Resultats de la cerca

Estudià a París i fou professor d’història de l’art a les universitats de Nancy 1911 i de París 1938-51 Autor d’innombrables estudis, en especial sobre l’art francès i la seva expansió arreu del món, hom pot destacar-ne Histoire de l’expansion de l’art français 1924-33, Histoire de la peinture française au XVIIIème siècle 1925, L’art russe 2 volums, 1920-22, Dictionnaire illustré d’art et d’archéologie 1930, Dictionnaire polyglotte de termes d’art et d’archéologie 1953 i, sobretot, els volums Iconographie de l’art chrétien 1955, on establí els fonaments dels estudis iconològics…

Els testimonis artístics són nombrosos a l’Àsia Menor i a la Síria septentrional, particularment a la capital, Hattuša pro de Bogazköy i a Karkamiş En els múltiples emplaçaments excavats, hom ha trobat restes de ciutats emmurallades, aixecades sobre bases ciclòpies, santuaris i palaus bît-hilâni La pedra hi és un element bàsic de construcció, sobretot en els fonaments, i sovint és decorada per baixos relleus com els que hom troba a les portes de les ciutats porta dels esfinxs a Alaja Hüyük i als santuaris relleus rupestres de Malatya i relleus de Karkamiş, de Sam'al i de Karatepe…

És format per diferents influències, les més importants de les quals són les de l’antic art hitita anatoli i les de l’art mitannià Les construccions eren de rajola, amb fonaments de pedra És característic l’edifici anomenat pels assiris bît-hilâni , construcció de diferents peces al voltant d’un pati central, amb peristil exterior i un gran saló del tron El centre arqueològic principal fou Karkamiş són notables també les troballes de Zanǧirli i Tall Ḥalaf L’escultura, centrada en els animals que formen les bases de les columnes i en els baixos relleus, té una major pesantor que l…

Té com a objectiu la investigació i la difusió de l’art dels segles XX i XXI L’edifici principal, inaugurat el 1989, conté colleccions permanents fons d’obres de Juli González, de Josep Renau, de l’Equip Crònica, etc i exposa mostres temporals L’any 2001 se n'amplià l’espai expositiu amb la creació de dues sales noves, i actualment ocupa un total de 18 000 m 2 Al soterrani de l’edifici hi ha la Sala de la Muralla —inaugurada el 1991—, que conté els fonaments de l’antiga muralla medieval construïda durant la segona meitat del segle XIV i que està dedicada a acollir exposicions de…

El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets aïllats, i el…

Tingué el moment culminant en l’època de l’alt arcaisme segles VII-VI aC, període que tenia inicialment influència oriental i, a la fi, rebé ja influències gregues mitjançant la ceràmica d’importació coríntia i àtica La influència oriental és clara en l’orfebreria, els bronzes i les ceràmiques, com les trobades a la tomba Regolini-Galassi Sota la influència grega s’inicià la gran escultura amb motius d’animals fantàstics i també la gran escultura de terracota per als temples, com les de Vei Apollo, Mart, d’autor conegut pel nom de Vulca A partir del segle IV l’art etrusc perdé tota l’…

Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…

L’origen de la cultura xinesa se situa a la vall del Huang He Els pobles yao i we en marquen l’inici millennis tercer i segon aC a Yangshao El contacte amb els pobles de les estepes de l’Àsia septentrional i central hi introduí l’art del jade i de la talla d’eines i armes hom hi aplicà, com a ornament, les pedres precioses en forma de ronyó, i no trigaren a rebre el caràcter eticofilosòfic de la noblesa supraterrenal, especialment quan fou conegut l’art de la fosa del bronze al principi de la dinastia shang, al segon millenni Ultra armes, hom fonia monedes, joiells i, sobretot, vasos cultuals…

Introducció El 2017 va ser l’any que se celebrà el centenari de la Revolució Russa i també el de l’emblemàtica Font de Marcel Duchamp, esdeveniments que van marcar la cultura del segle xx En el context català, les arts i el patrimoni van seguir patint la crisi Les programacions i les polítiques culturals van estar del tot marcades pel procés polític, que va eclipsar l’àmbit informatiu i totes les dinàmiques de les institucions dedicades a l’art, sobretot les públiques L’Administració de l’Estat i la de Catalunya van seguir sense invertir gaire en cultura, i tampoc no van arribar els canvis…

Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…