Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Gai Plini Segon
Literatura
Escriptor llatí, més científic que no pas literari, conegut amb el nom de Plini el Vell.
Membre de la classe dels equites i educat probablement a Roma, passà dotze anys des dels 23 a l’exèrcit, al Rin allí escriví alguns tractats de tàctica de cavalleria i cròniques de la Germània perdudes avui però emprades per Tàcit Tornà a Roma vers l’any 57 Hi féu una vida retirada, potser per desacord amb el govern de Neró Quan pujà al poder Vespasià, Plini rebé càrrecs de confiança, un dels quals el portà a la Hispània Tarraconense 73 dC Aleshores redactà una història de Roma avui perduda i la Naturalis Historia , dedicada a Tit i publicada l’any 77 dC, l’única obra conservada, en 37…
Luis Seoane
Pintura
Literatura
Poeta i pintor gallec.
El 1936 tornà exiliat a Buenos Aires Es destacà com a gravador i muralista i assolí un lloc destacat en l’art gallec actual Fins el 1960 fou allí l’ànima de la vida cultural gallega, fundant editorials, revistes Galicia emigrante , etc Fou també molt important la seva tasca d’illustrador de llibres i animador d’empreses com Cerámicas de Sargadelos i el Museo Gallego de Arte Moderno La seva poesia de testimoni canta amb veu aspra l’emigració com a drama collectiu de Galícia Cal remarcar Fardel do eisiliado 1952, Na brétema, Sant-Yago 1956, As cicatrices 1959 i els assaigs Castelao artista…
Wolf Biermann
Literatura
Música
Poeta i cantant alemany.
Marxista convençut, el 1953 es traslladà a la República Democràtica Alemanya, però allí fou primer exclòs del Partit Socialista Unificat i, posteriorment, expulsat del país 1976 per criticar el règim comunista Dels seus discs i texts cal esmentar Zu Gast bei Wolfgang Neuss ‘Hoste a casa de Wolfgang Neuss’, 1965, Chausseestrasse 131 i Die Drahtharfe ‘L’arpa de filferro’, 1965 Un viatge a l’Alemanya Federal 1964 li inspirà el poema Deutschland Ein Wintermärchen ‘Alemanya, un conte d’hivern’, 1972, a imitació de l’obra homònima de HHeine Altres obres poètiques, cançons, etc, són aplegades en els…
Venanci Fortunat
Literatura
Poeta llatí.
Format a Ravenna, com a prometença anà en pelegrinatge a la tomba de sant Martí de Tours, i d’allí a Poitiers, on trobà protecció de Radegunda, vídua de Lotari I Ordenat de sacerdot, fou elegit bisbe de Poitiers 597 Escriví les biografies de sant Martí inspirada en la Vita Martini de Sulpici Sever, santa Radegunda, sant Albí, sant Hilari, etc, recollides en els onze llibres de Carmina o Miscellanea , que contenen també himnes, elegies, consolacions, epitalamis, etc Versificador fàcil, és el primer poeta medieval de la Gàllia Alguns dels seus himnes entraren a la litúrgia, com el Vexilla regis…
Gonzalo Céspedes y Meneses
Historiografia
Literatura
Novel·lista i historiador d’origen aragonès.
És autor d’una novella d’aventures, en part autobiogràfica, Poema trágico del español Gerardo y desengaño del amor lascivo 1615 Processat diverses vegades per la seva vida irregular i per aventures amoroses, estigué a la presó, fou condemnat a galeres, càstig que li fou canviat per l’estranyament de la cort Visqué a Saragossa, on publicà Historia apologética de los sucesos del reino de Aragón 1591 a 1592 1622, obra que, malgrat mostrar-se partidària del partit reial, desagradà a la cort el llibre fou retirat, i les novelletes Historias peregrinas y ejemplares 1623 Passà a Lisboa, i allí…
Vicent Molina i Foix
![](/sites/default/files/media/FOTO/43193.jpg)
Vicent Molina i Foix
© Universidad de Cantabria
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret i es llicencià en filosofia i lletres a Madrid, on es relacionà amb el cinema, com a crític i guionista, i fou també crític d’art El 1970 publicà la seva primera novella, Museo provincial de los horrores , la qual seguiren Busto 1973, premi Barral, Tres cuentos didácticos 1975, juntament amb Félix de Azúa i Javier Marías, La comunión de los atletas 1979, Los padres viudos 1984, La misa de Baroja 1995, La mujer sin cabeza 1997 i El vampiro de la calle Méjico 2002 , El abrecartas premi Salambó i Premi Nacional de Narrativa, 2007 Ha publicat també el volum de narracions Con tal de…
Czesław Miłosz
![](/sites/default/files/media/FOTO/A043992.jpg)
Czleslaw Milosz
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor polonès.
Oposat a la política cultural de la postguerra al seu país, emigrà el 1951 La seva poesia és de caràcter existencial, original en la forma d’expressió, a voltes ominosa i simbòlica, i exercí força influència sobre els poetes polonesos contemporanis Cal citar-ne els reculls Trzy zimy ‘Tres hiverns’, 1936, Ocalenie ‘La salvació’, 1945, Traktat poetycki ‘El tractat poètic’, 1957, Gdzie wschodzi słońce i gdzie zapada ‘Allí on surt el sol i on es pon’, 1974, i Nieobjeta ziemia ‘Terra inabastable’, 1984 En prosa tingueren una gran repercussió l’assaig Zniewolony umysł ‘La ment captiva’, 1953, en el…
Antonio Machado Ruiz
Literatura
Poeta andalús.
Germà de Manuel Machado Ruiz , hom sol adscriure'l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren Estudià a la Institución Libre de Enseñanza, es doctorà en lletres a Madrid i assistí als cursos de Bergson a la Sorbona Catedràtic de francès als instituts de Sòria 1907 —on es casà amb Leonor Izquierdo, que morí al cap de poc temps—, Baeza 1912, Segòvia 1919 i Madrid 1931, durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener del 1939 s’exilià Començà a publicar a les…
retrat literari
Literatura
Descripció dels trets exteriors i dels costums i trets morals d’una persona.
Reuneix, doncs, les característiques pròpies de la prosopografia i de l'etopeia Hom anomena sovint retrat la descripció en què predomina un dels dos aspectes, o àdhuc exclou totalment l’altre El retrat és pràcticament emprat en tots els gèneres literaris i ja des d’antic destaquen noms com Ovidi sobretot en Les Metamorfosis , Lucà i especialment Sallusti, amb un retrat exemplar de Catilina El retrat fou prefixat rígidament en els tractats de retòrica medieval quant a la descripció dels seus elements, l’ordre, etc i d’allí passà a les literatures en vulgar Retrats retòrics es troben en el…
cesura
Literatura
Pausa obligatòria a l’interior d’un vers. En la poesia grega i llatina, de ritme quantitatiu (alternança de síl·labes llargues i breus), la pausa segueix la terminació d’un mot dins un peu.
Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…