Resultats de la cerca

Autodidacte Començà a exposar a Palma el 1952 i el 1960 obtingué la primera medalla del XIX Saló de Tardor de Mallorca Exposà a Chicago i Nova York 1961, Dayton 1962, Bonn 1962, París, etc Fou un reconegut representant de la pintura naïf

Reconegut com a orfebre, començà a pintar a 36 anys en collaboració amb Lorenzo Costa Obres seves són Mare de Déu i àngel 1492, National Gallery, Washington i Madona, el nen Jesús i sis sants 1492, a Bolonya, els frescs del Palazzo Comunale de Bolonya 1505 i retrats com el de Federigo Gonzaga 1510, Metropolitan Museum, Nova York

Actiu a Venècia almenys en el període 1534-65 i deixeble reconegut de GSavoldo i PAretino, la seva pintura és perduda amb rares excepcions Retrat , 1534, Musée des Beaux-Arts, Chambéry és important pel seu Dialogo di pittura 1548, text de típic encuny venecià, àgil i ben informat sobre pintors coetanis, on discuteix i ironitza contra l’ortodòxia toscana amb unes nocions i un vocabulari que la poètica del manierisme assumiria tot seguit

Inicià la seva formació artística a l’Escola d’Arts i Oficis de Tenerife A vint anys s’installà a Madrid, on conegué el seu mestre DVázquez Díaz L’any 1960 viatjà a Bèlgica i Holanda amb una beca de la Fundación Juan March Participà a la Biennal de Venècia 1963 Reconegut amb el Premio Nacional d’arts plàstiques del ministeri de cultura 1998, el 2005 presentà la seva primera exposició retrospectiva a l’IVAM de València El mateix any rebé el Premio Canarias de belles arts L’artista ha recollit, des dels seus inicis, la influència de la transició tràgica barroca i de…

Fill d’una família camperola, a 19 anys es traslladà a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, com a deixeble dels pintors Ramon Calsina, Francesc Labarta, Lluís Muntaner i Antoni Vila i Arrufat Si bé al llarg de la seva vida cultivà diferents tècniques artístiques l’aquarella, la pintura a l’oli, el dibuix, la pintura sobre ceràmica, la xilografia, fou principalment reconegut com a muralista Són seus els frescs d’una quarantena d’esglésies, capelles i altres edificis arreu de les comarques catalanes, però amb especial incidència a les de Tarragona Valls —el primer que…

Pertanyent a una família de jueus lituans, es formà amb Denman Ross a Harvard Fou pintor de la WPA Works Progress Administration el 1935 Se serví d’un expressionisme barroc per a crear una obra dominada per la sàtira social Retratà sobretot els ambients freqüentats per potentats, per denunciar el gran capital, la corrupció política, el militarisme i el racisme, subratllant la distinció entre víctimes i opressors En les seves pintures sovint són recognoscibles personatges públics caricaturitzats fins al grotesc La seva obra, que reflecteix la influència de Velázquez i d’expressionistes…

Autodidacte, des del 1929 es dedicà a la pintura, la illustració i la decoració Després d’una jove i combativa experiència a Barcelona, s’installà el 1936 al Montparnasse parisenc Aviat es donà a conèixer com a successor de l’esperit i els valors impressionistes, directament lligats amb Bonnard i Vuillard, i esdevingué una figura cabdal de l’Escola de París Efectuà nombroses decoracions per a teatre i dibuixà molts cartells Celebrà exposicions a Barcelona, París, Nova York, Tolosa Llenguadoc, Londres, Los Angeles, etc La gràcia i la finor dels personatges, la vivacitat dels colors i l’…

Els primers estímuls cap a la pintura li vingueren del seu oncle, el pintor Antonio López Torres L’any 1949 fixà la residència a Madrid, on assistí als cursos de l’Escola d’Arts i Oficis i de Belles Arts 1950-55 Aviat es decantà cap a una estètica realista per la qual seria conegut internacionalment i signà un contracte en exclusiva amb la galeria Malborough de Nova York 1970 La complicitat amb altres companys Maria Moreno, Isabel Quintanilla, Francisco i Julio López Hernández feu que el grup rebés l’etiqueta de “realisme madrileny”, si bé la coincidència és només generacional El seu procés…

Es formà com a professor d’art a l’acadèmia de belles arts d’Amsterdam, i es donà a conèixer el 1906 com a pintor tradicional de paisatges El 1911 s’installà a París El seu esperit, auster, i les seves creences teosòfiques el menaren a un llenguatge pictòric inspirat per l’angle recte, la línia, el pla i els colors primaris més el blau i el negre, cercant entre tots ells unes lleis d’harmonia Havent tornat 1914 a Amsterdam, continuà les seves recerques abstractes dins un sistema sever d’horitzontals i verticals Amb Theo van Doesburg fundà la revista De Stijl 1917, portaveu europeu de les…

Inicià els seus estudis d’art a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Carlos i a la de Las Artes del Libro de la ciutat de Mèxic El 1958 arribà a Barcelona Començà a estudiar pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on descobreix la seva vocació pel gravat Torralba continuà conreant la pintura al llarg de tota la seva trajectòria professional, però ha estat en el gravat on desenvolupà la major part de la seva creació artística i on ha estat més reconegut Aprofundí els seus coneixements amb el xilògraf català Ollé Pinellir   Desprès de crear i dirigir…