Resultats de la cerca

Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” Arenys de Mar, 1907 i dirigí “Bella Terra” 1923-27 Publicà poesies Aires de Llevant, 1915, i narracions Dietari d’un nedador , 1924 Claror d’Assís , 1962 Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 Utilitzà els pseudònims Blai i Kronorrim

Collaborà a La Renaixença , La Veu de Montserrat , etc, i obtingué nombrosos premis La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat destaquen sobretot Simfonies poemàtiques 1898, La nit a Montgrony 1905, la miscellània Lo trobador català 1892, que ha tingut més de 20 edicions, el recull Boira i sol 1900 i les obres de teatre Gent de platja 1902 i La gallarda Roser 1902

Collaborà al “Diario de Barcelona”, “Lo Gai Saber”, “Calendari Català” i “La Renaixença” Fou membre 1877 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor 1875 dels Jocs Florals de Barcelona Traduí al català l' Oda als trobadors catalans, de Mistral 1861, i al castellà poemes d’Horaci, Mireio 1868 de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner Afiliat al partit conservador, collaborà en la restauració d’Alfons XII i fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1875-77

Casat amb l’actriu Emília Baró Actuà a Barcelona al Teatre Romea i féu de director al Teatre Novetats Periodista, fou redactor en cap 1922 i director 1929 de La Publicitat Autor de narracions de teatre La veritat sense contemplacions, 1922 i d’assaig Santiago Rusiñol, 1925 Joaquim Mir, 1931 Àngel Guimerà, 1938 Traduí al català una gran quantitat d’obres teatrals Sòfocles, Shakespeare, Shaw, etc i la novella Guerra i pau, de Tolstoj 1928 El 1936 fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia

Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts Presidí la Unió Catalanista i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques Collaborà en la premsa de la Renaixença, especialment en Lo Gai Saber , La Ilustració Catalana i La Tomasa Fou proclamat mestre en gai saber 1904 Escriptor prolífic, es decantà sobretot vers el teatre, de caire romàntic o festiu Caritat 1871, Robinson petit 1872, Bernat Pescaire 1875, De mort a vida 1879, Gent de mar 1888, Lo testament de l’oncle 1896, etc Poeta sentimental o didàctic, publicà, entre altres, Cançons del temps 1874, Mel…

Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas Baleares 1843,…

El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep, quan sabé la possibilitat que l’ajuntament de Barcelona organitzés unes càtedres de dret incorporables a la universitat Pel desembre del 1835…

Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869

Doctorat en dret a Barcelona 1865, milità dins el federalisme i collaborà assíduament en els periòdics Retirat de la política, formà part del grup de Frederic Soler escriví, en castellà i en català, un gran nombre d’obres teatrals, la majoria de les quals de sàtira política, pertanyents al gènere liricocòmic, per a les quals sovint compongué la música, que el convertiren en un dels autors més populars del seu temps entre d’altres, les sarsueles o revistes musicals Robinson petit 1871, De Sant Pol al Polo Nord 1872, L’Angeleta i l’Angelet 1879, La Campana…

Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’afusellament de…