Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà dret a València i belles arts a l’escola de Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi Publicades en diferents revistes humorístiques i artístiques, li valgueren medalla d’or a l’exposició regional del 1909 Dirigí les revistes Arte Moderno 1900, Valencia Artística 1903 i Impresiones 1909, i fou crític d’art a El Mercantil Valenciano i Las Provincias , de València, i a  La Esfera i Museum , de Barcelona Fou president dues vegades de l'associació cultural Lo Rat-Penat 1928-30 i 1948-58 Practicà la pintura i la docència A partir de…

Estudià a Barcelona El 1967 guanyà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostella i el 1971 passà a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic fins a la jubilació 2002, primer de teoria de l’estat a la Facultat d’Econòmiques, i posteriorment de dret constitucional a la Facultat de Dret Els anys 2003-06 fou síndic de greuges d’aquesta universitat Militant destacat de l’esquerra catalana, fou cofundador del Front Obrer de Catalunya 1962 i, en dissoldre’s aquest 1970 passà al PSC-Congrés , i al Partit dels Socialistes de Catalunya després En l’etapa legislativa de 1977-79 fou un dels…

En castellà publicà El cuervo en la ventana 1967 i en gallec Nas faíscas do soño 1972, Paso soa de luz 1975 i sobretot Clarirade en que a tentas me persigo 1977, poemari eròtic on demostra una extremada habilitat tècnica i gran sensibilitat Estudià també la poesia gallega del seu temps Poesía gallega contemporánea 1974

Conreà des de molt jove el relat, com el volum En la sombra 1943, al qual seguiren Cinco cuentos de sangre 1945, El hombre de la calle 1948 i En este lado 1954 Quant a la novella, és molt coneguda El paisa 1950 on reflecteix les dificultats de l’emigrant porto-riqueny a Nova York, tema que reprèn a La galería i otros cuentos  1972 i  En Nueva York y otras desgracias 1973 Juntament amb Mónica Mansour publicà una antologia titulada Poesía negra de América 1965 L’any 1953 s’exilià a Mèxic, i el 1955 adquirí la ciutadania mexicana

Agustí, fou visitador general de l’orde, prior de diversos convents i un dels principals animadors del grup de poetes salmantins format per altres agustins, entre els quals Juan Fernández de Rojas, i freqüentat per Meléndez Valdés, Forner, Cadalso i Jovellanos Abans de morir havia encarregat a Fernández de Rojas de cremar els seus escrits, però aquest darrer publicà les seves poesies completes 1796 Amb el pseudònim de Delio , conreà la poesia anacreòntica adreçada a dames identificables Acabà la traducció del Libro de Job , que Fray Luis de León havia deixat inacabada

Llicenciat en dret, fou professor de literatura a la Universitat d’Albuquerque EUA fins el 1993 Influïda per la generació del 27, la seva poesia es troba inscrita en el corrent de la poesia social dels anys cinquanta Publicà Áspero mundo 1956, Sin esperanza con convencimiento 1961, Grado elemental 1962, Palabra sobre palabra 1965, Tratado de urbanismo 1967, Breves acotaciones para una biografía 1971, Palabra sobre palabra Antología 1968, 1972, 1977 i 1986, Prosemas y menos 1985, Deixis en fantasma 1992, Luz, o fuego, o vida 1996, i 109+19=120 poemas 2005, entre d’altres El 1985 rebé el premi…

Magistrat al Brasil, fou acusat de conspiració contra el govern portuguès i empresonat Escriví Cartas chilenas , sàtira en vers contra els abusos de l’administració colonial, i Marília de Dirceu 1792, recull de poemes dins la tradició neoclàssica però amb un sentiment de la natura preromàntic el tractat Direito natural mostrà un ideari liberal-conservador

Fill d’una família benestant, estudià a Salamanca Beneficiat de la catedral de Còrdova, acomplí missions per Galícia, Navarra i les dues Castelles Una amonestació episcopal pel fet de tractar amb comediants, d’anar als toros i d’escriure versos profans i les justificacions que hi oposà li confereixen una imatge de clergue refinat, culte i vagament mundà A partir del 1603 residí a Valladolid, aleshores seu de la cort Maldà per fer-se una situació econòmica sòlida, però no hi reeixí, ni pel fet d’haver estat nomenat capellà de Felip III El 1626, ja malalt, tornà a Còrdova La seva obra, ultra…

Eclesiàstic intrigant, figurà entre els promotors de la guerra de la Fronda 1648-49, però el desig d’obtenir el capel cardenalici li féu trair la causa En morir el seu rival Mazzarino, aconseguí el favor del rei Lluís XIV, rebé l’abadia de Saint-Denis i acomplí missions diplomàtiques importants, sobretot a Roma Escriví les Mémoires fins el 1655, un llibre considerable per la riquesa d’estil i la penetració psicològica

Conreà la novella realista amb una gran perfecció d’estil A Oblomov 1847-1859, el protagonista representa la decadència del terratinent que manté encara la servitud de la gleva i la descomposició d’una concepció del món i d’una classe a la qual l’autor pertanyia originàriament A Obryr ‘El precipici’, 1869 apareixen les idees de la nova generació, el progressisme i el nihilisme