Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Flavi Vegeci
Literatura
Escriptor llatí.
Ocupà un càrrec important en l’administració de l’imperi i s’ocupà sobretot de temes militars, com es reflecteix en el seu Epitome rei militaris , en quatre llibres, on pretén de posar remei a la decadència present mitjançant l’estudi i l’aplicació de l’estratègia militar del passat
Ǧarmānūs Farhāt
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lexicògraf, gramàtic i poeta àrab.
És un precursor de la renaixença literària del s XIX Fou arquebisbe maronita d’Alep 1725-32 Bon coneixedor del siríac, del llatí i de l’italià, ultra de l’àrab, escriví manuals per a l’estudi de la llengua Baḥt al-maṭālib, 1705 etc i un diccionari Iḥkām bāb al-i'rāb min luǧat al-A'rāb, 1718, on inclou lèxic usat pels cristians En el camp de la poesia assajà, amb èxit, l’aplicació de les formes clàssiques àrabs a temes específicament cristians
Mark Paul Leone
Arqueologia
Arqueòleg i antropòleg nord-americà.
Format a les universitats de Tufts i Arizona, on es doctorà en antropologia el 1968, ha exercit la docència a la Universitat de Princeton 1968 i, des del 1976, a la de Maryland Tot i que els seus primers treballs es desenvoluparen en el marc de l’arqueologia processual, posteriorment ha centrat la seva recerca en l’aplicació a l’arqueologia de la teoria crítica de l’escola de Frankfurt, molt particularment en contextos colonials dels Estats Units d’Amèrica Des del 1981 dirigeix el projecte “Archaeology in Annapolis” Entre les seves publicacions cal destacar The Recovery of…
Immaculada Ollich i Castanyer
Arqueologia
Arqueòloga i medievalista.
Deixebla de MRiu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1981 i on exerceix la docència com a professora titular des del 1984 La seva recerca s’ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l’aplicació de la informàtica en la documentació escrita i en els registres arqueològics medievals i l’arqueologia experimental És autora de nombroses publicacions, de les quals destaquen Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII 1988, L’oppidum ibèric de l’Esquerda amb M de Rocafiguera 1994 i Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’…
Karel Čapek
Literatura
Teatre
Escriptor txec.
Doctorat en filosofia el 1915, fins el 1917 escriví les seves obres amb el seu germà Josef Čapek Hronov 1887 — Bergen Belsen 1945 i esporàdicament després Dirigí el teatre municipal de Praga 1921-23 És autor d’allegories que, amb elements de la ciència-ficció, presenten una humanitat hostilitzada per les seves pròpies creacions, producte d’una ambició desmesurada Cal esmentar les novelles Továrna no Absolutno ‘La fàbrica de l’absolut’, 1922, Krakatit 1924, en la qual imagina un cas d’aplicació tecnològica d’efectes imprevisibles i catastròfics i Válka smolny ‘La guerra de les…
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en obscures mitologies cançons d’història, en…
Gaspar Sala i Berart
Historiografia catalana
Literatura
Cristianisme
Escriptor, polític i predicador.
Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…
, ,
rima
Literatura
Terme de poètica que designa la total o parcial concordança de fonemes entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, i especialment emprada per a obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos.
Feminització de l’occità rim, significà tradicionalment vers i composició rimada Limitada a l’accepció moderna té precedents en certs recursos de la poesia clàssica llatina i ja apareix en himnes cristians del s VIII i en les primeres manifestacions de la poesia romànica Segons el grau de coincidència dels fonemes en els mots afectats, a partir de la darrera vocal accentuada, la rima pot ésser consonant, si aquesta coincidència és perfecta, i assonant, si només es produeix en les vocals la coincidència ha d’ésser necessàriament fonètica, no pas gràfica La consonància ha exigit l’…
Ricard Salvat i Ferré

Ricard Salvat i Ferré
© Universitat Jaume I
Literatura
Teatre
Director teatral i escriptor.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix creà el grup experimental Teatre Viu 1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, que dirigí fins a…
,
arqueologia
Tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi a Xi'an (221-206 aC) envoltada d’un exèrcit de soldats de terracota, el descobriment del qual, l’any 1974, constituí un dels més importants de tota la història de
© B. Llebaria
Arqueologia
Mètode per a elaborar història.
Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o bé perquè no existien cas de la prehistòria o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga A partir de l’edat mitjana, el mètode arqueològic té més poca aplicació i ja no és utilitzat per a la història…