Resultats de la cerca

Nascut en una de les famílies més riques i influents de Nicaragua, renuncià a la carrera de dret per seguir una vocació literària Després de graduar-se en lletres per la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, viatjà als Estats Units, on es doctorà per la Columbia University de Nova York, i el 1957 conegué l’escriptor i monjo trapenc Thomas Merton , que tingué en ell una influència decisiva Després d’estudiar teologia al seminari de La Ceja Colòmbia, el 1965 s’ordenà sacerdot El 1966 fundà a Nicaragua la comunitat cristiana de Solentiname, que fou també un centre d’oposició a la dictadura…

De família noble, sembla que abandonà el clergat i fou conseller de Raimon VI de Tolosa, i també serví a Raimon VII, però, quan Tolosa passà als francesos, trobà refugi a Montpeller Tota la seva obra conservada és satírica i fou escrita entre el 1216 i el 1271, en els moments de la croada contra els albigesos i de la invasió francesa d’Occitània Els seus sirventesos són de tema polític, social i moral Profundament religiós, atacà els abusos i la corrupció del clergat, que anomenava “messatge d’Anticrist”, dels rics i dels invasors francesos, amb una violència i una acritud que el…

Fou el tercer de sis germans, fill d’un petit comerciant de queviures, el qual era fill d’un serf de la gleva Per influència del germà gran començà a publicar contes i articles, humorístics i satírics El 1879 es traslladà a Moscou per ingressar a la facultat de medicina El 1881 començà a publicar els seus contes en periòdics El volum P'ostrye Rasskazy ‘Contes de tots colors’, 1886 cridà l’atenció del novellista Dimitri VGrigorovič, que l’encoratjà Abandonà els pseudònims anteriors Antǒsa Čekhonte , Un home sense esplín , El germà del meu germà , i la seva fama aviat es difongué Temptat pel…

Començà a publicar abans de la guerra civil Marea del silencio 1935, La soledad cerrada 1936 Després d’un llarg parèntesi escriví una obra abundosa, primerament de caràcter realista Tranquilamente hablando , 1947 Las cosas como son, 1949 Poesía, 1934-1961 , 1962 etc, i després, experimental Los espejos transparentes, 1968 Técnica de cámara , 1969 Se serví de la poesia com a mitjà per a una presa de consciència collectiva encaminada a una transformació de la societat La voz de los niños 1972, Parte de guerra 1977, etc, tot i que, en els darrers anys, inicià un procés d’experimentació en el…

És autor de De artibus , obra en la qual recollí enciclopèdicament els coneixements del seu temps El sisè llibre, De arte medica , és l’únic conservat totalment Fou el primer text mèdic donat a la impremta Florència, 1478 i tingué una influència extraordinària en la medicina dels segles següents Constitueix l’aportació mèdica més important — exceptuant l’obra de Galè — de la cultura llatina

Fou fundador del front revolucionari Sandino i des del 1948 i fins el 1979 visqué a Mèxic Les seves novelles estan inspirades en la realitat política i social del seus país Hay una selva en mi voz 1950, Arquitectura inútil 1954, Los monos de San Telmo 1963, Premio Casa de las Américas de l'Havana, Trágame tierra 1968 i Trece veces nunca 1977

Fundà la revista Lo Teatro Catòlic 1899-1901, on publicà algunes peces seves D’ideologia carlina, dirigí El Norte de Girona 1910 i El Correo Leridano de Lleida 1910-13 Expulsat de la Comunió Tradicionalista, dirigí la segona època del setmanari El Radical , òrgan jaumista Més endavant collaborà a la revista Gerunda

Participà activament en la presa del poder per part de Caterina II Collaborà en la revista Nevinnoje upražnenije  ‘Exercici innocent’ Fou directora de l’acadèmia de ciències i presidenta de l’acadèmia russa Caigué en desgràcia per desacords amb l’emperadriu Escriví en francès les Memoirs of the Princess Dashkow Written by Herself 1840, que foren publicades en anglès

Ha publicat els poemaris Súria 1962, Hologramas  1969, Telepoemas  1970, Hora 1991, Rosa secreta 1992, Ètiques 2000, en edició catalana i portuguesa, així com Pluralogo 1996 i Speguligoj 1998, en esperanto Publicà els reculls de contes Monção 1963 i A Literatura indo-portuguesa , amb el seu marit Manuel de Seabra premi Abílio Lopes do Rego de l’Academia das Ciéncias de Lisboa Traductora al portuguès, català, castellà i esperanto, és coautora, amb M de Seabra, del Diccionari portuguès-català  1985 i del Diccionari català-portuguès 1989 Com a pintora feu la primera exposició el…

La seva identitat és difícil de determinar i sembla molt insegur que es digués Beatriu, com s'admet comunament Podria tractar-se d’Isoarda, filla d’Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d’Agout El cavaller del qual s’enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d’Aurenga, el fill del trobador homònim Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa