Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
majestat
La majestat Batlló (s XI)
© Fototeca.cat
Art
Nom donat als crucifixos vestits amb túnica datables dels s. XI al XV.
Deriva, possiblement, de Síria es caracteritza per la manca de dramatisme, i sovint va coronada Els exemples més interessants són dels s XI i XII, mentre que els posteriors solen ésser només la perduració del motlle Se'n conserven una quarantena a Catalunya, i sobresurten la majestat Batlló s XI, Museu d’Art de Catalunya, i les de Caldes de Montbui s XI, de Beget s XII i de Sant Miquel de Cruïlles s XII-XIII, Museu Diocesà de Girona Es confon sovint amb les representacions de santa Lliberada
evangeliari
Foli de l'evangeliari de la Catedral de Girona, escrit sobre pergamí i ornamentat amb arcs de ferradura (primera meitat del segle XI)
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Llibre que conté el text dels Evangelis.
En la tradició manuscrita aquest text apareix sencer, segons l’ordre dels quatre evangelistes i llavors pot portar indicacions que assenyalen els fragments que cal llegir durant l’any litúrgic, o ja seccionat en perícopes ordenades segons l’any i el calendari litúrgics Els evangeliaris eren confeccionats luxosament, amb belles miniatures i riques relligadures Són famosos l’evangelari siríac de Rabula 586, a la Biblioteca Laurenziana de Florència, i el grec de la catedral de Rossano segle VI Hom conserva esplèndids evangeliaris miniats escrits en lletra angloirlandesa el més antic és l’…
art italià
art italià Façana del Palazzo Ducale del dux de Venècia (s XI-XII)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Itàlia a partir de la caiguda de l’imperi Romà.
Al començament fou continuador de l’art paleocristià, i a l’època de Justinià s’identificà amb l’art bizantí Des de la fi del segle VIII sorgí el tipus d’arquitectura que constituí l’anomenat primer art romànic , que s’estengué per Itàlia i l’Europa occidental Quant a l’art romànic, a partir del segle XI al nord predomina l’arquitectura llombarda, mentre que a la Itàlia central sorgeix una arquitectura centrada a la Toscana i a la regió de Roma inspirada en els models clàssics i paleocristians l’estil de les regions de Lucca i Pistoia, d’altra banda, influí en la construcció del complex de la…
art normand
Art
Art desenvolupat a Normandia i a Anglaterra als segles XI i XII a conseqüència de les invasions normandes del segle X.
S'inicià amb l’aparició de nombroses esglésies amb absis de tipus benedictí amb deambulatori o sense, torres a la façana i una llanterna de diferents pisos al creuer de grans espais interiors, arcuacions a les naus que repeteixen idèntiques proporcions en tribunes i triforis, arcs de mig punt i volta d’aresta en les naus laterals Els principals edificis són la cripta de Rouen 1063, la destruïda església de Jumièges 1037-67, Saint-Étienne 1077 i Saint-Nicolas de Caen i la Trinité de Fécamp 1099 Les decoracions segueixen el gust bàrbar de línies geomètriques i motius de forma fantàstica o…
terracota
Soldats de terracota trobats a la tomba de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Art
Arts decoratives
Peça de terrissa de caràcter artístic.
Bé que els límits que separen l’art de la simple artesania són confusos i sovint és impossible de distingir una terrissa d’una terracota, hom sol excloure d’aquesta darrera accepció les peces d’ús domèstic terrissa de cuina i les peces de bòbila rajols, teules, etc Hom n'exclou igualment la terrissa antiga, decorada o no, que hom anomena globalment ceràmica L’aplicació artística dels productes de terrisseria ha estat àmplia i variada des de la prehistòria fou aplicada a l’arquitectura almenys des dels relleus dels grans edificis assiris i babilonis Els grecs, i després els romans i sobretot…
art armeni
Art
Art desenvolupat a Armènia a partir de la cristianització (segles III-IV) fins a les invasions mongòlica i turca (segles XIII-XV).
El moment d’esplendor correspon a la dinastia bagràtida segles IX-XI La característica fonamental de l’arquitectura és la construcció en pedra, en lloc del maó que acostumaven a utilitzar els seus contemporanis bizantins A les esglésies de la primera època, mal conservades, s’endevina la planta basilical amb volta de canó Cap als segles VI-VII s’imposà la planta central amb cúpula cònica sobre tambor església de Zvartnoc, segle VII, o, més freqüentment, poligonal església de Santa Hripsime, a Vagaršapat, segle VII església dels Apòstols, al llac Sevan, segle IX etc A la darrera època d’…
Georges Gaillard
Art
Historiador de l’art.
Fou professor a l’Institut Francès de Barcelona, i succeí Élie Lambert en la seva càtedra de la Sorbona Especialista en l’estudi de l’escultura i l’arquitectura romàniques, intuí la importància de Catalunya en aquest camp i detectà una influència omeia Premiers essais de sculpture monumentale en Catalogne aux X e et XI e siècles, París 1938 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1948
preromànic
Església de San Miguel de Lillo, Oviedo, construïda durant el regnat de Ramir I d’Astúries (segle IX), una de les expressions més característiques de l'art preromànic
© Jaume Ferrández
Art
Dit del conjunt de moviments artístics apareguts a Europa des de la integració assolida amb Carlemany fins a la introducció del romànic (segles IX-XI).
Són designats diversament per raó de les circumstàncies que els configuraren art carolingi en els nuclis centrals de l’imperi, l’art de la renaixença carolíngia a Itàlia com a retorn i reviscolament de l’art romà a la península Ibèrica hom distingeix l’art asturià, que creà monuments singulars, i l’art mossàrab, empeltat en les obres d’aplicació de l’arc de ferradura Tots amb un procés que deriva de les anteriors formes tradicionals, encaminat a l’evolució d’aquestes amb nous assaigs d’estructures, no arribaren a aconseguir una dinàmica en la plenitud ni en l’extensió fins que foren ofegades…
mocàrab
Art
Element decoratiu, propi de l’art musulmà, obtingut mitjançant la combinació geomètrica de prismes acoblats i truncats per l’extrem inferior en forma de superfície còncava.
Hom el colloca en fileres que se superposen o s’eleven en progressió És també conegut amb el nom d' almocàrab Ha estat emprat per a decorar frisos, capitells i cobertes simulant cúpules Aquest tipus de decoració aparegué a Pèrsia, d’on, durant els s XI i XII, s’estengué a Egipte, Síria, Sicília art siculonormand, el Magrib i l’Àndalus, on, durant l’època nazarí s XIV, adquirí una gran importància es destaquen els mocàrabs de la casa reial vella de l’Alhambra de Granada
ambó
Art
Trona elevada, de pedra o de fusta, que hi ha als extrems del presbiteri d’algunes esglésies.
Sembla que és originari d’Orient Un dels més antics prové de Tessalònica segle V i es conserva a Istanbul L’ambó del bisbe Agnello 556-569, de Ravenna, segueix el model bizantí, el qual tingué una certa difusió a Itàlia Per llur importància litúrgica els ambons eren ricament ornamentats, sobretot amb temes zoomòrfics o lineals, i més rarament amb figures, i alguns exemplars eren de gran monumentalitat ambó de Sant Marc de Venècia, segle XI, inspirat en el de Santa Sofia de Constantinoble, amb dos pisos i cúpula A la basílica de Barcelona se'n conserva un del segle VI