Resultats de la cerca

Participà en el certamen de Santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren entre els preliminars d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo edició d’Anvers del 1557 Publicà, en collaboració amb el també poeta Jaume Bertran, Obres contemplatives i de molta devoció en lloors de la Sanctíssima Creu València 1515

Cavaller, lluità contra els agermanats de València Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix El 1524 escriví la peça teatral en vers Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitas , que fou representada el mateix any davant Germana i el marcgravi Joan de Brandenburg-Ansbach L’obra, discreta sàtira dels costums de l’època, amb diàlegs en castellà i català hi ha també un personatge que parla portuguès, reuneix molts dels elements de la tradició popular i costumista i constitueix una de les…

Doctor en filosofia i lletres A part edicions crítiques Ferrandis d’Herèdia, Gaspar Gil Polo, Moratín, Machado, etc, publicà Los límites del modernismo, El cancionero antequerano en collaboració amb Dámaso Alonso i Eduardo Escalante El hombre y la obra 1967

Doctor en ambdós drets 1546 El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València És autor dels versos posats als arcs triomfals collocats amb motiu de l’entrada de Felip II a la ciutat 1564 També escrigué diverses poesies de circumstàncies per als preliminars d’obres d’Andreu Sentpere, Joan Ferrandis d’Herèdia i Martí de Viciana, i per a altres llibres publicats a València entre el 1560 i el 1564

Publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia València 1555 Toledo 1583, i una traducció castellana, en vers, de l' Orlando innamorato, de Matteo Maria Boiardo València 1555 Alcalá 1577 Toledo 1581, que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja Un sonet seu figura al final de Las obras así temporales como espirituales, de Joan Ferrandis d’Herèdia 1562, escrit el 1543, en morir aquest poeta

N'hi ha antecedents als teatres grec i romà, però com a gènere es desenvolupà a partir de les actuacions dels joglars durant el s XIII, i es consolidà a França al s XV Le garçon et l’aveugle 1276, d’autor anònim, i el Jeu de Robin et Marion 1283, d’Adam de la Halle, en són els primers exemples coneguts però la mostra més important i divulgada sorgí amb la Farce de maître Pathelin ~1464, anònima A Itàlia entroncà amb la Commedia dell’Arte i trobà expressió, al Vèneto, amb les obres d’Angelo Beolco, dit Ruzzante s XVI, i prengué elements barrocs en l’obra del seu seguidor, Andrea Calmo A Nàpols…

Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán Fou un virtuós de la viola de mà Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’instrument i de prop…