Resultats de la cerca

Estudià a París i fou professor d’història de l’art a les universitats de Nancy 1911 i de París 1938-51 Autor d’innombrables estudis, en especial sobre l’art francès i la seva expansió arreu del món, hom pot destacar-ne Histoire de l’expansion de l’art français 1924-33, Histoire de la peinture française au XVIIIème siècle 1925, L’art russe 2 volums, 1920-22, Dictionnaire illustré d’art et d’archéologie 1930, Dictionnaire polyglotte de termes d’art et d’archéologie 1953 i, sobretot, els volums Iconographie de l’art chrétien 1955, on establí els fonaments dels estudis iconològics moderns

Conservador del Louvre 1938-40 i director 1940 i secretari general 1941-44 de belles arts a França, escriví Littérature et peinture en France du XVII e au XX e siècle 1963, Naissance, vie et mort des styles 1966 i L’artiste et son oeuvre 1972

Format a Harvard, s’hi doctorà el 1929 Deixeble de Chandler RPost, la seva obra Romanesque Mural Painting of Catalonia 1930 fou la primera gran monografia estrangera sobre la pintura mural romànica catalana S'especialitzà després en cultura germànica Fou professor a Harvard 1928-63, on fou conservador del Busch-Reisinger Museum of Germanic Culture 1930-68 allà recollí una de les més importants colleccions d’art germànic als EUA

Hom pot entendre l’axioma clàssic grec que allò que és bo és bell com una primera definició funcionalista L’escolàstica, relacionada evidentment amb l’estètica d’Aristòtil, insisteix en la natura pràctica i funcional de l’obra d’art, i posteriorment fou l’estament eclesiàstic mateix el que propugnà el funcionalisme Al s XIX, amb el renaixement del món goticista, hom implantà les teories funcionals, i hom pot considerar funcionalista en un primer grau Eugène Viollet-le-Duc 1814-79, el qual, propugnà l’estudi de l’arquitectura medieval a fi d’aplicar els principis que la regiren a les…

Hereu d’una brillant tradició art flamenc, l’art al nou estat passava, la primera meitat del s XIX, per un període de decadència, en el qual sobresortien bons imitadors de l’art francès, com el pintor davidià François Navez 1787-1869 L’eufòria de la independència vitalitzà una escola pictòrica romàntica nombrosa —Gustaaf Wappers 1803-74, Louis Gallait 1810-87— que trobà personalitat pròpia en la grandiloqüència expressiva i barroca d’Antoine Wiertz 1806-64 i en el plàcid retorn als primitius d’Hendrik Leys 1815-69 l’escultura es posà al servei de les exigències del nou estat, i…

La divisió territorial d’aquest estat en tres cantons, el rètic, el burgundi i l’alamànic, condicionà la diversificació estilística de les manifestacions artístiques Fins a l’època romànica, caracteritzada per la profusió arquitectònica —abadia de Payerne, del s X Vaud, església de Saint-Pierre de Clages Valais, etc— i pictòrica enteixinat de Zillis, les manifestacions artístiques es redueixen a una sèrie de murals carolingis i a primitives abadies del s IV En estil gòtic, a més d’una representativa arquitectura civil i militar, foren erigides les grans catedrals de Lausana, Ginebra i Berna,…

Era nebot de Joan Gaspar i Xalabarder mort a Barcelona el 1941, que regentava des del 1903 una botiga de marcs i estris de pintura al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona, que convertí en una galeria d’art Inaugurada el 1909 al carrer del Consell de Cent, exposà l’obra de pintors modernistes catalans com ara Meifrèn, Casas o Nonell L’any 1927 la galeria adoptà el nom de Sala Gaspar  i incorporà el seu fill  Miquel Gaspar i Paronella Barcelona 1914 – 28 de setembre de 1989 i el cosí d’aquest, Joan Gaspar i Paronella, que se’n feren càrrec conjuntament el 1939, quan la galeria reobrí…

Els artistes que el seguiren estilísticament, més dins la línia tècnica parallela a la de Francesc Ribalta que no pas dins l’espiritual de l’oposició llum-ombra, reberen el nom de tenebristes tenebrisme A Itàlia, els primers a aprofitar les innovacions de Caravaggio foren Orazio Gentileschi 1565-1640, Antiveduto Grammatica 1570-1626, Artemisia Gentileschi 1597-1651, Bartolomeo Manfredi 1580-1620, Luigi Miradori -1657 i Carlo Saraceni 1585-1620 El seu realisme influí en pintors acadèmics com Guido Reni 1575-1642 i Il Guercino 1591-1666 però, pel seu trencament amb la tradició clàssica,…

Hom deu l’origen d’aquest nom al crític d’art Louis Vauxcelles, que, quan volgué caracteritzar les pintures de Matisse i els seus amics exposades a la mateixa sala, al Saló de Tardor del 1905, les qualificà de fauves El fauvisme es definí com a reacció a l’anàlisi impressionista del color i de la llum, bé que participava d’una mateixa sensibilitat pel paisatge, i com a continuació de les recerques de Van Gogh i Gauguin Els pintors fauves construïren llur obra com un treball de síntesi, fruit d’una interpretació de llur treball individual i de llur món interior No es…

El 1936 fou voluntari a l’exèrcit franquista Durant la Guerra Civil Espanyola rebé dues ferides de bala i fou condecorat per mèrits en combat Conegut com Paco Godia , competí en diverses especialitats Debutà en competicions l’any 1946 al Circuit de Montjuïc En plena postguerra optà per anar a córrer a l’estranger, primer a Itàlia i després arreu d’Europa, competint en tot tipus de modalitats També participà en curses a l’Argentina, on fou company d’equip del pluricampió mundial Juan Manuel Fangio L’any 1949 aconseguí la quarta posició a les 24 Hores de Le Mans, al volant d’un Delage, fent…