Resultats de la cerca
Es mostren 4848 resultats
lipograma
Literatura
Obra literària o composició poètica en la qual, per artifici retòric, hom omet intencionadament totes les paraules en les quals apareix una determinada lletra o un grup determinat de lletres.
lema
Literatura
Argument o tema d’una composició, que hom posa al seu davant com a títol o introducció..
leitmotiv
Literatura
Música
Fragment musical que, a manera de tema recurrent, va apareixent durant el curs d’una obra però no de forma idèntica o estereotipada, com en el cas del tema d’una fuga o la tornada d’un rondó, sinó de manera variada i transformada, i amb la intenció de fer ressorgir el record d’una idea, situació o personatge presentats anteriorment, o de suggerir a l’oient una predicció, intuïció o tipus de sentiment.
El terme, traduïble per ‘motiu conductor’ i ideat per FW Jähns 1809-88, fou popularitzat per Hans von Wolzogen 1848-1938 arran de les darreres òperes de R Wagner El leitmotiv , encara que se sol relacionar amb l’òpera, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H Berlioz tot i que ell en deia idée fixe o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en la Sonata per a piano en si menor de F Liszt
,
lausengier
Literatura
En l’àmbit de l’amor cortès, nom donat a un personatge enemic de l’enamorat.
És amic, o adulador, del marit enganyat i pot denunciar-li els amors de la muller amb aquell enamorat
lauda
Literatura
Música
Cançó religiosa, generalment en llengua vulgar, conreada a Itàlia des del segle XIII fins a la fi del segle XVIII, considerada una precursora de l’oratori.
Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…
lakista
Literatura
Nom donat a Anglaterra a cadascun dels poetes relacionats d’una manera o una altra amb la regió dels llacs, al NW del país.
William Wordsworth, natural d’aquesta regió, de la qual parla sovint en els seus poemes, s’hi installà el 1799, i l’any següent s’hi establí el seu amic Samuel Taylor Coleridge Robert Southey —cunyat de Coleridge i amic de Wordsworth— també hi residí aquest fet i altres vinculacions, personals i literàries l’amor de Coleridge per la cunyada de Wordsworth, la collaboració d’aquests dos poetes en el llibre Lyrical Ballads , del 1798, afavoriren la integració de tots tres en una suposada escola anomenada lakista , denominació que ja els fou donada per la crítica contemporània a l’"Edinburgh…
laisse
Literatura
Forma estròfica o tirada de versos de diversa llargària, propis de la poesia èpica medieval (sobretot de la cançó de gesta francesa), que acostumen a tenir una sola rima assonant o consonant.
lai
Literatura
Terme de preceptiva literària medieval que amb el temps fou emprat per a designar manifestacions literàries i subgèneres diversos, que sovint tenen relació amb la creació musical.
Al s XII existien cançons líriques en francès i potser en bretó o altres llengües cèltiques, de contingut sentimental, que n'explicaven el nom laid , en irlandès antic, designava una composició lírica inclosa en un relat èpic Maria de França redactà, en vers francès, uns contes on partia d’un lai d’aquest tipus, sovint declarat bretó, i narrava l’avinentesa que en provocà la naixença o composició Sens dubte abusivament, els contes de Maria de França foren anomenats lais Amb això el terme passava de designar una breu composició lírica a designar un breu relat narratiu, sentimental, cortesà i…
kontàkion
Literatura
Cristianisme
Composició poètica grega, cantada a l’ofici bizantí.
Originària de Síria, s’inspira en el madraša siríac Es compon d’una estrofa introductòria i de diverses estances οικοι, acabades amb una frase igual, que serveix de tornada El nom sembla designar, originàriament, el bastonet entorn del qual anava enrotllat el pergamí que contenia la poesia El compositor més cèlebre d’aquest gènere fou Romà el Cantor Romà És famosa la composició anònima anomenada himne Akàthistos
kharja
Literatura
Nom que rep la darrera estrofa de la moaixakha
.
Les kharges, escrites en llengua vulgar romànica o àrab, constitueixen la primera manifestació poètica romànica de la península Ibèrica, anterior i relacionada amb els villancicos castellans i amb les cantigas d’amigo galaicoportugueses El seu tema, habitualment amorós, és posat en boca d’una dona que es lamenta de l’absència o el desdeny de l’estimat El 1948 SMStern descobrí i publicà les primeres vint kharges mossàrabs i ratificà, així, la teoria del poeta egipci Ibn Sanā’ al-Mulk 1155-1211 segons la qual les kharges eren escrites en llengua vulgar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina