Resultats de la cerca

Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les…

Havia tingut aquest nom l’Escola Massana

L’embrió fou l’Escola Gratuïta de Disseny, aviat dita de Nobles Arts, establerta per la Junta de Comerç el 1775 a l’edifici de Llotja el 1789 ja tenia filials a Olot, Mallorca, Tàrrega i Girona, així com a Saragossa i Jaca Del 1809 al 1814, durant la invasió francesa, en fou director Josep Flaugier El 1817 s’hi inaugurà la classe d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , i l’any 1834 s’establí la d’ornamentació per fornir la indústria tèxtil de models de dibuixos El 1850 l’escola passà a la jurisdicció de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts Reial Acadèmia…

Fou xantre de la catedral de Girona 1942 i prelat domèstic del papa 1962 Director del Secretariat Catequístic Nacional 1956-65, desenvolupà el mètode JECEL per a l’ensenyament inductiu del catecisme mitjançant llibres, làmines i diapositives Publicà, entre d’altres, L’ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols 1929, Gerona, la catedral y el museo diocesano 1952 i, amb Enric Bagué i Joan Petit, El tema eucarístico en el arte de España 1952

S'especialitzà en la restauració arquitectònica Fou nomenat arquitecte conservador de l’Alhambra de Granada 1923, de la qual restaurà diverses parts, com també del contigu palau de Carles V, i tècnic conservador del patrimoni arquitectònic nacional 1929 Dirigí innombrables restauracions, però quan 1931 guanyà càtedra a l’Escuela Superior de Arquitectura de Madrid es concentrà en la investigació i l’ensenyament de l’art, principalment de l’arquitectura àrab, i publicà nombrosos estudis, dispersos en monografies i revistes especialitzades

Germà de Francisco Giner de los Ríos, sota la influència krausista collaborà a la Institució Libre de Enseñanza Exercí el magisteri en diversos instituts d’Espanya Milità dins el partit republicà i en el radical, i en més d’una ocasió fou elegit diputat a corts i conseller municipal La seva actuació dins la comissió de cultura de l’ajuntament de Barcelona es caracteritzà per l’especial impuls que donà a la infraestructura escolar construcció d’escoles, millorament de les condicions, renovació del material d’ensenyament, etc i a les colònies, biblioteques i caixes d’estalvis…

Després d’estudiar al California College of Arts and Crafts i d’uns anys de docència a la Universitat de Hawaii, reprengué els estudis a mitjan anys seixanta i el 1965 obtingué un màster en arts de la Universitat de Stanford Establert l’any següent a Nova York, on es dedicà a l’ensenyament secundari, el 1968 feu la primera exposició individual Pertanyé a la generació que, a mitjan 1965, rebutjà l’ art pop en favor d’una reflexió més profunda, àmplia i pluridisciplinària del fet artístic, cosa que el portà a explorar diverses tendències que inclouen l’ arte povera , l’ art…

La idea directriu de l’activitat d’aquestes institucions, sovint anomenades acadèmies de belles arts , ha canviat al llarg del temps unes vegades ha estat favorable per a la formació dels artistes, però, en moltes altres, pretengué situar la creació artística dins uns motlles que anullaven bona part de la personalitat La més antiga regularment constituïda fou l'Accademia del Disegno, de Florència 1563 En principi hom pot considerar aquestes acadèmies com a formes evolucionades de les corporacions medievals, en les quals hom determinava els drets i les obligacions dels artistes sense donar-los…

Aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià és a dir, volia omplir del sentimentalisme catòlic italià el rigor lineal de David, identificable en aquest sentit amb Perugino i Rafael Anhelava com a resultat l’espiritualitat més pura, encara que el tema no fos sempre religiós, puix que hom també conreava temes històrics Els fundadors foren anomenats natzarens —tot i que preferien d’ésser anomenats puristes purisme— pel fet d’haver-se installat en un convent abandonat, el de San Isidoro, i pel seu aspecte, descurat i amb llargues cabelleres Els artistes…

L’infant plasma en els seus dibuixos les coses que compten per a ell i que no sap expressar amb paraules, i assenyala clarament les seves preferències, sigui pintant sempre del mateix color les coses més estimades, sigui fent-les de mida més gran que aquelles que no aprecia tant L’art infantil, doncs, no pot ésser calibrat segons el grau de perfecció i habilitat aconseguit, sinó per la riquesa d’expressió personal que contingui D’aquí es desprèn el gran destorb que pot ésser per a la formació de la personalitat de l’infant de fer-li copiar dibuixos d’altres en comptes d’estimular el seu poder…