Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
grotesc
Art
Cadascun dels motius ornamentals capritxosos, pictòrics, ceràmics o d’estuc.
Normalment consten d’elements arquitectònics estilitzats, barrejats amb figures i motius vegetals esfilagarsats, tot estructurat en estudiada superposició Es generalitzaren a Itàlia des del final del s XV per influència de la decoració de la retrobada Domus Aurea de Neró a Roma S'atribueix llur llançament a un tal Pietro Luzzi de Feltre Foren un recurs molt emprat al Renaixement llotges Vaticanes i al manierisme Passà a d’altres països, especialment Flandes, Alemanya i França, on entroncà amb l’art rococó del s XVIII
art hondureny
Art
Art desenvolupat a Hondures.
Del període precolombí són conservats objectes de ceràmica policroma d’influència maia, amb motius ornamentals i figures d’animals Les ruïnes més importants són les de la ciutat maia de Copán De l’època colonial són les catedrals de Tegucigalpa i de Comayagua s XVIII Entre els pintors de la nova escola hondurenya cal citar Pablo Zelaya Sierra i Arturo López Rodezno
horror vacui
Art
Expressió llatina que significa ‘horror al buit’, utilitzada per a designar la tendència a cobrir del tot la superfície o l’espai d’una obra determinada.
Són nombrosos els exemples que hom en pot citar obres de l’art popular, del primitiu, del bizantí, de l’irlandès, de l’oriental, del barroc, etc Potser un dels exemples més illustratius és el de la decoració en l’art musulmà, un dels principis estètics més persistents del qual és el revestiment total de les superfícies, que impedeix les pauses entre els diferents motius ornamentals
bambú

Bosc de bambú a Kyoto, al Japó
© Fototeca.cat-Corel
Art
Botànica
Nom que reben diversos gèneres de plantes de la subfamília de les bambusòidies (gramínies) semblants a la canya.
Són de tija molt lignificada, força plena, lluent, resistent i flexible la canya de bambú o americana , que pot atènyer més de 30 cm de diàmetre i 30 m d’alçada les seves fulles són llargament lanceolades, gairebé ensiformes Els bambús són originaris de gairebé tots els països tropicals, especialment de la regió monsònica de l’Àsia oriental Creixen amb una gran rapidesa les tiges tendres s’allarguen de 30 a 60 cm cada dia Totes les parts de la planta són aprofitades pels indígenes Per llur resistència, són emprades com a fusta de construcció i en l’edificació de bastides A l’Àsia oriental…
art georgià
Art
Art desenvolupat a Geòrgia.
Dels primers anys de l’era cristiana, hom pot esmentar els tipus de casa dits darbazi , amb una cúpula central esglaonada, oberta en el seu centre Amb el cristianisme segle IV, l’arquitectura és eminentment religiosa De característiques semblants a l’evolució de l’arquitectura armènia, les esglésies georgianes tenen una reminiscència siríaca Entre les més antigues destaca la basílica de Sió, a Bolnisi segle V, de tres naus separades per pilastres que suporten arcs Al segle VI apareix un tipus de basílica de tres naus separades per murs, la comunicació entre les quals és feta a través de…
bronze
Art
Tecnologia
Aliatge de coure i estany que conté d’un 8 a un 40% d’aquest darrer, sovint amb petites proporcions d’altres elements.
Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom l’emprà per a eines de…
art holandès
Dona jove amb una gerra d’aigua, de Jan Vermeer
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat dins l’actual territori dels Països Baixos.
Els primers edificis d’interès són benedictins abadia d’Egmont, 889 L’arquitectura romànica, importada de les regions veïnes, particularment de Renània, presenta un aspecte sobri Sant Servasi 1240 i Santa Maria segles XI-XIII a Maastricht La manca de pedra obligà a emprar el maó com a material bàsic de construcció i limità les parts ornamentals En pintura cal destacar l’ Evangeliari d’Egmont segle IX Després de l’etapa cistercenca, de la qual resten pocs exemples esglésies de Roermond, del 1281, i de Rolduc, de 1143-53, fou introduït als Països Baixos l’estil gòtic d’influència francesa L’…
argenteria
Art
Art i ofici de treballar l’argent, l’or (orfebreria), el platí i d’altres metalls fins.
La tècnica comprèn burinar, cisellar, embotir, encunyar, entallar, esmaltar, filigranar, fondre, gravar, incrustar, martellejar, niellar, etc En forma part la joieria Des del tercer millenni aC, a Egipte, foren fetes joies diverses, pectorals, plaques d’or calades amb incrustacions de pedres de colors, igual com a Mesopotàmia tombes d’Ur A l’antiga Pèrsia hom observa un augment continuat dels objectes destinats a l’ornament i a formar part de vaixelles A Creta i a Micenes foren perfeccionades les tècniques del gravat, de l’embotit i del cisellat vasos de Vafiò, perfeccionaments continuats per…
art visigòtic
Art
Art desenvolupat sota el domini polític dels visigots, particularment durant el regne de Toledo.
En la primera fase de la seva evolució segles V-VI només tenen característiques germàniques les peces d’art mobiliari, mentre que l’arquitectura i la seva ornamentació, tant escultòrica com pictòrica, segueixen el desenvolupament normal de les formes paleocristianes hispàniques Després de la unificació demogràfica de Leovigild, com a conseqüència de les necessitats àuliques de la cort de Toledo, sorgiren unes formes plàstiques d’origen mediterrani romà tardà, amb unes acusades influències bizantines, de les quals hi ha testimoniatges d’arquitectura i escultura durant el segle VII En la…
art romànic
Portalada del monestir de Ripoll, una de les principals obres escultòriques de l’art romànic català
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a l’Occident europeu després de la sedimentació de les nacionalitats despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi durant el llarg procés que configurà les seves característiques amb el revifament de les tradicions culturals arrelades a l’antiga projecció de l’imperi Romà.
Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura mediterrània…