Resultats de la cerca

Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Marede Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell

Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Marede Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris

Hom li atribueix els retaules de la Marede Déu amb el nen i àngels catedral de Castelsardo i el de Sant Antoni Museu de Càller El seu estil té una ornamentació clarament renaixentista, sense trencar, però, el lligam amb la tradició gòtica

Dins el cercle del mestre dels Perea, sumà una influència italianitzant a la flamenca típica de l’època Li dóna nom el retaule de La Marede Déu de la Llet , procedent de la collecció de Juan Martínez Vallejo Museu de Belles Arts de València Hom atribueix a la mateixa mà, entre altres obres, una coneguda Santa Anna

Dit Joan de Joanes El més cèlebre de la família Macip Hom té poques notícies de la seva vida Degué formar-se al taller del seu pare, Vicent Macip, amb qui sens dubte collaborà Els seus anys de maduresa potser féu un viatge a Roma ho fa suposar el coneixement que tingué de l’art de Rafael, el qual ell segueix en moltes de les seves obres Ja en la seva joventut havia après l' sfumato leonardesc, possiblement a través de l’obra de Yáñez i Llanos Sembla diferenciar-se del pare en…

Actiu a Catalunya, Aragó i València, al darrer quart del s XIV i els primers anys del següent Residí a Barcelona fins el 1375 després a València De la seva estada a la capital del Principat són nombrosos els encàrrecs rebuts per al rei i la reina Elionor i d’altres per a particulars destinats a llocs dels diferents estats de la corona retaule de l’església de Castellnou de Bages 1363, retaule dels sants Gabriel i Antoni per a la capella del castell de Càller, retaule de santa Caterina per a les…

Oscillaren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano El pare de la dinastia sembla que fou Onofre Falcó I , nomenat pintor de la generalitat de València el 1503 Probable fill o germà seu fou Nicolau Falcó I, l’únic de la família amb obres rigorosament provades com a seves Nicolau Falcó II València ~1500 — 1560, possible fill de l’anterior, succeí Onofre I en el…

Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els…

Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis València, Museu de…

Actiu a València entre el 1404 i el 1436 Format en la línia internacional de Miquel Alcanyís, collaborà amb Andreu Marçal de Sax el 1404 Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia 1416 i es comprometé a pintar-ne un altre amb els set goigs de la Mare de Déu per a Maria Ferrandes 1417 El 1420 contractà un retaule de la vida de Crist per a Xèrica i, el 1419, el destinat a la capella de Sant Gregori de la seu de València, amb escenes de la vida del sant i les de sant Bernat d’Alzira Martiri de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes , del qual avui tan sols…