Resultats de la cerca

El seu nom autèntic és Christian-Emil-Marie Krüpper Collaborà amb Mondrian en la investigació de la pintura abstracta i en la creació de l’òrgan del neoplasticisme , la revista De Stijl 1917 Dissentí 1926 de Mondrian i publicà el manifest de l' elementarisme Amb Arp i Taeuber, decorà unes sales de ball a l’Aubette d’Estrasburg 1927, considerades com la seva obra més reeixida, malauradament destruïda Parallelament a la realització de la seva obra pictòrica Stedelijk Museum, Amsterdam, escriví una significativa obra teòrica Classique, Baroque, Moderne 1921, Grundbegriffe der neuen gestaltenden…

Pertangué a l’escola de París Conreà un tipus de composició de formes geomètriques, a les quals, mitjançant el color i el volum, infongué una modulació de plens i buits, amb una tendència vers la monumentalitat La seva obra és un exponent de l’art concret, del qual fou revelador, amb HHartung, a la postguerra

Segon fill de Pieter Bruegel  el Vell, sobrenomenat dels Velluts o de les Flors pel seu amor als velluts, el seu colorit delicat i el seu sentit del luxe Pintor de flors, creà un gènere concret amb aquesta temàtica en la pintura flamenca Sobresurten Copa amb joies 1618, Musées Royaux des Beaux-Arts, Brusselles, la sèrie dels Cinc Sentits 1617, Museo del Prado i Flors sobre la taula Collecció Wetzler, Amsterdam Collaborà amb Rubens, especialment entre el 1615 i el 1618

Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell

Les necessitats expressives l’impulsaren a adoptar 1957 el llenguatge informal en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria A partir del 1961, que féu la primera exposició individual a Lausana, aplicà el collage , que esdevingué gairebé una constant en la seva obra, a base de papers retallats o cromets Entre aquest tipus de collage i el color, de mica en mica desenvolupà un diàleg que conduí l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra s’apropà…

Durant la Segona Guerra Mundial participà en la resistència, i al mateix temps s’interessà per la pintura El 1948 anà a París, on s’associà amb pintors com Pierre Dmitrienko i Serge Rezvani, i amb escriptors com Raymond Queneau, amb el qual collaborà en algunes obres conjuntes Els anys cinquanta anà a Tahití, on practicà una pintura d’un figurativisme esquemàtic i totèmic, que desembocà en una abstracció lírica amb freqüents incursions en el geometrisme A partir del 1962, adoptà una pintura abstracta fortament expressiva i allusiva als fetitxes del món concret Entre d’altres,…

Format a Colònia i a París, exposà per primera vegada el 1950 El 1958 fixà la seva residència a Eivissa Participà en el primer Saló de Maig 1957 i estigué molt relacionat amb els grups Dau al Set i El Paso Exposà regularment a Barcelona des del 1960 El seu art té un caràcter netament geomètric i independent de tota referència al concret, cosa que el menà a una creació pura i esquemàtica molt freda, però d’impacte decoratiu, assolit a base d’estructures contrastades i contraposades Pertangué al grup SYN El 1979 presentà el muntatge audiovisual Monoserie  que obria una nova etapa…

Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950,…

Interrompé els estudis artístics el 1924 per dedicar-se al negoci familiar, bé que no perdé contacte amb l’art i practicà la pintura de manera intermitent fins el 1942, que s’hi consagrà definitivament El 1944 exposà a París Mirobolus, Macadam et Cia , la primera d’una sèrie d’obres Corps de Dames , 1950 Sols et terrains , 1951-52 L’Hourloupe , 1962-64 elaborades amb materials nous i de rebuig També es dedicà a l’escultura, seguint els principis de l’ art brut , exposats per ell mateix i reunits a Prospectus et tous écrits suivants 1946, 1967 El 1948 en creà una societat i en feu diverses…

Estudià medicina, i després fou alumne del Bauhaus de Budapest 1928-29 l’any 1930 hi féu la seva primera exposició Establert a París, es nacionalitzà francès el 1959 Tota la seva primera producció no es diferencia pas gaire de l’obra d’art concret coetània, però a partir de l’estudi rigorós de l’obra de Kandinskij, Mondrian i Malevič, començà a desenvolupar la pròpia concepció de l’art, que reflectí en escrits teòrics i en una obra pictòrica de gran influència Fou també l’impulsor del grup Espace 1951, que compartia molts dels seus pressupòsits Capdavanter de l' op art i molt…