Resultats de la cerca

Representant del tardà manierisme romà El 1581 anà a Roma, on assolí una gran fama frescs de sant Joan del Laterà, del Palau dels Conservadors i de la villa Aldobrandini

Documentat del 1500 al 1535 El seu estil s’inscriu dins un goticisme tardà, influït pel Renaixement alemany Adoració nocturna 1510, Museo Civico, Torí Políptic del Naixement 1511, San Giovanni d’Avigliana

Fou un dels fundadors de l’Accademia di San Luca, a Roma Pintà, en un estil renaixentista tardà, obres com Sant Jeroni monestir d’El Escorial i Pentecosta Pinacoteca Vaticana Fou l’inventor del mètode de decorar el mosaic a l’oli

Exposà regularment a Barcelona del 1870 al 1882, i també a Girona 1882 i a Olot 1880, 1881 i 1883 Seguidor tardà d’un cert natzarenisme Lectura , 1872, Museu d’Art Modern, Barcelona, aviat es dedicà de ple al costumisme El Museu Provincial de Girona, ciutat a la qual estigué vinculat, en posseeix cinc quadres

Residí a Roma i a Constantinoble Fou deixeble de Barend van Orley i de Jan van Dornicke El tríptic del Davallament museu de Lisboa permet d’identificar-lo amb l’anomenat Mestre dels Sants Sopars , d’estil leonardià D’un gòtic tardà passà a un manierisme a través del classicisme Traduí al neerlandès l’obra de Serli i Vitruvi

Es formà a Düsseldorf, Munic i París Descobrí Il Veronese a Venècia, i des del 1855 gairebé sempre residí a Roma, on assimilà la tradició clàssica, i a Viena 1873-79 Pintà retrats, sota la influència de la pintura italiana del s XVI, i grans composicions mitològiques Malgrat ésser molt representatiu de la mentalitat del Romanticisme tardà, la seva obra fou, ja en vida, objecte de grans controvèrsies

Es formà a València amb Josep Pérez i a Madrid amb Bernat López, de qui fou deixeble fervorós Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid Bàsicament paisatgista, sobresortí també com a retratista Clotilde Donday de Montesinos , Museu de Belles Arts de València i en la miniatura, en la pintura religiosa i en la mitològica Representant tardà de l’academicisme, fou membre de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles 1846, on fou professor Decorà unes sales del palau reial de Madrid, motiu pel qual Isabel II el nomenà pintor de cambra el 1851 Els seus fills Marian i Rafael Montesinos i Ausina…

Establert a les Marques, treballà en l’execució i en el muntatge de políptics Massa Ferrara, Ascoli Piceno, etc La seva pintura deriva de l’art dels Vivarini i de FSquarcione i té punts de contacte amb l’escola de Ferrara El seu estil plasma un tipus de bellesa cortesana i de gòtic tardà mitjançant un disseny de línies anguloses, colors molt vius i riques vestimentes a la manera bizantina Les seves constants compositives —arabescs, garlandes de fruites, pedreries—, unides a una certa sensualitat en les figures Maria Magdalena , Rijksmuseum d’Amsterdam, en fan un dels millors representants…

Treballà per a l’infant Lluís i, desterrat de la cort, no hi tornà fins el 1786 com a pintor de Carles III i posteriorment de Carles IV La seva trajectòria estilística parteix d’una tessitura rococó, en la qual, segons els encàrrecs, s’introdueixen referències de barroc tardà especialment en les peces religioses i també neoclàssiques i preromàntiques Obres seves segures i destacables són Ball de màscares 1767 i Les parelles reials 1771, ambdues al Museo del Prado, el conjunt de la capella de San Juan Bautista a l’església de Santa María la Blanca de Viana 1786-87, La jura del príncep Ferran…

Dirigí el diari gironí La Lucha  1903-05 A partir del 1907 fou redactor de La Publicidad posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda 1919 i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila També dirigí Vell i Nou  i collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Avanzada , El Liberal , Iberia  i Revista de l’Escola de Decoració Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats Exercí també com a crític d’art Fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i fou condecorat pel mariscal Joffre…