Resultats de la cerca

És famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis com ara Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc, molts dels quals havia conegut personalment a París Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors actuals per bé que ell negà sempre que ho fos Residí a Eivissa d’ençà del 1960 Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats franceses Fou protagonista de diverses novelles i d’una pellícula d’Orson Welles Fake/Question Mark, 1973

Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus avantpassats…

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, company d’estudis de Josep Guinovart i de Joan Brotat, tingué un inici destacat dins el context de postguerra El 1952 fou presentat per Josep Maria de Sucre i Àngel Marsà en els Cicles Experimentals d’Art Nou de les galeries El Jardín, com un dels “millors temperaments artístics sorgits a casa nostra” Un any més tard, Sebastià Gasch li dedicà un reportatge de pàgina sencera en Destino El 1955 fou objecte d’una exposició individual a les Galeries Laietanes La crítica en destacà l’evolució qualitativa d’una obra que, des d’una…

Fill del professor de dibuix i pintor José Ruiz Blasco Fou mal alumne en els primers estudis Els seus primers dibuixos daten del 1891, any que la família es traslladà a la Corunya, on es produí la desclosa del seu geni El 1895 retornà a Màlaga i, a la tardor, s’establí a Barcelona i ingressà a Llotja, on fou deixeble d’Antoni Caba La Primera Comunió figurà a l’Exposició de Belles Arts del 1896 Compartí, amb Manuel Pallarès, el taller del carrer de la Plata, 4 Ciència i Caritat obtingué menció honorífica a l’Exposició Nacional de Madrid del 1897 La seva activitat es diversificà en acadèmies,…

Després que la seva família es traslladés a Mataró, amb tan sols dotze anys entrà a l’estudi del pintor Rafael Estrany, director del Museu Municipal, i un parell d’anys més tard accedí a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat Quan prengué contacte amb els membres de Dau al Set el 1954, conegué també el que seria després el seu company, l’escultor Moisès Villèlia, teòric del grup Art Actual Les primeres exposicions individuals al Museu Municipal de Mataró, entre el 1956 i el 1960, mostraren les seves obres figuratives, tot i que a partir del 1958 —amb motiu del casament amb Villèlia i la…

El 1957 emigrà clandestinament a Occident Installat el 1958 a París, hi conegué Jeanne-Claude Denat de Guillebon Casablanca, Marroc 13 de juny de 1935 ‒ Nova York, 18 de novembre de 2009, que es convertiria en la seva sòcia artística fins a la mort i amb la qual signà tota l’obra com Christo i Jeanne-Claude El 1964 s’installaren a Nova York Les primeres obres amb les quals cridaren l’atenció foren els conjunts de barrils apilats, com l’anomenat “teló d’acer” que bloquejava completament un carrer de París Després de diverses installacions fetes amb la mateixa fórmula, començaren les obres que…

Deixeble de Guillem Mesquida, que l’influí Hom conserva d’ell L’Epifania i La Circumcisió parròquia de Sant Llorenç des Cardassar i altres obres a esglésies, museus i colleccions de Palma, Manacor i sa Pobla

Format a Itàlia, segons sembla amb Il Perugino És autor, a Mallorca, de la considerable sarja Fundació de la cartoixa de Valldemossa Llotja, de la taula Miracle del cavaller de Colònia sa Vall i del tríptic de Mendia, de Manacor Museu Diocesà

La idea sorgí del pintor noruec Arnulf Björndal, cap al 1961, i, entre altres, s’hi integraren els ceramistes Jaume Ribalaig i Frederic Hilario i el pintor Francesc Hernández i Móra, amb l’adhesió d’una llarga llista d’artistes locals i forans La galeria Sa Taula, inaugurada a Fornells el 1964, havia de polaritzar les mostres d’aquest grup, que, com a tal, no reeixí

Deixeble de Constant-Dufeux Corresponsal a la guerra d’Àfrica 1860, hi féu amistat amb Pedro Antonio de Alarcón, a qui illustrà el Diario de un testigo de la Guerra de África , i amb Marià Fortuny, sobre el qual publicà un interessant article necrològic a la revista L’Art de París 1875 i la biografia Fortuny 1886 Fou redactor en cap del Monde Illustré i conservador de les colleccions de Richard Wallace Publicà també, entre moltes altres obres de divulgació, Goya, sa vie, son oeuvre 1867