Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
vas
vas de terrissa
© Fototeca.cat
Art
Nom genèric de tot recipient de metall, terrissa, vidre, fusta, etc, de forma variada, amb nanses o sense, destinat a diversos usos, especialment a contenir un líquid.
Al Pròxim Orient, abans de la invenció de la ceràmica, es trobaren els més antics exemplars de pedra A partir del cinquè milleni aC aparegueren, sobretot a Nínive i Susa, peces de terrissa de color marró, negre o blanc sobre color cru o crema, amb motius geomètrics Una peça sumèria important és el vas d’ofrena a Gudea A Mesopotàmia també es treballaren vasos en metalls nobles en són un exemple els de la vaixella d’or de les tombes reials d’Ur Els vasos egipcis més antics foren fets amb diversos materials, com ara ceràmica, basalt, diorita i granit Cap al període de l’Imperi Antic hom utilitzà…
cristall
Art
Tot objecte de cristall de roca treballat (o que n’és una imitació industrial).
Hom en destaca, a l’antiga Roma, dos relleus de cap de dona Cabinet des Stampes, París A l’edat mitjana hi ha el segell de Lotari II s IX, tresor de la catedral d’Aquisgrà A Europa, l’art del cristall treballat es desenvolupà durant els s XIII, XIV i XV, i assolí la plenitud al s XVI amb objectes decoratius L’art precolombí del període asteca treballà també el cristall de roca són importants els cranis esculpits trobats a les tombes de Monte Albán British Museum D’entre les colleccions importants de cristalls hom destaca el Tresor del Delfí Museo del Prado i la collecció Mèdici Palau Pitti,…
Romanticisme
La mar de glaç (1823-24), per Caspar David Friedrich
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l’art i de la vida.
El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren…
mandala
Art
Figura geomètrica de desenvolupament concèntric i forma simètrica en què tot equidista i se subordina respecte a un punt axial.
Utilitzada per la seva significació mística i simbòlica, tant en l’edificació arquitectònica com en les produccions plàstiques budistes Així, hom acostumava a edificar els temples segons una planta en mandala , en general quadrada, dividida en vuit seccions, dedicada cadascuna a una divinitat N'és exemple el temple de Borobudur també són nombroses les reproduccions pictòriques del mandala , com hom pot veure en les teles tibetanes El mandala , del qual hom pot trobar parallels en l’Europa medieval, ha tingut una forta influència en el món occidental contemporani a causa dels corrents…
art concret
Art
Denominació donada a l’art abstracte per Theo van Doesburg, contrari a aquest nom, tot i pertànyer al corrent artístic que designa.
El 1930 començà a París el moviment i la formació del grup artístic de l’art concret, els principis del qual la creació d’una obra d’art ha d’ésser plasmada en formes plàstiques i en colors purs foren exposats a la revista del mateix nom A la mort de van Doesburg 1931 es dissolgué el grup, però manifestacions com les dels grups artístics de Cercle et Carré 1930 i Abstraction Création 1931 i, sobretot l’obra 1936 de Max Bill, ampliaren aquest moviment, que donà nom a bona part de l’art d’avantguarda internacional 1944
horror vacui
Art
Expressió llatina que significa ‘horror al buit’, utilitzada per a designar la tendència a cobrir del tot la superfície o l’espai d’una obra determinada.
Són nombrosos els exemples que hom en pot citar obres de l’art popular, del primitiu, del bizantí, de l’irlandès, de l’oriental, del barroc, etc Potser un dels exemples més illustratius és el de la decoració en l’art musulmà, un dels principis estètics més persistents del qual és el revestiment total de les superfícies, que impedeix les pauses entre els diferents motius ornamentals
llei del marc
Art
Principi artístic pel qual, en escultura i pintura, l’estructura de l’entorn s’imposa al tot englobat dins l’espai que aquella delimita, subordinant formes, cànons, proporcions, escenes, etc.
Fou establerta a posteriori pels estudiosos de l’escultura medieval, a fi d’explicar les limitacions de caire representatiu que en la pràctica caracteritzen els baixos relleus i les pintures murals, especialment romàniques
pantocràtor
Pantocràtor romànic, voltat de tetramorf, representat en la taula de baldaquí de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Art
Religió
Representació de la figura de Crist com a senyor de l’univers i en actitud de beneir en els absis i en les cúpules de les esglésies.
El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o…
yamato-e
Art
Dit de l’escola pictòrica japonesa del segle XII i del començament del XIII, corresponent al darrer període Heian, caracteritzada per una tècnica descriptiva i elegant i per uns motius del tot seculars.
Els rotlles desplegables yamato-e constitueixen, per llurs perspectives aèries sobre habitatges sense teulada, un document inapreciable de l’arquitectura i els interiors japonesos
classicisme
David , de Donatello (1386?-1446) (Museo del Bargello)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic que identifica la bellesa artística amb l’observança de certes lleis considerades inviolables.
Aquesta manera d’entendre l’art ha existit en totes les èpoques, si bé el terme clàssic pren carta de naturalització a la Grècia dels s VI i V aC Com totes les teories artístiques té un fort lligam amb les tendències filosòfiques, i, per tant, les expressions classicistes han anat sempre unides a les tendències moralistes de cada època La doctrina oposada al classicisme és el barroquisme, que essencialment es basa en el dubte de l’artista sobre la validesa dels postulats en què els classicistes creuen fermament El dubte condueix a la recerca de formes noves i això porta a un art més dinàmic i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina