Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
art sicilià
Art
Art desenvolupat a Sicília.
Bé que inserit dins l’art italià, per les seves característiques té una importància prou considerable per a ésser tractat d’una manera particular El Paleolític superior és ben representat a San Teodoro, a Trapani i a l’illa de Lavanzo, on han estat descobertes pintures rupestres d’estil francocantàbric també hi figuren l’Aurinyacià superior i mitjà, el Mesolític i el Neolític, sobretot a Stentinello, amb una cultura i una producció de ceràmica àmpliament difoses Poques són, en canvi, les restes conservades dels primitius sículs i sicans Un dels moments definitius per a l’art sicilià…
Raffaello Delogu
Art
Historiador de l’art de Sardenya.
Ha estudiat especialment la influència a Sardenya de l’art català Entre les seves nombroses obres es destaquen Primitivi spagnoli nella Pinacoteca di Cagliari 1941, Primi studi sulla storia della scultura del Rinascimento in Sardegna 1941, L’oreficeria nell’arte sarda 1937, La cattedrale d’Alghero e le chiese gotico-aragonesi della Sardegna 1946 , Studi sulla storia dell’architettura gotica in Sardegna 1950, Lineamenti di storia artistica 1952, La Sardegna romanica 1951, L’architettura del medioevo in Sardegna 1953
siculonormand | siculonormanda
Art
Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Sicília i a la Itàlia meridional durant els segles XII i XIII, constituït per una profusa varietat de formes artístiques bizantines, musulmanes, llombardes i normandes.
A la Campània predominen els elements musulmans —voltes, arcs de ferradura, peraltats i entrecreuats, decoració exuberant—, com és palès a les catedrals de Caserta Vecchia segles XII-XIII i d’Amalfi 1266-68, claustre i a la casa Rufolo segle XIII, Ravello Sota el domini normand l’arquitectura a Sicília aplegà esquemes de l’anomenat romànic normand —planta basilical amb creuer molt remarcat i torres monumentals—, formes de l’art bizantí —cúpules sobre petxines, capitells, temes iconogràfics i ornamentació de mosaics— i tècniques d’origen musulmà —decoració de paviments, murs i voltes, de…
mocàrab
Art
Element decoratiu, propi de l’art musulmà, obtingut mitjançant la combinació geomètrica de prismes acoblats i truncats per l’extrem inferior en forma de superfície còncava.
Hom el colloca en fileres que se superposen o s’eleven en progressió És també conegut amb el nom d' almocàrab Ha estat emprat per a decorar frisos, capitells i cobertes simulant cúpules Aquest tipus de decoració aparegué a Pèrsia, d’on, durant els s XI i XII, s’estengué a Egipte, Síria, Sicília art siculonormand, el Magrib i l’Àndalus, on, durant l’època nazarí s XIV, adquirí una gran importància es destaquen els mocàrabs de la casa reial vella de l’Alhambra de Granada
art fatimita
Art
Art propi del període del califat fatimita.
Té relacions amb l’art àrab de Pèrsia on dominava la creença xiïta i també l’art sicilià de l’època àrab Al Caire hi ha diverses mostres arquitectòniques de l’art fatimita les mesquites d’Al-Azhar i d’al-Ḥākim, començades a construir a l’acabament del segle X, la d’al-Aqmar i d’al-Ṣālih Ṭalā'i, del segle XII, i uns quants mausoleus, també del segle XII Són també molt remarcables altres menes de treballs, com és ara tapissos, porcellana i treballs de fusta i de bronze
xòanon
Art
Nom donat a cadascuna de les escultures de fusta més arcaiques de Grècia, en forma de columneta o de biga, que únicament expressen plàsticament el cap i els braços.
Representen probablement un primer estadi d’antropomorfització dels primitius ídols en forma cilíndrica Dels xóana antics —n'existien encara uns quants en temps de Pausànies s II—, hom coneix únicament els tres exemplars de petites dimensions trobats a Palma di Montechiaro Sicília Hi ha, en canvi, nombrosos exemples d’estàtues de marbre, bronze o terracota que imiten la forma dels xóana hom les anomena també xóana o xoaniformes , com l’Àrtemis de Delos oferta per Nicandre de Naxos s VII, les terracotes cretenques de Lató i les estatuetes de bronze laminat de Dreros, també a Creta
mosaic
Mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana de Barcelona
© Fototeca.cat
Art
Decoració d’una superfície feta incrustant-hi trossets de pedra, de marbre o d’altres materials de diferents colors.
Història El mot prové del llatí musivum opus , terme creat a Roma vers la fi del segle I aC per indicar les decoracions fetes amb tècnica que adornaven les fonts i les coves, llocs que consagrats a les muses, rebien el nom de musae , i llur decoració, el de musivum opus Dins el treball del mosaic cal distingir dues grans categories el mosaic de paviment i el mural A Gòrdion hom ha descobert mosaics de paviment fets amb palets de riu de diferents colors, que daten del segle VIII aC Aquesta tècnica simple fou emprada a Grècia durant els segles VI-IV aC Pella, i més tard a Sicília La invenció…
palau
Art
Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, com al Pròxim Orient, veritable fortificació i centre de l’administració d’un govern.
Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…
cafè
cafè El Cafè de les Delícies de Barcelona (s XIX)
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè
, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del s XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan s XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la…
art púnic
Art
Art de Cartago i de la zona cartaginesa de Tunísia, i dels territoris incorporats a través de la colonització o conquesta: principalment Sardenya, Eivissa i l’extrem W de Sicília, entre el segle VII i la romanització d’aquests territoris.
L’art púnic no tingué ni la qualitat ni la intensitat d’altres arts mediterrànies del mateix temps, com el grec o l’etrusc, bé que la pobresa de l’art púnic ha estat sovint exagerada Hi ha pocs vestigis de l’arquitectura Els temples eren de tradició feniciooriental, i a partir dels segles V-IV aC es manifestà una marcada influència tècnica grega De l’escultura en pedra hom coneix poques estàtues, però són abundants les esteles votives o funeràries amb relleus La coroplàstia és molt rica es troba com a exvots als santuaris o a les tombes Hi ha una triple tradició…