió del seu estat, si hom el considera dins el context clínic i l’enquadra en la personalitat mòrbida de l’individu Els estudis dirigits vers les arts plàstiques —i, dins aquestes, especialment el dibuix i la pintura— s’han sistematitzat segons els quadres clínics En l' esquizofrènic hom descobreix un estil servit per una tècnica mòrbida original, possible gràcies a la part que ha romàs sana del seu psiquisme Estil i tècnica representen les possibilitats de “creació” de la malaltia Són de remarcar la gran riquesa simbòlica i la tendència…
Eduard Carbonell i Esteller
Història
Art
Historiador de l’art i museòleg.
Estudià a les universitats de Barcelona i Complutense de Madrid, i amplià estudis a les de Bolonya Ravenna i Spoletto El 1974 es doctorà per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La ornamentación en la pintura románica española Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-88, del 1978 al 1980, i del 1985 al 1988, en fou el director del Departament d’Art i l’any 1987 hi obtingué la càtedra d’art medieval Director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-94, des d’aquest càrrec participà en l’elaboració de diverses lleis rellevants en aquest àmbit…