Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Piero Manzoni
Art
Artista italià.
Inicialment treballà en pintura, però més endavant arribà a negar-la perquè la considerava un llenguatge inacabat, i adoptà una postura molt crítica amb l’art del seu moment, palesa en el pamflet Per al descobriment d’una zona d’imatges , on la provocació esdevé una arma contra el sistema establert Així, ell mateix es convertí en objecte artístic Corpo d’aria , en què venia el seu alè, etc L’any 1957 rebutjava el color en la sèrie Achromes L’any 1959 creà, amb E Castellani, una galeria d’art i la revista Azimut , i el 1960, amb d’altres artistes —E Castellani, H Mack, O Peine—, signà el “…
Carles Pazos i Moya
Art
Artista.
Estudià arquitectura i disseny Es donà a conèixer els anys setanta, en una línia conceptual amb contingut de denúncia Utilitzà sovint el seu propi cos com a recurs expressiu D’entre les seves accions i exposicions hom pot esmentar Voy a hacer de mí una estrella 1976, Conocerle es amarlo 1977, No hay replay 1989, el vídeo The Floor of Fame 1978 i la installació Let me be your teddy bear i altres somnis 1985, Indestructible 2002 i No em diguis res 2007 Ha obtingut el primer premi de la Biennal Internacional de Barcelona 1980, el Premio Nacional de Artes Plásticas del ministeri de cultura…
rococó
rococó Capsa d’or amb plafons de nacre gravat amb incrustacions d’or
© Fototeca.cat
Art
Dit de l’estil artístic de la primera meitat del segle XVIII caracteritzat pel fet de voler representar les formes de la natura (branques, fulles) i elements xinesos.
Afectà l’arquitectura, l’escultura i la pintura decoratives i les arts decoratives en llur totalitat És molt característica d’aquest estil la porcellana, que fou en aquest moment introduïda a Europa Per a molts tractadistes el rococó no fou res més que la darrera etapa del Barroc És a partir dels estudis dels germans Goncourt sobre el XVIII que el rococó fou considerat i estudiat com un estil amb una personalitat pròpia L’inici del rococó es donà a França amb els estils Regència i Lluís XV fou essencialment interiorista i existí total llibertat en la decoració, que fou d’una gran elegància,…
transfiguració

Mosaic de la Transfiguració de Santa Caterina de Sinaí
Art
Bíblia
Nom de l’episodi narrat pels evangelis sinòptics segons el qual Jesucrist manifestà la seva glòria als apòstols Pere, Jaume i Joan, sobre una muntanya que la tradició ha identificat amb el Tabor.
Hi fa referència també la segona epístola de Pere El fet no té res a veure amb una metamorfosi hellenística Es tracta d’una narració teològica sobre la messianitat de Jesús que el Nou Testament situa a diversos moments, primerament en la resurrecció i, després, en el baptisme, fins arribar a la mateixa encarnació, que utilitza la terminologia veterotestamentària de les aparicions tot presentant Jesús amb els trets del Fill de l’Home de Daniel i del Fill de Déu del salm 2 L’aparició de Moisès i Elies, representants de la Llei i dels Profetes i alhora figures messiàniques, testimonien igualment…
Francesc Fontbona i de Vallescar

Francesc Fontbona i de Vallescar
© Arxiu personal F. Fontbona
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme al Noucentisme i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres sobresurten La…
túmul
Art
Arqueologia
Monument sepulcral en forma d’un turó de terra o de pedres bastit damunt una tomba.
Prové, potser, de la muntanyeta que formava el lloc d’enterrament un cop havia estat inhumat el cadàver amb la mateixa terra excavada per a la tomba Tipus diversos d’aquests promontoris funeraris, que ja entre els pobles primitius es devien considerar llocs sagrats que calia respectar i venerar, es poden trobar arreu del món, bé que són especialment abundants al nord d’Europa Hom hi podria relacionar d’alguna manera els dòlmens i altres tombes megalítiques, com galeries cobertes i sepulcres de corredor, però el desenvolupament constructiu de la tipologia funerària tumulària tingué lloc a…
art turc
art turc Safata de metall repussat
© Fototeca.cat
Art
Art conreat pels diversos pobles turcs.
Els productes més antics, anteriors a l’era cristiana, són l’orfebreria i les ornamentacions d’or joies, fíbules, etc, sovint en forma d’animals estilitzats, sobretot dels pobles de l’Altai, que hom sol incloure dins l’anomenat art de les estepes o escita També fou conreat l’art tèxtil, així en les teles per a decorar les tendes com en els tapissos, fins al punt que llurs dibuixos i ornamentacions abstractes forniren la base de l’art dels pobles islàmics a partir ja dels seljúcides s IX Quant a l’arquitectura, atès que es tractava de construccions de rajola, no resta pràcticament res de la…
art brasiler
Art
Art desenvolupat al Brasil.
L’art precolombí al Brasil és d’interès escàs Res no permet de comparar-lo al de les grans cultures ameríndies inca, asteca, maia, etc Els primers monuments artístics aixecats pels portuguesos foren esglésies Aquestes construccions i llur decoració i llurs imatges religioses constitueixen l’inici de l’art colonial Al segle XVII els jesuïtes hi introduïren el barroc Els centres de l’art colonial són tres Recife, Bahia i Minas Gerais La principal figura del barroc colonial és l’escultor mulat L'Aleijadinho ‘l’esguerrat’, figura llegendària de l’art sud-americà L’arquitectura barroca brasilera,…
Projecció exterior de la cultura catalana 2010
Lingüística i sociolingüística
Cinematografia
Art
Literatura catalana
Música
La cultura catalana es va projectar amb força a l’exterior de les seves fronteres, sobretot durant els primers compassos del 2010 Entre el 3 i el 6 de febrer, la llengua catalana va ser la convidada d’honor de la fira de llengües i ensenyament Expolangues 2010, durant la inauguració de la qual el ministre francès de Cultura, Frédéric Mitterrand, va afirmar que “el català és una llengua de veïns i amics, una llengua de França, una llengua que no ens és estranya”, i va assegurar que “aquell que no coneix una llengua estrangera no coneix res de la seva” Frases que, si bé no contenien cap element…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del s IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…