Resultats de la cerca

Estudià art i història de l’art entre el 1948 i el 1954 a Nova York, París i Barcelona A partir del 1958 es dedicà als estudis de prehistòria i al treball de camp en nombroses excavacions a les Balears, entre les quals cal destacar les coves de Son Gallard, Muleta i Son Matge, l’assentament calcolític de Son Oleza, el poblat talaiòtic de Son Ferrandell, els santuaris de Son Mas i Torralba d’en Salort Estudià arqueologia i prehistòria a la Universitat d’Oxford entre el 1975 i el 1981, any en què es doctorà Fou investigador per diverses institucions de la Universitat d’Oxford i Cambridge Fundà…

A partir del 1951 adaptà el nom de la seva ciutat natal al seu nom artístic Formà part del grup Zen 49 Evolucionà de l’art abstractoconstructiu a la pintura gestual, entre el signe i l’escriptura Anà a París, on el 1953 desenvolupà una forma molt personal de grattage Utilitza un suport de cartó recobert de gelatina sobre el qual marca amb pinzell signes negres i vermells, generalment, amb una gran velocitat, que li permet de respondre al seu impuls més immediat Més ràpid que el so 1957 Professor de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart 1965-90, fou premiat a les biennals de Tòquio…

Nebot i deixeble de H Tischbein el Jove a Kassel 1801-05 Fou cofundador del grup natzarenista 1809, amb el qual s’installà a Roma 1810 La seva obra més important, el díptic Sulamith i Maria 1811, Schwinfurt, coll particular, d’ingenu misticisme, glossa uns pensaments del seu amic Overbeck Morí tuberculós

Influït per l’obra de P Cézanne, H Matisse i F Léger Compromès políticament amb l’esquerra, fou des del 1945 la personalitat més important de la tendència anomenada neopicassiana Prenent com a punt de partença la morfologia cubista, en féu una síntesi amb els resultats d’un impressionisme i un expressionisme propis, ultrapassant els seus límits vers l’abstracció També féu l’escenografia per a l’obra de B Brecht Mutter Courage

Conegué l’avantguarda a París tornà als EUA 1906 i esdevingué a Nova York un dels líders de l’art avançat El 1912 abordà l’abstracció, amb influències cubistes i futuristes Chinese Restaurant , 1915 Whitney Museum de Nova York Tornà a un cert classicisme Natura morta , 1944 Art Institute of Chicago, des del qual evolucionà novament cap a l’abstracció, passant per un expressionisme entre líric i irònic, el seu estil més personal Three Literary Gentlemen , 1945 Fundació William H Lane

El 1920 es retirà de la vida política i es dedicà a l’art Residí a Buenos Aires 1921-25 i a París 1926-36, on formà part de l’escola de París Les seves pintures tenen influència de les nabís, a causa de la seva amistat amb P Bonnard Els seus colors són molt brillants, i hom hi troba la influència d’H Anglada i Camarasa La composició de les seves teles tendeix a l’horitzontalitat Fou pintor de temes populars del seu país, com Duel a la pampa i Dansa criolla

Estudià, pensionat, a Madrid 1883-84 i a Roma 1885-86, on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears museu d’Edimburg Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica El seu fill Simeó Cerdà i de Juan Palma, Mallorca 1900 — 1971, en contacte amb H…

Formada a l’acadèmia Colarossi de París, alternà al principi les seves activitats a França i a Catalunya El 1911 inaugurà pràcticament la nova sala d’exposicions de Josep Dalmau —a qui feu un retrat Museu d’Art Modern de Barcelona—, al carrer de la Portaferrissa de Barcelona, on l’any següent mostrà una exposició collectiva d’artistes polonesos Els seus retrats presentats al XXIII Salon de la Société Nationale de París 1913 foren destacats per Apollinaire com les obres d’aparença més moderna de l’exposició Amiga del pintor Pere Farró, visqué amb ell a Girona, on aglutinà un grup internacional…

Fill d’un pilot de l’armada reial Es formà a Llotja 1850-55 i amplià estudis a Roma i a París, amb T Couture i H Vernet Es presentà a exposicions de Barcelona i a les Exposiciones Nacionales de Madrid dels anys 1856, 1860, 1862 i 1871, en què obtingué tres segones medalles El 1870 la febre groga de Barcelona el feu fugir a Sabadell, on coincidí amb Soler i Rovirosa i R Tusquets junts descobriren el bosc de can Feu com a tema pictòric i realitzaren decoracions per a teatre Especialista en pintura d’història, el seu Episodi de Trafalgar 1862 Madrid, antic senat és una de les obres…

Fill d’un candeler, estudià dibuix a la Universitat de Greifswald i completà estudis a l’acadèmia de Copenhaguen amb Jens Juel i N Abilgaard 1794-98 Establert a Dresden el 1798, intimà amb Philip Otto Rünge El 1805 Goethe, que després tingué diversos contactes amb ell, li concedí un premi dels “Amics de l’Art” de Weimar per dues obres presentades a l’exposició anyal d’aquella ciutat L’any següent començà a pintar regularment a l’oli, i el 1808 formà part del grup “Phöbus” juntament amb H Kleist Fou elegit acadèmic de Berlín el 1810 Durant l’ocupació francesa de Dresden 1813 es…