Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Niccolò Semitecolo
Pintura
Pintor italià actiu a Pàdua i Venècia entre el 1353 i el 1370.
Documentalment consta que el 1353 treballava a Venècia amb el seu pare, Donato Semitecolo Hom considera la seva primera obra la Coronació de la Mare de Déu 1341, Galleria Reale, Venècia Féu també sis plafons de la Libreria Capitolare de Pàdua amb la Trinitat, la Mare de Déu i quatre escenes de la vida de sant Sebastià, una de les quals datada del 1367
Francesc Ferrer
Pintura
Pintor.
Documentat del 1398 al 1434 Consta que collaborà ~1398 amb Pere Baró en el retaule de Santa Agnès de Cameles tanmateix, hom creu que aquesta obra li és atribuïble totalment El 1404 era sobreposat de la confraria de pintors de Perpinyà Es retirà el 1411 per dedicar-se a l’exportació de drap a Sicília, i Bartomeu Capdevila acabà els seus treballs en curs Hom li atribueix diverses taules, ara disperses, originàries d’un mateix retaule de la Mare de Déu coll Haviland, Perpinyà coll Santamarina, Buenos Aires National Gallery, Ottawa Representa, al Rosselló, la transició cap al gòtic internacional
Andreu Fons-Godail
Pintura
Pintor.
Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Bausil i Brune S'interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música construïa instruments de corda Inventà un paracaigudes ejectable amb patent del 1914 Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York La millor part de la seva obra consta d’…
Pere Niçard
Pintura
Pintor.
Apareix documentat a Mallorca en un contracte que signà el 1468, juntament amb Rafael Moger, per a fer el retaule de Sant Jordi , en el qual contracte es diu que Niçard farà la taula central i les predelles, que és precisament el que s’ha conservat Museu Diocesà de Palma Aquesta obra, que és l’única que es té d’ell amb seguretat i que consta que el 1470 encara no havia acabat, reflecteix una altra obra del mateix tema de Van Eyck, desapareguda És una mena de pintura eclèctica, amb elements d’influència alhora flamenca, italiana i francesa Fou el primer a difondre la pintura flamenca a…
Jean-Baptiste Siméon Chardin
Dona llegint amb nen , de Jean-Baptiste Siméon Chardin
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill d’un ebenista, ingressà al taller del pintor Cazes, que li inculcà l’afecció als flamencs i als holandesos El 1728 es féu conèixer amb La Raie ouverte Musée du Louvre i altres natures mortes El mateix 1728 ingressava a l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture A partir del 1733 incorporà a les seves obres la figura humana Dame cachetant une lettre , palau de Charlottenburg, Berlín Exposà regularment al Salon des del 1737 fins a la seva mort La seva extensa producció consta bàsicament de natures mortes i pintura de gènere Enamorat de la matèria, en les seves composicions —molt …
Lluís Dalmau
Pintura
Pintor.
Residí a València, al servei de la casa reial Per encàrrec d’Alfons IV de Catalunya-Aragó féu un viatge a Castella 1428 i un altre a Flandes 1431-36, on pogué conèixer la pintura flamenca, especialment la de Jan van Eyck Documentat novament a València 1436-38, es traslladà a Barcelona, on consta la seva presència des del 1443 fins al 1460 Contractà retaules per a l’església de Santa Maria del Mar i per a la capella de Sant Elm, del convent de Santa Clara a Barcelona, i un de Santa Cecília, per a Mataró Se'n conserven dues obres documentades el retaule dels Consellers la seva obra més…
Serra
Pintura
Família de pintors de Barcelona, activa a la segona meitat del segle XIV.
Dels germans Francesc Serra mort vers el 1362 i Joan Serra només es coneixen referències documentals com a pintors, però no en resta cap obra És per això que l’art dels Serra s’ha delimitat a través de les pintures de llurs germans Jaume Serra i Pere Serra S’atribueixen al taller familiar una cinquantena d’obres, però resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que hi ha obres del seu cercle sense que es puguin atribuir amb certesa a Jaume o Pere, i és per això també que hom ha batejat tants mestres anònims d’aquest grup Fill de Francesc és…
Ramon Rogent i Perés
Figura, per Ramon Rogent i Perés
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Descendent de la família Rogent Féu estudis inacabats d’arquitectura durant la guerra civil de 1936-39 i s’inicià en la pintura encoratjat per Rafael Llimona Visqué a França 1938-39 i el 1941 exposà a Madrid Es presentà a Barcelona el 1942, i el 1943 féu amb els germans Vilató i amb Albert Fabra una important exposició Exposà, invitat, a Portugal 1945 i 1947 —on li foren adquirides obres per al Museu de Lisboa—, al Salon d’Art Libre de París, a Londres, Pittsburgh i la Triennal de Milà A Barcelona formà part del grup Lais 1950 i participà assíduament als Salons d’Octubre i a les edicions…
Pere Serra

Retaule de l'Esperit Sant de la Seu de Manresa, obra de Pere Serra (1394)
Pintura
Pintor, un dels germans Serra, als quals s’atribueixen una cinquantena d’obres destacades del gòtic català.
Fill del sastre Berenguer Serra, d’ell consta com a primera notícia documental el contracte d’aprenentatge amb Ramon Destorrents, pintor del rei, del 1357 al 1361 A la mort del seu germà Francesc vers el 1362 a causa de la Pesta Negra, s’incorporà al taller familiar ara encapçalat pel seu germà Jaume Serra , que aquest any signà el contracte del retaule major del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, encomanat el 1360 a Francesc Serra L’obra de Pere es fonamenta en el retaule de l’ Esperit Sant de la seu de Manresa 1394 i en el de Sant Bartomeu i sant Bernat de Claravall , per al…
Domènec Fita i Molat
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Escultor, pintor, dibuixant, vitraller i ceramista.
Es formà a les escoles de belles arts d’Olot 1943-45 i de Sant Jordi de Barcelona, on obtingué el títol de professor de dibuix el 1951 El 1953 un greu accident mentre pintava el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona el deixà paraplègic, cosa que tanmateix no l’impedí la realització d’una obra diversa i abundant, desproveïda de tota mena d’academicisme tant en les primeres manifestacions escultòriques Crist jacent , a la catedral de Girona, 1958 Sant Benet , al monestir de Montserrat, 1962 com en les més posteriors que incorporaven elements més innovadors Blocs de ciment…