Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
moble
© Fototeca.cat
Art
Tecnologia
Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat.
Aquest equip seguirà, doncs, la destinació de l’immoble així, hi ha mobles per a edificis d’habitacle mobles de la llar, per a edificis de treball mobles de laboratori, de despatx, d’oficina i per a edificis que responen a necessitats temporals concretes o a conveniències ocasionals mobles per a esglésies, hospitals, escoles, etc Essencialment utilitari, el moble ha adoptat, a través del temps i en dependència de les seves funcions, les formes més diverses, i en la seva construcció hom s’ha servit dels materials més heterogenis, el més comú…
Josep Mainar i Pons
Folklore
Art
Disseny i arts gràfiques
Ebenista, dissenyador de mobles, historiador de l’art i folklorista.
El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’agençament 1976…
estil georgià
Art
Estil propi de l’arquitectura i, especialment, de les arts decoratives a la Gran Bretanya durant els regnats dels reis Jordi (1740-1820), que es caracteritzà pels interiors simètrics, de colors clars i amb ornamentació clàssica, com a conseqüència del pal·ladianisme d’I.Jones i C.Wren.
És en els mobles on aquest estil excellí, especialment en l’obra de T Chippendale, en la qual la decoració es basa en la talla de la fusta i no pas en la incrustació de marqueteria
rocalla
© Fototeca.cat
Art
Estil decoratiu coincident a França amb l’estil Regència i Lluís XV.
Consisteix en la introducció d’elements de la natura com conquilles o roques en les arts decoratives Iniciat en el camp de l’orfebreria, passà al dels mobles, l’ornamentació d’interiors, la porcellana, etc Ultra a França, tingué una gran difusió en el món germànic i durà fins el 1760
Cesare Brandi
Art
Restaurador italià.
El 1939 fundà a Roma l’Istituto Centrale del Restauro, que dirigí ininterrompudament fins el 1961, any en què ocupà la càtedra d’història de l’art de la Universitat de Palerm Desenvolupà una teoria sobre la restauració del patrimoni cultural adreçada sobretot als objectes mobles, especialment la pintura, però que també s’estenia al patrimoni arquitectònic, ja que considerava que a la conservació dels edificis històrics hom pot aplicar els mateixos principis teòrics que a les obres d’art
aerografia
Art
Tècnica de pintar, decorar o dibuixar amb aerògraf
.
Fou utilitzada inicialment en el retoc de fotografies, en la pintura de mobles i de cotxes i en el grafisme Quant al grafisme, fou utilitzada per primera vegada per Herbert Bayer, de la Bauhaus, cap al 1920 Els pintors Man Ray, Ràfols i Casamada, Robert Llimós, Jordi Morera i d’altres han utilitzat aquesta tècnica en la creació d’obres d’art Mitjançant l’aerògraf es creà un procediment de reproducció semiindustrial, el múltiple aerogràfic, especialment utilitzat en el corrent estètic pop-art Aplicat amb la màquina sorrejadora es creà un tipus d’esgrafiat sorrejat sobre…
laca
Art
Química
Vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics, principalment nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa, resines viníliques o resines acríliques en dissolvents orgànics molt volàtils.
La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa, principalment per…
Robert Gober
Art
Artista plàstic nord-americà.
Viu i treballa a Nova York Es donà a conèixer amb sèries d’objectes íntims i mobles quotidians urinaris, lavabos, desguassos, etc, tots ells concebuts com a receptacles del cos humà, que els transforma i els humanitza Al final dels anys vuitanta el seu treball derivà cap a installacions molt escenografiades en les quals introduí el cos des d’una concepció política Bé aïlladament o bé dins un context, són fragments o parts desmembrades fetes en motllos de cera o guix i semblen reals surten del mur o d’un sòcol i afronten temes com la sexualitat, la malaltia, la mort i la…
estil isabelí
Art
Estil decoratiu que es donà durant el regnat d’Isabel II d’Espanya.
Correlatiu amb el d’altres països com el Biedermeier, germànic, i els Restauració, Lluís Felip i Segon Imperi, francesos, l’estil isabelí creava els feixucs secreters i les consoles de mirall quadrejat, guarnits de marqueteria monocroma boix sobre caoba i, alhora, els prodigats cadiratges de sala, de corbesa ellíptica, i els mobles auxiliars, ornats de nacre i de flors policromes esclatant sobre el negre mat d’un paper premut papier maché , o bé de to fosc de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut llur entorn era una faramalla tèxtil de cortines i frisos en les…
bé cultural d’interès nacional
Art
Categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català atorgada per la Generalitat de Catalunya.
La declaració d’un bé cultural d’interès nacional comporta la seva inscripció en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional, i es fonamenta en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que determina que són patrimoni cultural català aquells béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que, pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, mereixen una protecció i una defensa especials per al gaudi dels ciutadans Els BCIN són una de les…