Resultats de la cerca

L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’…

Es formà a l’escola de belles arts de Caracas 1940-45, de la qual esdevingué professor Ultra el treball artístic pròpiament dit, també desenvolupà una important activitat creativa en el camp de la publicitat i el disseny gràfic El 1957 fundà l’Estudio de Artes Visuales, dedicat al disseny gràfic i industrial Des del 1960 residí a París La seva participació en l’exposició collectiva “The Responsive Eye” al Museum of Modern Art de Nova York 1965 el projectà com un dels pioners i principals representants de l’ art cinètic  El 1970 feu una exposició personal al pavelló veneçolà de la 34 Biennal…

Té fortes influències de l’art occidental i de l’art bizantí rus Bé que hom construí alguna església preromànica, com la dels sants Fèlix i Adaucte a Cracòvia 966, les primeres manifestacions importants de l’art polonès daten d’època romànica És en aquest moment que els monjos cistercencs d’origen francès fundaren nombrosos monestirs, que tingueren una gran influència, mentre s’estenia també la de les construccions fetes pels ordes militars alemanys de les construccions romàniques cal esmentar l’església de Kościół Mariacki a Cracòvia El primer edifici purament gòtic és la catedral de…

Recull, per tant, l’art dels antics principats de Valàquia, de Moldàvia i de Transsilvània Deixant de banda els vestigis prehistòrics i els de tradició grecoromana, hom pot destacar com a característica de l’art popular d’aquests territoris el treball sobre fusta, que encara perdura actualment Però les creacions artístiques, arquitectòniques i pictòriques, presenten diferències entre Transsilvània, més influïda per Occident, i Valàquia i Moldàvia, que es mouen dins l’òrbita de l’Església ortodoxa de Constantinoble A Transsilvània, al costat d’esglésies on es barregen elements bizantins i…

Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…

L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…

Un punt de vista nacionalista modern, adoptat per la majoria dels historiadors de l’art, cataloga sota aquest denominador totes les produccions de les diverses regions avui junyides dins l’hexàgon francès al final d’un llarg procés d’integració política De fet, la centralització estatal ha arribat a projectar, en alguns períodes, els seus designis en les experiències artístiques Ha existit un art francès pensat des de París, des d’on es difonia Però les innovacions de la perifèria no són gens negligibles funden unes tradicions que fóra abusiu d’esborrar o de falsificar i de reduir-les a la…