Resultats de la cerca

Escriví miracles i poesies religioses dedicades a sant Vicent Ferrer 1829-34, i també colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820, denunciant les persecucions de la policia del general Elío Empresonat durant la reacció del 1823, fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835

Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà, i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de Catalunya-…

Collaborà de ben jove en les revistes satíriques de València, i el 1912 es féu càrrec del setmanari La Traca , de caràcter marcadament anticlerical i eròtic, al qual aconseguí de donar una gran popularitat Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes d’elles en llenguatge dialectal i amb ortografia castellana El Cuento del Dumenche 1914-21 La Sombra , 1924-26 La Chala , 1926- 38 El Fallero , 1921-36 Nostre Teatro , 1921-22 i 1930-32, etc, i algunes altres en castellà, com la taurina El Clarín i les eròtiques Bésame i El Piropo , i sobretot, novament,…

El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar , en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià

Capellà de la diputació del general, de València Deixà escrit un recull de notícies sobre la ciutat i el regne de València, en especial sobre la seu valenciana i els seus bisbes i arquebisbes, i el Sant Calze

Participà en el certamen de Santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren entre els preliminars d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo edició d’Anvers del 1557 Publicà, en collaboració amb el també poeta Jaume Bertran, Obres contemplatives i de molta devoció en lloors de la Sanctíssima Creu València 1515

Catedràtic de poesia a la Universitat de València, el 1589 anà a Roma com a catedràtic de retòrica hi fou preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza Tornà a València, on fou catedràtic de retòrica i d’oratòria 1594 el 1603 assumí també la càtedra de retòrica, vacant per mort de Pere Joan Nunyes És autor de Versos en honor de Felip II de Castella 1585, d’una comèdia, representada pels seus deixebles el 1586, de nombrosos tractats de retòrica, d’elogis i d’oracions panegíriques, en part publicats a València, de Diálogos de prosodia 1578, d' Orationes Romanae 1603 i d’un tractat d’…

El 1902 entrà en la redacció del diari republicà “El Pueblo”, on collaborà amb Blasco i Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’"El País” i d’"El Radical” i fou elegit secretari del congrés republicà nacional 1914, al qual assistí en representació de València El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà a diversos periòdics populars d’orientació valencianista “La Barraca” 1913, “El Cuento del dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reemprengué associat amb Ferran…

Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en l’almanac Lo Rat-Penat amb un parell de narracions en català La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente El 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías, leyendas y tradiciones , que, com les narracions catalanes, respon a una estètica…

Estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, i hi ingressà com a religiós l’any 1827 l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 Fou catedràtic d’història 1847 a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat Entre els seus treballs històrics —els més apreciables de la seva extensa producció— destaca la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia 1845 Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València El 1854 fou…