Resultats de la cerca

Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials Fins a l’…

L’ús del pseudònim, als Països Catalans, cristallitzà sobretot al s XVII amb el Rector de Vallfogona Vicenç Garcia i els imitadors el Rector de Bellesguard J B Gualbes, el Rector dels Banys Joaquim Vives, el Rector de Pitalluga Manuel Vega, i altres També fou propi d’alguns erudits illustrats emprar diversos pseudònims Gregori Maians, per exemple, n'emprà almenys set i Antoni de Capmany cinc Alguns pseudònims arribaren a ocultar el nom real, com Alí Bei Domènec Badia Al s XIX proliferaren els de ressonàncies medievals o trobadoresques per influència del Romanticisme l’iniciador fou el poeta…

Deixeble de Pons i Gallarza a l’Institut Balear, estudià després filosofia i lletres a Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, el qual ajudà en la replega de material folklòric, part del qual publicat Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina Preceptor dels fillols de l’arxiduc Lluís Salvador, continuà l’edició de les obres de Ramon Llull iniciada pel seu amic Jeroni Rosselló, i des del 1900 fou director tècnic de la Comissió Editora Lulliana, constituïda el 1896 A més de preparar els tres primers volums de l' Obra de Ramon Llull 1906, edità en volums separats…

Des del 1993 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears UIB i des del 1999 ocupa el càrrec de director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Especialista en teatre i en poesia contemporània, ha participat en nombroses edicions — Vigilant despertador , de Miquel Fernando de la Cárcel 1988, o Poemes inicials , de Marià Aguiló 1990— i edicions crítiques — Obra poètica , de Tomàs Aguiló i Forteza 1993, o Poesies , de Josep Togores i Sanglada 1995— Ha collaborat amb Joana M Matas i Antoni Mut en l’edició facsímil,…

Cursà estudis de dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i, més tard, es doctorà Posteriorment, amplià estudis de dret i de llengües orientals a Munic 1923 Dedicat a la docència, fou professor d’història de Catalunya a l’Institut de Granollers i als Estudis Universitaris Catalans Membre d’Acció Catalana, fou nomenat, el 1933, cònsol a Costa Rica i, el 1936, ministre plenipotenciari a Berlín, però deixà el càrrec i fugí de la persecució de la Gestapo Aquell mateix any fou cònsol a Portvendres Rosselló i a Marsella En acabar la guerra civil, el…

Els límits entre l'apòleg i la faula són imprecisos, però normalment, en aquesta darrera, l’aspecte narratiu predomina damunt el moralitzador Gènere popular, és present en la tradició oral de diversos pobles i en les literatures escrites més antigues els reculls hindús Pānchātāntra i Calila i Dimna i les faules d’Hesíode, d’Estesícor i sobretot d’Isop, molt difoses a l’edat mitjana Entre els escriptors romans autors de faules el més important fou Fedre, seguidor d’Isop A l’edat mitjana la faula atenyé una gran difusió i una gran importància d’una banda, foren traduïdes i imitades faules d’…

Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de representacions de la…

Fill d’una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret Alcalde del crimen a Sevilla 1767 i oïdor de la seva audiència 1774, fou a Madrid alcalde de casa y corte 1778 però el 1790, per la seva amistat amb Cabarrús, fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano 1794 Secretari de gràcia i justícia 1797, Godoy aconseguí la seva destitució, després d’haver estat objecte d’un intent d’assassinat 1798 Es distingí per les seves idees renovadores humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la inquisició,…

Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista  Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…

Fill del notari Francesc Espriu, la seva infantesa transcorregué entre la seva vila natal, Barcelona i Arenys de Mar, d’on procedien les famílies dels seus pares A setze anys, edità el seu primer llibre, Israel , escrit en castellà L’any 1930 ingressà a la Universitat de Barcelona, on cursà estudis de dret i d’història antiga El 1931 publicà El doctor Rip , i l’any següent, Laia , novelles que s’apartaren de les formulacions teòriques, encara vigents, de l’estètica del Noucentisme L’any 1933 participà, amb un nombrós grup d’universitaris bàsicament de la Universitat de Filosofia i Lletres de…