Resultats de la cerca

Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…

Té poc a veure amb l’exposició on line d’obres d’art tradicionals, ja que es tracta de la creació artística específica que explora les possibilitats del mitjà en el qual es desenvolupa, i que alhora contribueix a definir-la de manera temàtica, formal i metodològica En aquest sentit, doncs, cal distingir-lo de l’art a internet A partir de 1989-91, amb l’obertura de la xarxa internet fora de l’àmbit militar i l’entorn acadèmic, començaren les experiències d’artistes que utilitzaren el medi i proposaren usos específicament estètics En quinze anys d’història, els net-artists investigaren, crearen…

Amb la mecanització de la producció i l’obtenció d’exemplars en sèrie, la preocupació estètica no ha estat limitada als objectes sumptuaris disseny L’expressió art aplicada es difongué en el sentit d’art decorativa al segle XIX

El seu ús és corrent des de l’antiguitat Al s XIX R Lalique creà la indústria en sèrie de flascons de perfumeria Al s XX els flascons de materials plàstics substitueixen en molts casos els de vidre en perfumeria i en farmàcia

Fou promogut per Theo van Doesburg amb la publicació a De Stijl 1926 d’un article on exposava les seves divergències amb el dogmatisme del neoplasticisme de Mondrian i defensava l’ús de la composició diagonal de l’angle recte, que fins aleshores havia estat limitat a la composició horitzontal-vertical

Aparegué a Bizanci com a derivació i ampliació del díptic, i restà sempre de mida petita i portàtil en l’art cristià oriental A Occident arribà a adquirir grans dimensions i constituí veritables retaules d’altars, i el seu millor moment fou el gòtic El seu ús perdurà fins al s XV

En el període hellenístic es difongué molt l’ús de la reproducció de les estàtues i les pintures més famoses Centres importants de copistes foren, entre d’altres, Atenes, Pèrgam, Esmirna, Cirene i Roma De fet, una gran part de l’estatuària grega clàssica ha estat reconeguda i conservada a través de les còpies romanes

Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…

Començà a donar-se a conèixer com a dibuixant acabada la Segona Guerra Mundial bo i conreant una estilització infantilitzada A poc a poc evolucionà vers un ús més brutalista dels materials, incorporant objectes simples a les seves obres El desenvolupament d’aquestes experiències, a partir del 1965, el portaren a adscriure's a la tendència denominada art pobre de la qual és considerat un dels capdavanters