Resultats de la cerca

Fou catedràtic de retòrica i poètica de l’institut provincial d’Ourense i dedicà la seva activitat, d’una banda, a la filologia, fruit de la qual fou la seva notable Gramática gallega 1868, i de l’altra, a la poesia fou un dels poetes més destacats del Rexurdimento inicial La seva obra es recull en les Poesías 1878

Exiliat diverses vegades als EUA i a Espanya, dirigí diverses publicacions, entre les quals la Revista Bimestral Cubana 1832 Diputat tres vegades per la Provincia Oriental, protestà per l’exclusió de la representació nacional cubana a les Corts del 1837, a través de la seva Protesta de los diputados electos por la isla de Cuba 1837 Defensà el reformisme i l’autonomia cubana, però rebutjà l’annexió als EUA 1848 També escriví una Historia de la esclavitud

Fou professor d’història a Lemberg i periodista a Budapest, Leipzig i Mannheim Les seves novelles evoquen d’una manera pessimista la vida familiar, com en Die geschiedene Frau ‘La dona divorciada’, 1870 Cal esmentar també les narracions sobre la vida de diversos grups ètnics de la seva terra, Galítsia Galizische Geschichten ‘Històries galitsianes’, 1876 El comportament eròtic de molts dels seus personatges ha donat lloc a la creació del terme masoquisme , derivat del nom de l’autor

Es dedicà sobretot al relat, amb títols com Daroga išla praz les ‘El camí passava a través del bosc’, 1960, Mal’vina 1961 i Baravoje rekha ‘L’eco del bosc’, 1965 i a la novella Plen ‘La presó’, 1962 i Oksana 1969 El 1982 rebé el premi Jakub Kolas de la RSS de Bielorússia Conreà també el teatre

Fundà, amb F Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda El 1914 publicà els poemes de Disperção , que , amb Indícios de Oiro , integren les seves Poesias Completas 1946 Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme Escriví també la novella Confissão de Lucio 1914, contes Céu em Fogo , 1915, teatre Amizade , 1912 i dos interessantíssims volums de correspondència amb FPessoa 1958-59

Ordenat de sacerdot el 1635, exercí el seu ministeri a Carpentràs i, posteriorment, a Avinyó, on fou mestre de música de la catedral A partir del 1660 escriví diverses nadales un gènere popular que, vinculat a la poesia religiosa dels s XIV i XV, perdurà fins a la Revolució Francesa, publicades, en sis reculls, del 1669 al 1674, i reeditades pels felibres el 1856 En aquestes composicions Sabòli es fa campió d’una fe ingènua i sincera i palesa una bonhomia i un humor familiars que li permeten el tractament de temes sagrats amb una gran simplicitat i en un llenguatge popular, fins al punt d’…

Cronista de la vida urbana, les contradiccions de la qual analitzà amb subtil humor, la seva obra més notable és Encontro marcado 1956, de contingut en part autobiogràfic, que mostra el drama d’un intellectual a la recerca d’un sentit per a la seva existència Altres obres seves són O homem nu 1960, A mulher do Vizinho 1962, A companheira de viagem 1965, A inglesa deslumbrada 1967, O grande mendecapto 1979, etc També és autor de l’autobriografia literària  O tabuleiro das damas  1988 i la recreació literària  Amor de Capitu  1998 Dirigí una desena de curtmetratges

Féu costat a l’aixecament polonès 1830, collaborà amb els demòcrates radicals i preparà amb Bakunin un aixecament contra Àustria Condemnat a mort 1849, li fou commutada la pena per 18 anys de presó, i fou amnistiat el 1857 Acusat de treballar per a la policia secreta austríaca, abandonà Bohèmia l’any 1872 i es traslladà a Dresden Impulsor de la cultura txeca i teoritzador de la seva literatura en diverses obres, fou autor, dins el corrent romàntic, de narracions, novelles històriques, drames i llibrets d’òpera de Smetana entre els quals La núvia venuda Contribuí també a la difusió de la…

Científic, amplià els estudis a París 1938, on treballà amb Irène Joliot-Curie, i a Massachusetts 1939 A París participà en els moviments artístics d’avantguarda i s’interessà d’una forma especial pel surrealisme Novament a l’Argentina, exercí d’enginyer i explicà física a la Universitat de La Plata, d’on cessà per motius polítics Dirigí Mundo Argentino 1955 i fou collaborador de diverses publicacions de l’Argentina i d’altres països llatinoamericans i europeus Fou el president de la comissió encarregada de l’informe sobre els desapareguts al seu país durant la dictadura militar Nunca más ,…

Vida i obra Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata, estudià a Sant Mateu, a Morella i a Sogorb, des d’on passà a Roma, on fou tresorer i dipositari de les rendes de l’Hospital de la Mare de Déu de Montserrat de la Corona d’Aragó 1687-92 Es doctorà en lleis i s’interessà per la gramàtica i la poesia En tornar a terres valencianes, es dedicà a la docència a Sant Mateu i Vinaròs Publicà un tractat de retòrica a Roma Rethorica brevis ,1689, i a Barcelona s’imprimí un volum amb poesies seves Poesías varias ,1697 En el camp de la historiografia redactà i publicà a València la Diaria y verídica…