Resultats de la cerca

A Barcelona participà a l’Exposició de Primavera del 1937 i al Saló de Tardor del 1938 i collaborà en revistes com “Cigronet” i, sobretot, “L’Esquella de la Torratxa” Durant la guerra civil de 1936-39 desenvolupà una profusa activitat com a cartellista Exiliat a París el 1939, participà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants Illustrà obres literàries en edicions de bibliòfil L’éducation sentimentale, Le chaos et la nuit

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les…

Fou deixeble a Venècia del gravador Joseph Wagner 1745 Enriquí la tècnica del gravat amb la innovació del puntejat Treballà també a Anglaterra 1764, on figurà entre els fundadors de la Royal Academy Traslladat a Portugal, fou director des del 1802 de l’acadèmia de belles arts de Lisboa, ciutat on fundà una escola de gravat

El 1494 muntà el seu obrador conjuntament amb Mariotto Albertinelli Influït per Savonarola, que ell retratà, entrà a l’orde dominicà 1500, i retirat, com Fra Angelico, a San Marco de Florència, posà la seva obra al servei absolut de la religió El seu art adoptà una forma clàssica, influïda bàsicament pel sfumato de Leonardo da Vinci i l’harmonia de Rafael

Té obres a Siena, però el conjunt més important és a San Gimignano frescs de la collegiata, de 1356, 1366 i 1390

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora ,  La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…

Preromàntic més en l’actitud que no en la forma, defensà apassionadament la independència de l’art britànic És autor dels murals Human Culture de la Society of Arts de Londres 1782-99

D’antuvi conreà la pintura històrica La rendició de Girona , vers el 1886, fons dels Museus d’Art de Barcelona Posteriorment descobrí el paisatge de la costa catalana Caldetes, Tossa, i més tard, d’Eivissa, on, dedicat a la pintura de figura i de paisatge, visqué llargues temporades fins que morí Exposà a Nova York i a Buenos Aires El luminisme de la seva obra l’emparenta amb Sorolla El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom, a la vila eivissenca de Santa Eulàlia del Riu

Fill de pare extremeny i mare andalusa, el 1913 viatjà a Europa i s’installà a Barcelona, on realitzà la part més important de la seva obra Fou un dels primers pintors americans que s’interessà pel cubisme El seu estil, molt emparentat amb el futurisme italià, tenia un component dinàmic per això intentà de crear a Barcelona un moviment amb el nom de vibracionisme Era amic i company de Torres i Garcia Exposà a les galeries Dalmau i collaborà en publicacions catalanes, com Un Enemic del Poble El 1920 s’installà a Madrid, el 1923 a Luco de Jiloca i el 1925 a l’Hospitalet de Llobregat, on la…

La seva pintura, expressió plàstica de l’esperit de la Generació del 98, és de temàtica predominantment paisatgística, i tècnicament voreja l’impressionisme Destaca la qualitat dels seus gravats, influïts per Goya Escriví novella, teatre i contes, gairebé tots centrats en el País Basc, però literàriament és conegut sobretot per l’obra Gente del 98 1952, recull d’articles que aparegueren al “Diario de Madrid” el 1935 L’any 1926 fundà el teatre de cambra El Mirlo Blanco, del qual fou director i on dugué a terme diverses activitats