Resultats de la cerca
Es mostren 4848 resultats
plant
Literatura
Gènere poètic derivat del planctus llatí medieval, cant funeral destinat a lamentar la mort d’alts personatges polítics i religiosos que requeria una estructura de continguts i composició força estricta.
Les literatures en vulgar ampliaren la seva destinació a personatges menys rellevants i a variats esdeveniments públics infausts i a la passió i mort de Crist —vistes a través de Maria— i al traspàs de màrtirs i sants El plant català pot considerar-se com a autònom del planh provençal gènere regit per mòduls força precisos i que lamenta la mort de protectors, dames o amics del trobador hom pot esmentar Augats, seyós qui credets Déu lo Payre , el Plant de la Verge de Ramon Llull, el Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa de Joan Basset, el Plant fet per la mort del rey En Ferrando…
plagi
Literatura
Part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font.
pintoresc | pintoresca
Literatura
Dit del llenguatge o de l’estil que hom utilitza per a descriure vivament, animadament, les coses.
novel·la picaresca
Literatura
Nom genèric aplicat a un nombrós grup de novel·les en llengua castellana dels segles XVI i XVII.
Hom troba antecedents de material picaresc en les obres dels arxiprestes d’Hita i de Talavera, en l' Espill de Jaume Roig i sobretot en La Celestina de F de Rojas Però el gènere apareix pròpiament amb el Lazarillo de Tormes 1554 i assoleix els seus trets més característics en el Guzmán de Alfarache 1599, de Mateo Alemán, i la seva segona part 1604 Altres novelles importants són la Vida del Escudero Marcos de Obregón 1618, de Vicente Espinel la Historia de la vida del buscón llamado don Pablos 1626, de Quevedo, obra d’un llenguatge dens i hiperbòlic, de quadres satírics o burlescs, on l’…
personatge
Literatura
Teatre
Cadascuna de les persones ideades per un escriptor que prenen part en l’acció d’una obra literària, d’una obra teatral, etc.
pentasíl·lab
Literatura
Vers de cinc síl·labes.
A l’antiga literatura catalana gaudí de poca fortuna A la fi del segle XV, difós ja el vers castellà d' arte mayor , Bernat Fenollar, entre altres, el feu servir com a vers final de l’estrofa Emprat pels poetes castellans en les petites composicions líriques, fou assimilat pels poetes catalans de la Decadència i de la Renaixença Josep Romaguera, cançons del segle XVIII, M Antoni Martí, i Jacint Verdaguer mateix en les èglogues místiques, el Canigó , etc