Resultats de la cerca

Fou pintor de cambra dels ducs de Baviera Jordi el Ric i Lluís X Hi ha pintures seves, principalment paisatges i retrats, als museus principals d’Alemanya

S'establí a Augsburg, ciutat on assolí fama i fortuna Més endavant fou nomenat pintor de la cort de l’emperador Maximilià I, de qui féu nombrosos retrats De la seva obra sobresurt la producció de retaules, en els quals es fa evident la influència de Zeitblom, artista d’Ulm, que probablement fou el seu mestre Retaule de Mindelhem Palau de Donzdorf, Nuremberg

Conreà el paisatge, rural i ciutadà, i les figures amb colors vius Fou un dels propulsors del grup Die Brücke, del qual se separà el 1913, i un dels primers pintors expressionistes Retirat a Suïssa 1915, creà una obra gràfica inspirada en la natura La seva obra fou titllada de degenerada pels nazis 1933

Participà en la fundació de la Sezession muniquesa La seva obra Allegoria de la guerra , 1894 L’esfinx , 1895, etc, tècnicament no gaire acurada, tingué un lloc important dins del moviment simbolista

De molt jove anà a Itàlia, on, segons la tradició, fou amic íntim de GVasari i el seu collaborador a la Sala Reggia del palau del Vaticà vers el 1570 El 1574 el gran duc de Toscana li encarregà les decoracions a l’oli i al fresc del Palazzo Pitti, i també cartons per a tapissos Maximilià, elector de Baviera, el cridà a la seva cort, on treballà la resta de la seva vida Allí féu el mausoleu de Lluís I de Baviera a la Liebfrauenkirche de Munic, la seva obra mestra, i s’encarregà de la restauració ornamental de la Residenz

Format a Venècia, a Anvers i a París, fou professor de l’Akademie der Bildenden Künste de Munic Les seves obres, de tema històric, són d’una gran teatralitat Wallenstein 1855, Neue Pinakothek, Munic, Galileu a la presó 1864, Wallraf-Richartz-Museum, Colònia

Format a l’Acadèmia de Viena Es relacionà amb els natzarens i el 1840 s’installà a Karlsruhe Pintà frescs i illustracions i esdevingué un dels representants típics de l’estil Biedermeier

De formació autodidacta, el 1966 viatjà a Barcelona, on s’interessà per la pintura matèrica d’A Tàpies i pel llenguatge de J Brossa Al principi dels anys setanta inicià les seves estades a Zuric i Munic, on assimilà l’herència dels expressionistes La seva pintura, hermètica i introspectiva, tendeix a suprimir l’anècdota inicial per palesar l’impacte visual d’unes imatges que responen a un llenguatge de símbols creus, calaveres, corbs, etc, i on el color i la matèria adquireixen un protagonisme progressiu Treballà per sèries, entre les quals destaquen Simón el estilita , Montserrat , La silla…

Format a Stuttgart, s’installà, fugint dels nazis, a Eivissa 1933, on realitzà algunes de les primeres obres racionalistes dels Països Catalans Collaborà amb Raoul Haussmann i el GATCPAC en la redacció d’un número d' AC que revalorà l’arquitectura popular eivissenca Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà a Califòrnia i es naturalitzà nord-americà 1944 Ultra la seva activitat com a arquitecte, es relacionà amb la indústria del cinema d’animació Durant la dècada dels cinquanta reprengué els contactes amb Eivissa, si bé mantingué una constant presència internacional Londres, Los…

Deixeble de KPiloty a Munic 1864-69 Fou el capdavanter del realisme pictòric a Alemanya Retirat a l’Alta Baviera el 1873, la seva obra principal, Tres dones en una església Hamburg, Kunsthalle, minuciosament pintada in situ durant gairebé quatre anys, 1878-82, és una mostra del seu estil detallista, plàcid i d’estudiada composició