Resultats de la cerca

Doctor en medicina 1871, exercí a Lleida, on es distingí en diverses epidèmies 1878 fou cronista de la ciutat Començà la seva producció lírica a El Trovador de Barcelona i després collaborà en nombroses publicacions de Lleida i Barcelona Lo Gai Saber , La Renaixença Participà als jocs florals —fou premiat diverses vegades i mantenidor el 1865 i el 1872—, fou membre de nombroses corporacions culturals i mantingué amistat amb Mistral Publicà Poesies 1864, Los fanalets de Sant Jaume, Celajes 1881 i la interessant monografia La Seo Memoria de la Catedral antigua de Lérida 1881,…

Començà amb un recull de relats, Cuentos para una inglesa desesperada 1926, i continuà amb les novelles Nocturno europeo 1934, Historia de una pasión argentina 1935 i Fiesta en noviembre 1938, on inicià la tècnica del diàleg en contrapunt i la multiplicitat de personatges Amb La bahía del silencio 1940 inaugurà pràcticament la novella ciutadana, fins aleshores desconeguda en la tradició literària llatinoamericana D’altres obres destacables són Todo verdor perecerá 1941, Las águilas 1943, Chaves 1953, Simbad 1957, El resentimiento 1966, La barca de hielo 1967, relats, i La penúltima puerta 1968

Estudià dret a Budapest i Viena, on creà, amb M Eminescu, la societat cultural Junimea Dedicat al periodisme, fundà el diari Tribuna aSibiu Acabada la Primera Guerra Mundial, fou detingut perquè es manifestà partidari de les potències centrals Començà escrivint comèdies i contes populars, però la seva producció més reeixida són sens dubte els relats, com Popa Tanda ‘El pope Tanda’, 1892, Moara cu noroc ‘El molí de la fortuna’, 1896, etc, i la novella Mara 1906, obres en les quals descriu la vida i els costums dels pagesos de Transsilvània

Fou redactor de La Veu de Catalunya , i del 1910 al 1918 en fou redactor en cap collaborà també a La Ilustració Catalana , Garba , Teatralia , Cu-cut , etc, i dirigí En Patufet després d’Aureli Capmany Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1907 Autor dramàtic, començà la seva producció amb la tragèdia curta La Jove 1907, seguida de les comèdies Les angúnies del repòs , La fortuna boja , Les arrels , etc Cal destacar-ne també l’obra novellística El fill de la nit , L’esquirol 1897 i Els habitants de la lluna

Voluntari a la guerra russopolonesa, durant els anys vint el feren famós les seves activitats de contraban i de bandidatge Arrestat el 1930, fou condemnat a mort, pena que hom li commutà per la de cadena perpètua En aquest període començà a escriure, i obtingué un gran èxit amb la seva primera novella Kochanek Wielkiej Niedźwiedzicy ‘L’enamorat de l’Óssa Major’, 1937, en gran part autobiogràfica Durant la Segona Guerra Mundial s’evadí i es traslladà a Anglaterra el 1946, on prosseguí la seva activitat literària amb altres novelles, que no obtingueren l’èxit de la primera

Company de Riego en el pronunciament del 1820 i unit a ell durant el Trienni Constitucional El 1823 hagué de fugir a Londres i després es traslladà a París 1828, on participà en la revolució del 1830 Tornà a la península Ibèrica el 1834 i començà una activa carrera política i periodística fundant “El Correo Nacional” S'afilià al partit moderat, però de tendència més liberal que Narváez, s’enemistà amb aquest, la qual cosa li impedí d’accedir a càrrecs polítics Entre les seves obres cal destacar De la organización de los partidos en España 1855

Començà a collaborar de molt jove en publicacions socialistes, participà en nombroses activitats polítiques d’esquerra i tingué un paper destacat en la fundació del partit comunista unificat nord-americà Fou corresponsal de la revolució mexicana i de la Primera Guerra Mundial i recollí les seves experiències en Insurgent Mexico 1915 i The War in Eastern Europe 1916 El seu llibre més conegut és Ten Days That Shook the World 1919, sobre la revolució russa, a la qual s’adherí entusiàsticament De tornada als Estats Units d’Amèrica, fou perseguit i hagué de tornar a l’URSS, on morí

El 1929 fou condemnat a vint anys de presó per atracament, dels quals en complí set En aquest temps començà a escriure literatura de protesta contra el racisme El 1954 es traslladà a París, on escriví narracions policíaques ambientades en els guetos negres, especialment Harlem En aquestes novelles creà dos personatges de gran èxit els detectius negres Coffin Ed Johnson i Grave Digger Jones Posteriorment s’installà definitivament al País Valencià Entre les seves obres cal esmentar If He Hollers Let Him Go 1945, The Third Generation 1954, Run, Man, Run 1966 i l’autobiografia The…

Enginyer de professió, lluità a l’exèrcit soviètic 1941-45 i començà a escriure el 1948 A més de contes i relats per a infants i adolescents, entre els quals Kortik ‘La daga’, 1954 i Priključénija Kroša ‘Les aventures de Kros’, 1960, publicà també novelles com Voditeli ‘Els conductors’, 1950, premi Estatal 1951, Jekaterina Voronina 1955 i Tyžolyj pesok ‘Sorra pesada’, 1979 La perestroika li permeté publicar Deti Arbat ‘Els fills d’Arbat’, 1988, novella semiautobiogràfica, Strakh ‘Por’, 1990 i Prakh i pepel ‘Cendres i pols’, 1996 En 1989-91 fou el primer president del PEN Club rus

Collaboradora del diari La Nación , assolí prestigi pel seu estil amè i satíric amb què feia la crònica del quotidià de la vida ciutadana Començà per la novella Hay que sonreir 1966, sobre els baixos fons portenys, de clima realista i sòrdid però amb molta tendresa Seguiren Los heréticos 1967, volum de contes, El gato eficaz 1972, novella fonamentada bàsicament en el llenguatge i en la utilització de l’inconscient Aquí pasan cosas raras 1976, relats, i Como en la guerra 1977, novella on intenta aprofundir en el protagonista, tant en les seves fantasies inconscients com en les…