Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
Jaume Ministral i Massià
Educació
Literatura
Mestre i escriptor.
Guionista de ràdio i autor teatral amb Proceso a la vida i Demà és festa , el seu nom és conegut per les novelles Ciutat petita i delicada 1975, Nosaltres els mestres 1980, Confessem-nos 1980 i Tramuntana boja 1981, però sobretot per les sèries humorístiques televisives en català Doctor Caparrós Medicina General 1979, que li valgué el premi Ondas, i Doctor Caparrós, metge de poble 1982
Josep Domènech i Circuns
Educació
Literatura
Mestre i escriptor.
Exercí a Tarragona i a Montblanc Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona Publicà, entre altres obres, Elementos de gramática castellana-catalana 1829, la versió lliure del llatí en vers català del Símbol de sant Atanasi 1847 i Vida de la protomártir santa Tecla 1847
Joan Gelabert i Crosa
Educació
Literatura
Mestre i escriptor.
Autor de manuals de gramàtica Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic , 1931 Els pronoms febles , 1979, etc, destacà també com a poeta Poemes de vida senzilla , 1977
Salvador Genís i Bech
Educació
Literatura
Mestre i escriptor.
Collaborà a La Renaixença , La Vanguardia i La Veu de Catalunya Publicà El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana 1869, deu edicions fins el 1925, Lectura bilingüe 1900 i Vocabulari català-castellà 1910
Anton Busquets i Punset
Educació
Literatura
Escriptor i mestre.
Participà assíduament als Jocs Florals i publicà els reculls de poesia Lliroia 1895, Flors del Montseny 1897 i Ventijols de Guilleria 1901, les narracions Del Montseny 1903, Plantalamor 1908, etc Dirigí la Revista Illustrada Jorba i collaborà en diverses publicacions És autor d' Aplec 1906, antologia escolar de texts catalans
Dècim Magne Ausoni
Literatura
Retòrica
Poeta llatí i mestre en retòrica.
Convertit al cristianisme, fou preceptor de Paulí de Nola i de l’emperador Gracià, durant el regnat del qual assolí el consolat 379 Gràcies a la seva facilitat versificadora ha deixat un gran nombre de poesies Liber eglogarum ‘Les èglogues’, Ephemeris ‘Efemèrides’, Parentalia ‘Les parentals’, etc La seva obra més important és el poema Mosella , narració en hexàmetres d’un viatge a través d’aquest riu, que per la riquesa de les seves descripcions fou comparat amb l’obra de Virgili pels contemporanis
Lluís Bassede
Arqueologia
Literatura
Mestre interessat en l’arqueologia, la història i la toponímia.
Vida i obra Fou un destacat militant catalanista i un rellevant sindicalista Fill únic d’una família originària de les Garrotxes de Conflent, estudià a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà 1932-36 Formà part del primer nucli del moviment de joventut catalanista de la Catalunya del Nord, Nostra Terra 1936-39 El 1942 fundà, amb Roger Grau, la Société des Amis d’Illibéris, que feu diverses excavacions ibèriques i romanes a Elna i a Vilanova de Raó i creà el museu de la ciutat d’Elna El 1960 fou un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i participà activament en les iniciatives…
,
Notker Bàlbul
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor, mestre i bibliotecari del monestir de Sankt Gallen.
Contribuí al desenvolupament del text i de les melodies de les seqüències religioses Escriví les Gesta Caroli , ornant la figura de Carlemany amb elements propis de l’èpica També deixà un ampli Martyrologium i una Notatio sobre diversos comentadors de la Bíblia El seu tractat sobre la teoria musical es perdé i, per tant, hom en desconeix l’abast Fou beatificat el 1512
Galceran Durall i d’Aguilar
Literatura
Poeta, fill del mestre racional de Catalunya Galceran Durall i de Malla.
En 1568-75 visqué a Constantí Tornà a Barcelona al cap de poc d’ésser nomenat canonge Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1548-74, en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, en català, com sonets que recorden Ausiàs Marc o glosses a la manera de Pere Serafí, i un romanç dedicat a Barcelona
Giraut de Bornelh
Literatura
Trobador provençal.
Professional de la poesia, fou rebut a les corts de Ricard Cor de Lleó, del vescomte de Llemotges i dels reis de Castella, de Navarra, i de Catalunya-Aragó Era anomenat el “mestre dels trobadors” i potser exercí de mestre de trobar Prengué part en la tercera croada Hom en conserva 76 poesies, que palesen més bon ofici que no pas originalitat de pensament Tot i la seva tendència al trobar ric, quan debaté amb Raimbaut d’Aurenga defensà la poesia clara contra l’hermètica, propugnada pel seu adversari