Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Glòria Moure Cao
Art
Comissària d’exposicions i crítica d’art.
Doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha exercit de crítica d’art i de comissària d’exposicions de contemporani en diversos museus de l’Estat i és autora de nombroses monografies d’artistes contemporanis, com Vito Acconci, Jean Dibbets o Robert Wilson Directora de la Fundació Espai Poblenou de Barcelona 1989-95, fundà el Centre Gallec d’Art Contemporani 1994-98 També ha treballat a la Fundació Miró, el Museu Espanyol d’Art Contemporani o la Fundació Tàpies És editora de la sèrie Colección 20_21 d’Edicions Polígrafa, i ha estat membre del consell assessor…
Glòria Picazo i Calvo
Art
Historiadora i crítica d’art.
Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha estat comissària de diverses exposiciones, entre les quals destaquen Casino Barcelona, Perpinyà, Montpeller, 1983, Bèstia Barcelona, 1984, Intramurs Brusselles, 1988, la Biennal d’Arts Plàstiques de Barcelona 1989-91, Emergences París, 1991, Literatures submergides , mostra itinerant 1991-92, Orientalismes, una aproximació contemporània 1998 i Fragments 2001, presentada al Museu de la Universitat d’Alacant, on es mostren les fotografies que posseeix la collecció Rafael Tous amb més de 500 imatges Collabora en la premsa Avui…
trofeu
Art
Història
Entre els antics grecs i romans, signe de victòria erigit pels vencedors amb les despulles de l’enemic vençut, que es penjaven al tronc d’un arbre o s’amuntegaven sobre el mateix camp de batalla en record de la victòria atesa.
Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc, són recordats…
mort
Art
Representació plàstica de la mort.
Aquest tema és molt corrent en l’art cristià En l’art paleocristià existeixen representacions d’aquest tema derivades de la iconografia pagana harpia, griu alat A la fi de l’edat mitjana el tema de la mort adquireix una importància cabdal Pot ésser representada de diferents maneres com a cavaller de l’Apocalipsi galopant sobre un munt d’homes caiguts a terra, o com a esquelet amb una falç damunt un carro tirat per bous d’aquesta mena de representacions deriva el Triomf de la mort , que hom troba als frescs de Subiaco i del Campo Santo de Pisa És posterior la Dansa de la mort , que tingué una…
transfiguració

Mosaic de la Transfiguració de Santa Caterina de Sinaí
Art
Bíblia
Nom de l’episodi narrat pels evangelis sinòptics segons el qual Jesucrist manifestà la seva glòria als apòstols Pere, Jaume i Joan, sobre una muntanya que la tradició ha identificat amb el Tabor.
Hi fa referència també la segona epístola de Pere El fet no té res a veure amb una metamorfosi hellenística Es tracta d’una narració teològica sobre la messianitat de Jesús que el Nou Testament situa a diversos moments, primerament en la resurrecció i, després, en el baptisme, fins arribar a la mateixa encarnació, que utilitza la terminologia veterotestamentària de les aparicions tot presentant Jesús amb els trets del Fill de l’Home de Daniel i del Fill de Déu del salm 2 L’aparició de Moisès i Elies, representants de la Llei i dels Profetes i alhora figures messiàniques, testimonien igualment…
creu

Creu al cim del Matagalls
© C.I.C. - Moià
Art
Arqueologia
Monument, objecte artístic o figuració plàstica que vol representar la creu de Crist.
Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna, segle V-…
auca

Auca dels Baladrers de Barcelona, impresa a Barcelona per Antoni Bosch el 1865
(Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Art
Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etc.
La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d’un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes Els seus precedents es troben en un joc d’atzar del segle XVII amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o un pergamí Entre les figures hi havia una oca auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes, representació que fa pensar en el joc del mateix nom Si jutgem per algunes de les figures que hi eren representades sol, lluna, estrella, signes del zodíac podria tenir, com el joc de l’oca i altres jocs similars, un origen…
Projecció exterior de la cultura catalana 2018
Música
Cinematografia
Folklore
Literatura catalana
Art
Política
Rosalía va guanyar dos premis Grammy llatins per Malamente © Arx Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia L’etern debat sobre on comencen i on acaben la cultura catalana i la cultura espanyola que es produeixen a Catalunya es va tornar a produir aquest 2018 arran de l’èxit internacional de Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, guanyadora de dos premis Grammy llatins el 16 de novembre Si bé la polèmica no va arribar als nivells del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, sí que va haver-hi un cert debat sobre si el seu estil…
Projecció exterior de la cultura catalana 2015
Cinematografia
Literatura catalana
Art
Música
Folklore
Teatre
Gastronomia
La cultura catalana va tenir una destacada presència dins del setè art —entès en el seu sentit més ampli— durant el 2015 La coincidència del rodatge de la sèrie Joc de Trons a Girona, entre els mesos de maig i setembre, així com l'estrena de la pellícula Ocho apellidos catalanes , al novembre, van contribuir en bona mesura a la projecció exterior del fet català, encara que fos en la seva versió més arquitectònica, en la sèrie, o estereotipada, en la pellícula L'estrena de l'obra pòstuma de Bigas Luna Segon origen també hauria d'haver contribuït a aquesta embranzida, per bé que el poc èxit de…
Projecció exterior de la cultura catalana 2017
Cinematografia
Música
Literatura catalana
Art
Teatre
Política
Folklore
Introducció L’any 2011, la pellícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pellícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pellícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’ Estiu 1993 , de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al…