Resultats de la cerca

Conservador en cap de pintura i dibuix al Louvre 1947 i professor al Collège de France 1950, organitzà importants exposicions Publicà diversos estudis sobre artistes, com ara Cézanne 1936, Watteau 1950, Gauguin 1959, Delacroix 1963, però es destacà especialment en els assaigs Dialogue avec le visible , 1955 L’art et l’âme , 1960 Les puissances de l’image , 1965, en els quals relacionà agudament l’art amb els grans corrents de la cultura i del pensament Dirigí síntesis com ara L’art et l’homme 1957-61 i L’art et le monde moderne 1970

Treballa sobretot el dibuix, amb un poder de provocació que no ha minvat malgrat la progressiva entrada de la seva obra en els circuits internacionals de l’art Inicialment els seus dibuixos es distribuïren per mitjà de fotocòpies que ell mateix imprimia Entre el final dels anys setanta i el principi dels vuitanta es relacionà amb la música punk Ocasionalment combina el dibuix amb la pintura, la música, la performance i el vídeo El seu treball té moltes referències literàries, i alhora hi incorpora la manipulació del llenguatge, amb l’objectiu de provocar una alteració de les jerarquies del…

Portat per esclaus en la comitiva de llurs senyors, fou usat en civilitzacions orientals antigues Mesopotàmia, Egipte i fou conegut també en el món grecoromà Fou introduït ben aviat en la celebració litúrgica cristiana D’unes dimensions més reduïdes i generalment de metall, fou atribut propi del diaca, el qual el movia damunt l’altar, per tal d’allunyar-ne les mosques Hom el relacionà amb el batec d’ales dels serafins, que, d’altra banda, hom hi troba figurats És encara un objecte litúrgic de les esglésies de ritu oriental Un flabell gros, de plomes, era portat en el seguici del…

Després d’una infància atzarosa, el 1943, eludint els límits d’edat prescrits, s’allistà a la marina, on serví durant la Segona Guerra Mundial En llicenciar-se, es guanyà la vida com a perruquer mentre intentava aprendre dibuix i pintura En 1955-56 assistí  a classes a l’escola d’arts Black Mountain College de Carolina del Nord, on conegué els poetes Charles Olson i Robert Creeley, pels quals fou molt influït Es relacionà també amb pioners del pop art com ara Larry Rivers i David Smith , i el 1957 construí amb diversos para-xocs la primera de les escultures amb les quals es faria…

Orientat primerament cap a la banca, a París, començà a colleccionar gravats impressionistes del 1902 al 1905 El 1907 obrí a París la seva primera galeria, es relacionà aviat amb els fauves i descobrí Van Dongen, Picasso, Braque i Juan Gris, l’obra dels quals promogué, com després la de Leger 1910 i Manolo Hugué 1912 El 1920 obrí la famosa Galerie Simon —després Louise Leiris— i és comprometé amb diversos artistes, com Henri Laurens, André Masson i Josep de Togores Privat de la ciutadania francesa, a causa de la seva raça jueva, pel règim de Vichy, recomençà la tasca de marxant en acabar la…

Acabada la Segona Guerra Mundial entrà al món de l’art fent sobretot treballs d’escultura monumental per encàrrec Posteriorment elaborà un art personal i original que reprenia la tradició dadaista El 1961 fou nomenat professor de l’acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants, i alhora molt compromès políticament Des d’allí es relacionà amb el grup internacional Fluxus, dedicat especialment al happening , amb el qual realitzà diverses accions El 1969 l’acadèmia de Düsseldorf tancà Arran d’aquest fet obrí un període de reflexió i de…

Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…

La incertesa creix i s’instaura el pessimisme Calendari d'exposicions 2012 No sols els indicadors econòmics van assenyalar la inestabilitat que viu el país En tots els àmbits de la societat i en la cultura d’una manera especial, la situació de crisi va dictar els programes i les accions Per primer cop en la història democràtica, la Generalitat de Catalunya no va poder complir els terminis de pagament de les subvencions que havia atorgat abans de l’estiu a través del Departament de Cultura, de manera que la majoria d’institucions culturals es van haver d’acollir a crèdits que no saben quan…

El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…

Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…